Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

dijous, 15 de setembre de 2016

Virgili - Camil·la


Virgili (segle I a.C.)
Eneida (fragment) – Camil·la

Després de tots aquests se’n ve Camil·la,
volsca de nació, menant l’exèrcit
de genets qui rutilen i floreixen
d’aram. És bel·licosa, no avesava
al fus ni a les canastes de Minerva
sos bells dits femenívols; ans és verge
feta a patir els combats durs i enrera
deixar el curs de l’aura voladora.
Que volés ella sobre l’espigatge
de messa no segada i amb ses petges
no trencaria les arestes frèvols.
I si fes via per enmig del pèlag
damunt la cresta en flor d’una bella ona,
no mullaria ses lleugeres plantes.
Tota la joventut escampadissa
per camps i cases i l’esbart de dones,
astorades la miren com s’allunya,
boca-badades i anhelants de veure
com la porpra reial i gloriosa
del mantell vela ses espatlles tendres,
com una agulla d’or sa cabellera
lligada té, com porta un buirac lici
i un tany de murta d’una pastoria
que porta un ferro punxagut de llança.

(Eneida, final del llibre setè. Versió de Llorenç Riber, 1917-18)

No em canso de reivindicar la bellesa de la versió catalana de l’Eneida que va fer el mallorquí mossèn Llorenç Riber en decasíl·labs, ens dos volums, els anys 1917-18. Hi ha també en català les dues versions de Miquel Dolç, en hexàmetres (1955) i en prosa (1973-78), així com la de Josep Bellés (1998), també en prosa. Aquí he triat la descripció de la valenta Camil·la, reina dels volscs i aliada dels rútuls, que al cant XI liderarà una estossinada de troians abans de morir heroicament. 

Imatges: a) bust suposadament de Virgili, a la tomba del poeta, a Nàpols. 
b) Camil·la occint Aunus al cant XI. Gravat de Wenzel Hollar (1607-1677), Thomas Fisher Rare Book Library, Toronto.


Anònim - La copa de Nèstor


Anònim (s. VIII a.C.)
La copa de Nèstor

ΝΕΣΤΟΡΟΣ:...:ΕΥΠΟΤΟΝ:ΠΟΤΕΡΙΟ[Ν]
ΗΟΣΔΑΤΟΔΕΠ[ΙΕ]ΣΙ:ΠΟΤΕΡΙ..:AΥΤΙΚΑΚΕΝΟΝ
ΗΙΜΕΡ[ΟΣ ΗΑΙΡ]ΕΣΕΙ:ΚΑΛΛΙΣΤ[ΕΦΑΝ]Ο:ΑΦΡΟΔΙΤΕΣ

Transcripció ortogràfica en grec:

Νέστορος [....] εποτ[ον] ποτήριο[ν]·
ς δ’ ν τοδε π[ίησι] ποτηρί[ου] ατίκα κνον
μερ[ος αρ]ήσει καλλιστ[εφάν]ου φροδίτης.

Versió catalana lliure, meva):

La copa de Nèstor, bona per a beure!
Qualsevol que en beurà, restarà totalment
atrapat pel desig de la ben coronada Afrodita.

L’autèntica “copa de Nèstor”, un preciós objecte d’or propietat del mític Nèstor, rei de Pilos, és esmentada en uns versos famosos de ‘La Ilíada’ (XI, 632-637, en versió de Jaume Pòrtulas):

“Una copa molt bella, que l’ancià portà de sa casa,
clavetejada amb claus d’or. Tenia unes nanses,
quatre; al costat de cada nansa, dues colomes d’or
hi picotejaven; i dos suports, sota les nanses.
Un cop plena, qualsevol altre l’hauria mogut amb prou feines
de taula; Nèstor, que ara era un vell, l’aixecava sens pena.”


El 1876, l’arqueòleg Heinrich Schliemann va trobar una rica copa d’or a les seves excavacions a Micenes i la va atribuir a aquest personatge èpic, tot i la que va trobar era força més petita, i tan sols té dues nanses i quatre ocells, en aquest cas falcons. La copa de Micenes data possiblement del segle XV a.C. (abans de l’època de la suposada guerra de Troia), i es conserva al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.

Ara bé, el 1954, a Ischia (Itàlia, a la badia de Nàpols: antiga colònia grega de Pitecusa) es va trobar una copa o tassa de ceràmica del segle VIII a.C., d’estil Geomètric Tardà, amb una inscripció que és de les més antigues que s’han trobat en grec. En poso la transcripció epigràfica, seguida de l’ortogràfica grega. El text (escrit de dreta a esquerra i amb les lletres invertides especularment: una primera línia en prosa, o potser en un trímetre iàmbic irregular; les altres dues en perfectes hexàmetres) és una paròdia del poema homèric (deixant a part que el propietari de la copa es digués també, o no, Nèstor), i sosté que a aquell qui en begui (sens dubte, no tant per virtut de la copa com del seu contingut) li vindrà una trempera descomunal. Els simposis dels grecs arcaics devien ser prou divertits, pel que sembla...



La copa de ceràmica es conserva en el museu de Villa Arbusto, a Lacco Ameno (Ischia). A causa de la seva antiguitat, la inscripció ha estat objecte de nombrosos estudis filològics; vegeu-ne un resum a l’excel·lent llibre de Jaume Pòrtulas Introducció a la Ilíada (Alpha, 2008).