Romani/Donizetti - Una tenera occhiatina

 

Felice Romani / Gaetano Donizetti
Una tenera occhiatina
 
ADINA
Una tenera occhiatina,
un sorriso, una carezza,
vincer può chi più si ostina,
ammollir chi più ci sprezza.
Ne ho veduti tanti e tanti,
presi cotti, spasimanti,
che nemmanco Nemorino
non potrà da me fuggir.
La ricetta è il mio visino,
in quest'occhi è l'elisir.
 
DULCAMARA
Sì, lo vedo, o bricconcella,
ne sai più dell'arte mia:
questa bocca così bella
è d'amor la spezieria:
hai lambicco ed hai fornello
caldo più d'un Mongibello
per filtrar l'amor che vuoi,
per bruciare e incenerir.
Ah! vorrei cambiar coi tuoi
i miei vasi d'elisir!
 
         [L’elisir d’amore (1832), acte II]
 
Un esguard tendre
 
Un esguard seductor i tendre,
un somriure, una carícia,
pot abatre el qui s’obstina
i el més dur pot fer entendrir.
N’he vist tants, de nois fatxendes  
enxampats, que l’ham mosseguen,
que ningú, ni el Nemorino,  
no es podrà escapar de mi.
La poció és la meva cara,
als meus ulls hi ha l’elixir.
 
DULCAMARA
Prou que ho veig, espavilada,
que el meu art saps més que jo;
hi ha en ta boca, tan bonica,
la farmàcia de l’amor.
Hi tens, ardent com un cràter,
un fogó; i un alambí
per filtrar l’amor que vulguis,
destil·lar i fer-lo servir.
Ah, prou que m’agradaria
tenir jo el teu elixir!
 
Una vegada més, la Fundació Òpera Catalunya ens ha fet gaudir al Kursaal de Manresa, aquest cop amb un excel·lent L’elisir d’amore, de Donizetti, una òpera que aviat farà dos-cents anys que es va estrenar i que continua tan fresca i divertida.
 
Amb una escenografia molt reeixida, dissenyada per Pau Monterde, responsable també d’una direcció d’escena molt acurada; amb un vestuari molt treballat; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell sota la batuta sempre precisa de Daniel Gil de Tejada; i amb un magnífic repartiment, amb Ruth Teran (Adina), Manuel de Diego (Nemorino), Pau Armengol (Belcore), Toni Marsol (Dulcamara) i Mireia Tarragó (Giannetta), tots plegats es van guanyar una ovació molt llarga al final de l’obra, a més dels aplaudiments que van acompanyar els punts més destacats d’una representació fantàstica. Vegeu-ne un breu tràiler en aquest enllaç.
 
Aquesta obra és la primera del 39è cicle de la Fundació (44a temporada de l’Òpera a Sabadell), i ja s’ha representat a Sabadell, Viladecans, Barcelona (Palau de la Música), Granollers, Vic, Cornellà, Figueres, Tarragona i Lleida, a més de Manresa; i el dia 13 la presentaran a Sant Cugat del Vallès. La temporada es complementa amb Cavalleria Rusticana, de Mascagni, i Pagliacci, de Leoncavallo —que no vindran a Manresa, però es podran veure a Sabadell, Barcelona, Granollers, Tarragona, Vic i Reus a finals de novembre i primers de desembre—; la Cançó d’Amor i de Guerra, de Martínez Valls (a Manresa el 10 de març de 2027), i Aida, de Verdi (a Manresa el 2 i el 4 de maig de 2027, commemorant els cent anys del Kursaal, que es va inaugurar el 1927 justament amb Aida).
 
Cal agrair sempre a la Fundació Òpera Catalunya la gran feina que fan posant a l’abast de tot el país les peces més rellevants de l’òpera mundial; i pel que fa als bagencs, la complicitat del Kursaal, amb una vasta programació teatral, operística i musical que no passa desapercebuda al territori. Aquesta vegada, a més, hi ha anat una nodrida representació balsarenyenca del Club de Lectura d’adults de la Biblioteca Pere Casaldàliga, liderat amb mestria per l’Ana Pérez i l’Elena Mendoza.  
 
Imatge (Wikimedia Commons): George Augustus Sala, Adina i Dulcamara, aquarel·la (segle XIX), Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut, USA.