Teofilo Folengo - Opus Macaronicarum

Teofilo Folengo (1491-1544)

OPUS MACARONICARUM (fragments)

[Merlini Cocaii apologetica in sui excusationem]

Quisquis es, o tu qui meum hoc grassiloquum

per legendo volumen ridere paras, ride,

sed non irride. Quia si dementer irridendo

rides, alter Marguttus rideas irrisus. [...]

Dicimus ‘se cagat adossum’, melius (fateor)

dici potuerat timet. Sed cur, inquam, fuit

repertum macaronicon?

Causa utique ridendi. Ergo ‘se cagat adossum’

positum est causa ridendi, et non orandi,

nam vulgariter dicimus, ‘el si caga adosso

di paura’, quando quidem vulgare eloquium,

est Macaronicis poetae latinizare. […] 

Praeterea si me ignorantem, minime

doctum, minime poeticum reperis et probas,

non erras, immo cedo, et fateor id humeris

meis pondus congruum non fuisse.

Verum qualem cognoscis talem tibi amicum accipe.

OBRA MACARRÒNICA

[Disculpa de Merlí Cocai en defensa pròpia]

Siguis qui siguis, tu que et disposes a riure

tot llegint el meu llibre de parlar gruixut,

riu, sí, però no te’n riguis. Perquè si rius

mentre rudement te’n burles, pot ben ser que riguis

i es riguin de tu, com un altre ridícul Margut. [...] 

Dic: «Es caga a les calces». Fóra millor, ho confesso,

dir «està espantat». Però, en tal cas, per a què

s’havia d’inventar el mot «macarrònic»?

Doncs, per fer riure! Per tant, dient «cagar»

vull fer-te riure, no pas resar; car, si en vulgar diem

«ell es caga de por» parlant comunament,

llatinitzar-ho és cosa de poetes macarrònics. [...]

Ara bé, si en llegir-me em consideres

ignorant, poc docte o no gaire bon poeta,

no t’equivoques pas, ho reconec; i admeto

que tant de pes no escau a mes espatlles.

Ja que em coneixes bé, accepta’m l’amistat.

Versió meva molt lliure de part del pròleg d’aquest curiós llibre, obra d’un renaixentista mantuà del segle XVI, Teofilo Folengo, humanista i humorista benedictí que va fer servir els pseudònims de Limerno Pitocco i Merlinus Cocaius, entre altres. Va publicar fins a 25 llibres, coneguts en conjunt com a ‘Maccheronee’ o ‘Opus Macaronica rum’, on parodiava i satiritzava tant els llibres cavallerescos com la poesia èpica i lírica llatina i italiana, des de Virgili fins a Dant i Ariosto. La seva obra, que barreja el llatí clàssic amb el vulgar més expressiu, retrata sense embuts la realitat social del seu temps; va influir en Rabelais —que el cita diverses vegades— i altres autors renaixentistes i barrocs. No en conec cap versió al català; tampoc fins ara al castellà, tot i que el doctor José Miguel Domínguez Leal està preparant la traducció del ‘Baldus’, una epopeia de 12.000 hexàmetres, i ja n’ha publicat alguns fragments al seu interessant blog “La poesía macarrónica en España”. “Margut” és un personatge de l’obra ‘Morgante’ de Luigi Pulci (1432-1484): un «gegant nan» que, literalment, es mor d’un atac de riure. 

Imatges: ‘Retrat de Teofilo Folengo’, per Girolamo Romani , Galleria degli Uffizi, Florència. Bust a la seva capella funerària. Portada d'una edició de la seva obra.