Petrarca - Sonet 61

 

Francesco Petrarca (1304-1374)
Sonet LXI 

Benedetto sia ’l giorno, e ’l mese, e l’anno,
e la stagione, e ’l tempo, e l’ora, e ’l punto,
e ’l bel paese, e ’l loco ov’io fui giunto
da’ duo begli occhi che legato m’hanno;
 
e benedetto il primo dolce affanno
ch’i’ebbi ad esser con Amor congiunto,
e l’arco, e le saette ond’i’ fui punto,
e le piaghe che ’nfin al cor mi vanno.
 
Benedette le voci tante ch’io
chiamando il nome de mia donna ho sparte,
e i sospiri, e le lagrime, e ’l desio;
 
e benedette sian tutte le carte
ov’io fama l’acquisto, e ’l pensier mio,
ch’è sol di lei, sì ch’altra non v’ha parte.
 
            * * *
 
Beneït sigui el jorn, i el mes, i l’any,
i l’estació, i el temps, l’hora i l’instant, 
i el bell país, i el lloc on he estat pres
pels dos bells ulls que m’han encadenat;
 
i beneït el primer dolç afany
que vaig tenir quan l’Amor em va prendre,
i l’arc i les sagetes que al meu cor
es van clavar, i les llagues que hi deixaren.
 
Beneïdes les veus, tantes, que jo,
cridant el nom de l’amada, esbandia   
amb llàgrimes, sospirs i ardent desig;
 
i siguin beneïts tots els meus versos 
en què fama li he dat, i el meu pensar,
que és d’ella sols, i no pas de cap altra.
 
Versió meva molt lliure i matussera d’aquest sonet petrarquià; podeu trobar-ne dues de molt millors, les que van fer Osvald Cardona (Alpha 1955) i Miquel Desclot (Proa 2016), que recomano. 

Imatge: Marie Spartali Stillman (1844-1927), ‘Primera trobada de Petrarca i Laura, a l’església de Santa Clara d’Avinyó’, aquarel·la sobre paper (1889) [Wikimedia Commons].