Cerverí de Girona - Balada

Cerverí de Girona (segle XIII)

Si voletz que·m laix d’amar

Si voletz que·m laix d'amar,

ço dic que far no·s poria;

laxau a ten gen parlar,

bela douza dona mia.

E laxatz lo douz esgar,

si voletz que·m laix d'amar;

e vostra gran cortesia,

ço dic que far no·s poria,

e·l vostre gen domneyar;

c’ ab vostr’ avinen paria

faitz la gent enamorar;

doncs, cossí·us demanaria:

Si voletz...

E laxatz vostra cuyndia,

bela douça dona mia,

si·m voletz dc vós luynar;

laxatz a ten gen parlar,

e laxatz la manenria

del ric pretz qui·u te ses'par,

e·l joven qui.us vest e us lia,

e·l gen servir e l’honrar.

Si voletz...

No·m mostratz .tan gen cors car,

si voletz que·m laix d'amar,

e tan bel, ses maestria,

ço dic que far no·s poria ;

posca tan bel'autra trobar

dizen qu'cu no mintia,

e·n faça vós oblidar;

puys si us am dezamat sia.

Enfans Pere, cascun dia

faitz vostre ric preu pujar,

car valor e cortezia

mcnatz, qui us gardon d'errar.

Prous vezcomtesa de Car-

dona, tan dir no poria

de bé del vostre cors car

qu'en vos mays mil tan no·n sia.

Si us he de deixar d’amar

Si us he de deixar d’amar,

ja us dic que això no es podria:

deixeu tan gentil parlar,

bella i dolça meva aimia.

I deixeu tan dolç mirar,

si us he de deixar d’amar;

i vostra gran cortesia,

—ja us dic que això no es podria—;

i el vostre encís cortesà,

que amb la vostra companyia

tothom feu enamorar:

¿com, doncs, us desamaria?

Si us he...

Deixeu vostra simpatia,

bella i dolça dama mia,

si de vós m’he d’allunyar;

deixeu tan gentil parlar

i deixeu la galania

que amb res no es pot comparar,

i la joventut que us guia

i us guarneix i us fa honorar.

Si us he...

No em vulgueu el cos mostrar,

si us he de deixar d’amar,

tan formós, sense falsia:

ja us dic que això no es podria.

Si una altra en pogués trobar,

que us digués que no mentia,

i així us pogués oblidar...!

P’rò us estimo nit i dia.

Si us he...

Infant Pere, cada dia

feu vostre mèrit pujar,

car valor i cortesia

teniu, que us guarden d’errar.

Gran vescomtessa de Car-

dona, dir més no podria

del vostre cos noble i car,

que mil cops en vós no sia.

Segueixo la transcripció diplomàtica de Martí de Riquer, només que elimino les cursives de la tornada i repeticions i els indicadors de desenvolupament d’abreviacions, i poso accents. Versió molt lliure meva, basada en la traducció castellana en prosa de Riquer. Cerverí de Girona (o Guillem de Cervera, segons una identificació proposada per Riquer i que gairebé tots els erudits han acceptat, llevat de Joan Coromines, que la rebutjà per “absurda”) va ser un trobador molt hàbil, a qui li agradava tant l’estil planer de les cançons populars com el “trobar ric” ple de malabarismes i exquisideses formals; observeu, a la darrera estrofa, la partició del nom “Car-dona” per trobar una rima interna en –ar: una pirueta mètrica digna dels avantguardistes més trencadors. Cerverí va viure en temps del rei Jaume I del seu fill, i l’infant Pere, futur Pere II el Gran, a qui va adreçada la penúltima estrofa, i formava part de la cort del vescomte Ramon Folc de Cardona, a l’esposa del qual va dedicada la darrera. Com tots els trobadors catalans de l’època, escrivia en un català molt aprovençalat, o en un provençal acatalanat, si us abelleix més de dir-ho així.

Imatge: Manuscrit Gil, Biblioteca de Catalunya, manuscrit 146, foli 34 verso, que conté aquesta balada.