Pere Serafí (~1505-1567)
Cançó
Sí·m lleví de bon matí
y aní-me'n tota soleta
y entrí-me'n dins mon jardí,
de matinet
l'aire dolcet
la fa rira-riret,
per collir la violeta.
Ay llasseta, què faré
ni què diré?
Val Déu, qu’estich dolenta!
L'amor és, que·m tormenta.
A mon dolç amat trobí,
adormit sobre l'herbeta.
Despertà's dient així:
de matinet
l'aire dolcet
la fa rira-riret
si vull ésser sa amieta.
Ay llasseta,
què faré
ni què diré?
Val Déu, qu’estich dolenta!
L'amor és, que·m
tormenta.
Yo li'n responguí que sí,
mas que no fos sentideta.
Ay, que tant pler may prenguí,
de matinet
l'aire dolcet
la fa rira-riret
que·n restí consoladeta!
Ay llasseta,
què faré
ni què diré?
Val Déu, qu’estich dolenta!
L'amor és, que·m tormenta.
Pere Serafí va ser un pintor i poeta català del segle XVI.
Potser provenia de Xipre, ja que els seus coetanis li deien de renom lo
Grech. Després d’una estada a Itàlia, es va instal·lar a Barcelona, en una
època en què l’estètica renaixentista s’imposava arreu i moltes esglésies
renovaven la seva decoració d’acord amb l’estil de moda. Així, al llarg de
trenta anys, Serafí va pintar, entre altres, el retaule major de l’ésglésia d’Arenys
de Munt, el de Corpus Christi a Terrassa, el de Sant Romà a Lloret de Mar, l’altar
major de l’església barcelonina dels Sants Just i Pastor i la capella de Sant
Sever a Barcelona, així com les portes dels orgues de les catedrals de
Barcelona, Tarragona i Vic.
Com a poeta, El 1560 va publicar un sonet dedicat a Ausiàs March en una
edició de les obres del poeta de Gandia. El 1561, el músic vigatà Pere
Alberc i Vila (1517-1582) li va musicar un poema, De un desesperat de
amor. El 1565 va editar un volum titulat Dos libres de poesia vulgar en
llengua Cathalana, que contenia la seva obra poètica religiosa i profana: 170 sonets,
madrigals, octaves rimes, epístoles, emblemes, cançons, danses i altres poemes.
La seva lírica, que combina formats cultes i populars, és rica en jocs verbals
i amb diversitat de mètriques i rimes, incloses les rimes fènix i les cobles
esparses. La poesia amorosa té reflexos petrarquistes i conté, en un sonet, un
reconeixement explícit a autors com Homer, Virgili, Ovidi,
Dant, Petrarca i Ausiàs March.La mort li va impedir de publicar també una Arte poética en romance castellano, dedicada al
rei Felip I d’Aragó (II de Castella), juntament amb un aplec de Silvas en castellà, que s'han perdut.
Modernament, han editat i comentat aquesta
cançó Josep Alegret: «Una cançó de Pere Serafí», dins Narcís Garolera,
Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, vol. 3, Curial, Barcelona 1985; i August Bover, dins Pere
Serafí: Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona 1987. Dos estudis
excel·lents, que recomano. Jo, tanmateix, no he fet servir cap d’aquestes dues
edicions per publicar el poema, que transcric —com fa Alegret— de l’edició
de 1565, tot regularitzant-ne mínimament la grafia i la puntuació segons un
criteri personal, diferent del que han seguit els altres il·lustres editors.
GLOSSARI: llasseta, diminutiu
de llassa, femení de la forma popular del cultisme las, vol dir ‘cansada’,
però també ‘infeliç, desgraciada’, que és el sentit en què s’empra aquí (com en
la cançó de la malmonjada que vam veure fa un temps: Lassa, mais m’agra
valgut…). Dolenta no és adjectiu, sinó el participi present del verb
doldre (com el castellà doliente); avui faríem servir el gerundi:
patint, sofrint. Amieta, per aimieta, diminutiu del
provençal aimia, ‘amiga’.
Podeu trobar les cançons de Pere Serafí en una edició
de La Ilustració Catalana de 1840, digitalitzada per la Biblioteca Virtual Lluís
Vives (B. V. Miguel de Cervantes), en aquest enllaç:
Vegeu un comentari d’aquesta cançó a l’excel·lent
blog de Josep Bargalló, en aquest enllaç:
Escolteu-la musicada i cantada per Guillermina
Motta en aquest altre enllaç:
Aquesta pintura, La flagel·lació de
Crist, és de Pere
Serafí i es troba al
MNAC. La que encapçala el post, en canvi, no té res a veure amb el nostre
poeta: és de John William Waterhouse (1849-1917) i es titula Spring spreads one green lap of flowers . Totes
dues són de domini lliure, tretes de Vikimedia Commons.Els poemes de Serafí són
així mateix de domini lliure, tenint present a més que no segueixo cap de les edicions publicades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.