
Pierre
de Ronsard (1524-1585)
Mignongne,
levés-vous
Mignongne,
levés-vous, vous estes paresseuse,
Jà la gaie
Alouette au ciel a fredonné,
Et ja le
Rossignol frisquement jargonné,
Dessus l'espine
assis, sa complainte amoureuse.
Debout-donq,
allon voir l'herbelette perleuse,
Et vostre beau Rosier
de boutons couronné,
Et vos œillets
aimés, ausquels avés donné
Hyer au soir de
l'eau, d'une main si songneuse.
Hyer en vous
couchant, vous me fistes promesse
D'estre plus-tost
que moi ce matin éveillée,
Mais le sommeil
vous tient encor toute sillée:
Ian, je vous
punirai du peché de paresse,
Je vois baiser
cent fois vostre œil, vostre tetin,
A fin de vous
aprendre à vous lever matin.
[Dins Continuation
des Amours, 1555]
Lleva’t,
minyona
Lleva’t, minyona, va, no siguis tan mandrosa,
que ja l’alegre alosa al cel ha refilat
i el feliç rossinyol amb tendresa ha enlairat,
amagat dintre l’arç, una albada amorosa.
Alça’t i anem a veure la gespa amb rou perlada
i el teu bonic roser, ple de poncelles ja,
i els clavells estimats, que ahir vares regar
al vespre, amb una mà tan gentil i acurada.
Ahir, abans d’adormir-te, em vas fer la promesa
d’alçar-te abans que jo i encetar el dia nou,
però encara la son les parpelles et clou.
Vull castigar-te, doncs, pel pecat de peresa:
et besaré cent cops els ulls i el coll i el pit,
perquè ben d’hora aprenguis a llevar-te del llit.
Els poemes d’amor de Ronsard són una autèntica meravella.
En català hi ha, que jo sàpiga, versions antològiques de Pere Rovira (Les
roses de Ronsard, Proa 2009) i de Begoña Capllonch, Amors de
Cassandra, Adesiara 2013), que tanmateix no conec; i d’alguns poemes
esparsos a cura de Natàlia Izard, a Poesia Francesa (MOLC, Ed. 62
i La Caixa, 1985). De tota manera, per no trepitjar els drets de ningú, aquí he
posat la meva pròpia versió, lliure i inferior sens dubte a les altres, però que
a mi ja em serveix.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.