Cinc versions catalanes de l’Odissea (3/5)

 

Cinc versions catalanes de l’Odissea (3/5)
Expressions
 
Comento aquí encara un parell de fórmules, d’entre les més repetides i emblemàtiques, que els nostres traductors han seguit de forma força unànime. En concret, l’epítet referit a l’Aurora, que arriba o es presenta “amb dits de rosa”, una metàfora que tots els nostres traductors mantenen invariable (bé que el Riba de 1919 deia “de dits rosadencs”); i la referida a les paraules quan surten de la boca i no agraden a l’oient: “quines paraules (o “quina paraula”, o “quin mot”) et fugen (o “han fugit”, o “se t’escapen”) del clos de les dents” (“de l’enclòs”, a Riba 1919). En tots dos casos, la traducció s’ajusta exactament a la fórmula original. I encara un altre epítet formulari ben estès, però que ja no ha suscitat la mateixa unanimitat: el referit a la mar “que no lleva collita”, emprat per Riba en les seves dues versions, i que coincideix, bé que en plural, amb Sabaté: “que no lleva collites”; mentre que els altres dos traductors opten per “estèril” o “infecunda”.
 
I després he escollit algunes frases —entre les quals, algunes descripcions de fets, diverses escenes de disputes verbals i fins una incitació directa a l’amor carnal— enmig d’altres en què simplement, algunes de les versions s’han decantat per expressions més col·loquials, allunyades de la solemnitat general de molts passatges èpics; contrastant-les amb algunes opcions, sobretot les més antigues, que fan servir mots avui poc usuals (i que en algun cas sospito que ja devien sonar arcaics el 1919). Vegem-ne alguns exemples.
 
D’entrada, m’ha cridat l’atenció la manera tan expressiva com Sabaté explica l’arribada d’Ulisses al país dels feacis (V, 441): l’heroi, nàufrag, tres dies tot sol abraçat a un tronc, arriba a la costa, i ho fa   “nedant nedant”, amb aquesta repetició del gerundi tan catalana, per remarcar el valor progressiu d’una acció que dura en el temps; els altres traductors simplement diuen “nedant” o “mentre nedava”, que és, fet i fet, el que diu l’original. Trobem en Sabaté la mateixa construcció més endavant (IX, 315), quan el Cíclop, “xiulant xiulant”, porta el ramat a pasturar. La duplicació del gerundi és una bona troballa de Sabaté que encaixa amb la mètrica i hi aporta un valor suggestiu. En canvi, del mateix traductor, sorprèn la perífrasi “va posar-se a rentar-se” (VI, 224) amb dos verbs pronominals. Una altra construcció curiosa de Sabaté és l’epítet que atorga als llits ben obrats: els “llit foradat amb barrina” (I, 440; també, en plural, a X, 12). La versió d’Alberich “llit calat” / “llits guarnits” porta, a I, 440, una nota que ho aclareix: l’original diu “llit perforat”, perquè “el suport del matalàs estava constituït per un marc de fusta perforat per tal que s’hi ajustés convenientment la xarxa feta amb cordes d’una manera semblant a les actuals  teles metàl·liques o als enreixats de fusta” (JA).
 
Els arcaismes, com és lògic, apareixen sobretot a CR-1, la versió ribiana de 1919: “es gojava” (I, 25), que el mateix Riba modificà el 1948 per “en tenia delit”, i els altres tradueixen per “gaudint” (JFM), “es delectava” (JA) i “xalava “ (PS, el més col·loquial); igual com  “gogem-nos” (VIII, 292), que Riba canvia després per “gaudim-nos”, enfront del “gaudim” dels altres tres traductors. Trobem també a CR-1 “m’heu irat a bastança” (VIII, 205), que CR-2 obvia en “m’heu fet aïrar”, i els altres “m’heu provocat massa” (JA), “m’heu irritat una mica massa” (JFM) i “m’heu fet agafar una enrabiada” (PS, també més espontani). Un altre exemple: “puntosos” (VII, 307), que Riba mateix canvia per “gelosos”, opció que adopten Mira i Alberich, mentre que Sabaté escull “malpensats”; “colguem-nos” (VIII, 292), comú a les dues versions de Riba, on Sabaté i Alberich diuen, en català d’avui, “fiquem-nos al llit” i “anem al llit”, i Mira, també en valencià ben usual, “gitem-nos”; i encara: “m’has sublevat el cor” (VII, 178), esmenat per Riba mateix en “m’has sollevat el cor”, i que JFM tradueix per “m’has somogut i irritat”, JA per “m’has regirat l’ànim” i, curiosament, PS per un arcaisme: “m’has agullat el cor” (recollit pel DCVB, però no pel DIEC2).
 
Dos exemples més: la “fretura” (VI, 136) del Riba jovençà, que ell mateix canvia més endavant per “necessitat”, terme que segueixen Mira i Alberich, mentre que Sabaté opta per “altre remei no tenia”, més col·loquial. I el  “flingà” (V, 380), que Riba manté en les seves dues versions, i on els altres tres varien: “colpí” (JFM), “fuetejà” (JA) i “xurriacà” (PS). Observem encara els mots amb què Ulisses d’adreça a Nausica (VI, 149): “Jo te’m flecto, regina” (Riba manté l’arcaisme en totes dues versions), davant de “et suplico” (JA), “als teus peus” (JFM) i “caic de genolls” (PS). Totes les versions són, com sempre, i no cal dir-ho més, absolutament encertades, només que algunes s’acosten més a l’estàndard oral actual i d’altres no tant. 
 
Per acabar amb els arcaismes, vet ací un mot que ni tan sols recull el DCVB (ni el DIEC2): “omelic”. Riba (CR-1) el fa servir a I, 50 “l’omelic de la mar”, però ja el 1948 el canvia per “llombrígol del pèlag”. Alberich i Mira hi posen “melic de la mar”, mentre que Sabaté recupera la segona opció ribiana: “on la mar té el llombrígol”. De seguida m’ha vingut al cap un poema de Salvat-Papasseit on “omelic” apareix dos cops (a L’irradiador del port i les gavines, 1921). Consultant el CTILC —que recull aquest mot de l’Odissea de 1919 i les dues aparicions en el mateix poema de Salvat— veiem que el jove Riba ja l’havia emprat abans en la seva traducció de 1918 del Càntic dels Càntics; i que després el va fer servir el berguedà Ramon Vinyes i Cluet en un recull de contes, A la boca dels núvols, publicat el 1946.
 
En els diàlegs en què els personatges discuteixen entre ells hi trobem expressions diverses d’insult o de menyspreu que es presten a trobar una forma adient en la llengua viva. Un dels pretendents, Leòcrit, a II, 243, s’adreça altivament a Mèntor (ignorant que en realitat és la deessa Atena, que n’ha pres l’aspecte) i li diu, en la primera versió de Riba: “Mèntor, tan enfadós, vagarívol de seny”, i a la segona: “llengua enfadosa, esperit sense esma”. Alberich ho tradueix per: “obstinat, fluix de mollera”, i Mira hi posa: “home nefast, insensat”, mentre que Sabaté, amb paraules ben expressives, li etziba: “no hi toques i estàs ben grillat”.
 
En la versió de Sabaté, Calipso (V, 182) li etziba a Ulisses: “: Mira que n’ets de murri; no en tens ni un pèl, de tanoca”, amb dos mots ben expressius i diria que encara ben vigents; mentre que Riba, el 1919, li havia dit “bergant, i no pas d’enginy estrafet”, i el 1948, també “bergant, i no pas esguerrat de prudència”; Alberich, “ets astut i no tens idees desassenyades”, i Mira “sí que tens males idees, ja es veu que no ets gens estúpid”. Totes les versions em semblen magnífiques.
 
Nausica (VI, 258) li diu a Ulisses: “no em sembla que siguis tan enze”, quan Riba havia deixat “neci” en les seves dues versions, mentre que Alberich hi posa “estúpid” i Mira capgira la frase dient “ets un home de seny”.
 
Ulisses, a VII, 216, per explicar als feacis que té gana després de tants dies de nàufrag, qualifica el seu ventre de “gos”, amb un epítet (kúnteros) que en grec, literalment, vol dir “el més gos”, però ja amb el sentit de “desvergonyit, impudent, terrible”. Curiosament Riba (1919 i 1948) i Sabaté coincideixen a dir “no hi ha cosa més gossa” que el ventre (la panxa, PS), mentre que els altres dos opten per “cosa més enutjosa” (JA) i “horrible” (JFM).
 
I en fi, Ulisses respon al feaci Euríal, que l’ha reptat de forma insultant a demostrar la seva habilitat en els jocs (VIII, 166), dient-li, en la segona versió de Riba, que li sembla “un cap verd”, una expressió ben contundent, igual com era adient dir-li “eixelebrat” a CR-1; i encara trobo vivíssim el “poca-solta” d’Alberich, enfront de variants com “insensat” (JFM) o “ple d’arrogància” (PS), ben correctes òbviament, però potser amb una mica menys de grapa.
 
En un altre context, quan el déu Ares convenç la deessa Afrodita per fer-hi l’amor d’amagat del seu també diví espòs Hefest (VIII, 292), on el jove Riba posava “colguem-nos plegats i gogem-nos”, i després simplement ho retocava en “colguem-nos junts i gaudim-nos”, observem que, com ja hem apuntat parlant d’aquests arcaismes, Alberich hi posa “anem al llit i gaudim”; Mira diu “gitem-nos al llit i gaudim” i Sabaté, més en la línia d’Alberich, opta per “fiquem-nos al llit i gaudim de l’amor”. Decisions totes adients, però amb termes més propers a la llengua parlada avui, com altrament era d’esperar, per part dels tres traductors més recents.
 
En definitiva, que cada traductor s’esforça a trobar la manera més adequada d’expressar en català —i ajustant-se a les exigències mètriques, els que tradueixen en vers— el que vol dir l’original grec. Que la versió de 1919, sobretot, i també en part la de 1948, continguin formes d’expressió més allunyades de la llengua col·loquial d’avui, ja es comprèn; i que les versions més recents s’hi aproximin més tampoc no ens ha de sorprendre. Però ja hem pogut comprovar que, de vegades, la versió de Riba continua sent avui ben contundent, i també que Sabaté, que sovint és qui més sembla esforçar-se a buscar un to informal, no rebutja, de vegades, la solució ribiana clàssica com la més adient. Insisteixo: tots cinc han fet una feina excel·lent, digna d’elogi i admiració.

 
I ara comparem els fragments seleccionats entre ells i amb l’original grec. (Disculpeu si, en la transcripció del grec, el programa de Blogspot que faig servir —afegit a la meva poca traça amb aquestes eines— fa que algun accent aparegui no pas al damunt de la seva vocal sinó després: m'hi he escarrassat, però no he estat capaç d'evitar-ho). 

 

I, 25: Ell, doncs, [Posidó] xalava assegut al banquet (PS);
/ Seia, doncs, allà lluny i gaudint del convit (JFM);
/ ell es delectava assistint al festí (JA);
/ en tenia, | de delit, el que és ell, assegut al festí (CR-2);
/ i mentre ell allí es gojava, segut a l’àpat (CR-1);
/ ἔνθ' ὅ γε τέρπετο δαιτὶ παρήμενος
 
I, 50: a una illa voltada d’onades, allà on la mar té el llombrígol (PS);
/ en una illa, melic de la mar, allà enmig de les aigües (JFM);
/ en una illa envoltada del corrent on hi ha el melic de la mar (JA);
/ en una illa | a banda i banda banyada, on és el llombrígol del pèlag (CR-2);
/ en una illa | banyada a banda i banda, on és l’omelic de la mar (CR- 1);
/ νήσῳ ἐν ἀμφιρύτῃ, ὅθι τ' ὀμφαλός ἐστι θαλάσσης
 
I, 64: Filla meva, quin mot del clos de les dents se t’escapa? (PS);
/ Quines paraules et fugen pel mur de les dents, filla meua! (JFM);
/ Filla meva, ¿quines paraules han fugit del clos de les teves dents? (JA);
/ Filla, quina paraula et fugí del clos de les dents! (CR-2);
/ Filla, quina paraula et fugí de l’enclòs de les dents! (CR-1);
/ τέκνον ἐμόν, ποῖόν σε ἔπος φύγεν ἕρκος ὀδόντων
 
I, 414-415: Jo ja no em crec cap notícia ni cap missatge, si en venen; | tampoc no em treu la son cap oracle dels déus (PS);
/ no me’n creuria, per tant, cap notícia si mai n’arribava; | ni m’interessa ja cap predicció (JFM);
/ Ja no faig cas de cap missatge, tant se val d’on vingui, ni em preocupo de la resposta de cap oracle (JA);
/ ja, per tant, la notícia no en crec, d’onsevulla que vingui, | ni en presagis m’enfundo (CR-2);
/ per’xò no en crec ja la nova, d’onsevulla que vingui, | ni faig cabal de presagis (CR-1)
/  οὔτ' οὖν ἀγγελίῃ ἔτι πείθομαι, εἴ ποθεν ἔλθοι, | οὔτε θεοπροπίης ἐμπάζομαι
 
I, 440: “vora el llit foradat amb barrina” (PS; i després, en plural, a X, 12);
/ a la vora del llit fet amb cordes (JFM; després, “llits de corretges”);
/ llit calat (JA; després, “llits guarnits”; vegeu més amunt la nota explicativa que hi adjunta);
/ del llit calat a l’espona (CR-2; després, “llit calat”);
/ al costat del llit emmetxat (CR-1; després, “llits emmetxats”);
/ παρὰ τρητοῖσι λέχεσσι [τρητός: ‘travessat, traspassat, perforat’.]
 
II, 1: Quan al matí va aparèixer amb dits de rosa l’Aurora (PS);
/ Quan es mostrà, amb dits de rosa, l’Aurora, la filla de l’alba (JFM);
/ Quan es mostrà l’Aurora, de dits rosats, la filla del matí (JA);
/ Quan es mostrà en el matí amb dits de rosa, l’Aurora (CR-2);
/ I en llustrejâ en el matí l’Aurora dels dits rosadencs (CR-1);
/ Ἦμος δ' ἠριγένεια φάνη ῥοδοδάκτυλος Ἠώς
 
(Comparem-ho amb IX, 76: l’Aurora de rínxols bonics (PS);
/ l’Aurora, la ben arrissada (JFM);
/ l’aurora de bells rínxols (JA);
/ l’Aurora rullada (CR-2);
/ l’Aurora | trenabonica (CR-1);
/ ἐϋπλόκαμος τέλεσ' Ἠώς )
 
II, 243: Mèntor, no hi toques i estàs ben grillat. ¿Què és això que ara deies...? (PS);
/ Mèntor, home nefast, insensat, quina idea proposes? (JFM);
/ Mèntor obstinat, fluix de mollera, què has dit...? (JA);
/ Mèntor, llengua enfadosa, esperit sense esma, què deies...? (CR-2)
/ Mèntor, tan enfadós, vagarívol de seny, què has dit...? (CR-1);
/ Μέντορ ἀταρτηρέ, φρένας ἠλεέ, ποῖον ἔειπες  [ἀταρτηρóς: ‘funest, malèfic, groller, malparlat’; ἠλεóς: ‘boig, insensat, pertorbador’; φρέν: ‘cor, entranyes, ànima, esperit’.]
 
IV, 400: Al temps que el sol es planta al mig del cel i s’hi eixanca (PS);
Quan, fent la roda del cel, el sol ha arribat fins al centre (JFM);
/ Quan el sol arribi al bell mig del cel (JA);
/ Quan el sol ha fet cap al mig del cel, banda i banda, (CR-2);
/ Tot d’una que el sol arribi al bell mig del cel (CR-1);
/ ἦμος δ' ἠέλιος μέσον οὐρανὸν ἀμφιβεβήκῃ
 
IV, 709: [les naus, que] els homes les tenen | per fer de cavalls de la mar (PS)
/ que són per als homes | com uns cavalls de la mar (JFM);
/ que són per als homes com cavalls dins la mar (JA);
/ que fan per als homes | de cavalls de la mar (CR-2);
/ que fan per als homes | de cavalls del salobre (CR-1);
/ αἵ θ' ἁλὸς ἵπποι | ἀνδράσι γίνονται
 
V, 52: sobre l’abisme espantós de la mar que no lleva collites (PS)
/ pels paorosos fondals de la mar infecunda (JFM);
/ per les sines terribles de la mar estèril (JA);
/ per les sines ferestes del mar que no lleva collita (CR-2);
/ per les sines ferestes del mar que no lleva collita (CR-1);
/ ὅς τε κατὰ δεινοὺς κόλπους ἁλὸς ἀτρυγέτοιο  [ἀτρυγέτóς: ‘estèril’]
 
V, 118-119: Sou insofribles, déus, i no us guanya ningú en gelosia, |
que us fa molta enveja que les deesses dormin amb homes (PS);
/ Déus, sou molt més cruels i gelosos que cap criatura! | Quina enveja sentiu quan es gita alguna deessa | obertament amb un home (JFM);
/ Déus, sou inflexibles i, més encara, gelosos. Teniu enveja de les dees que s’alliten obertament amb un home (JA);
/ Sou implacables, déus, i més que altra cosa gelosos! | No perdoneu a les dees que els llits dels herois comparteixin (CR-2);
/ Sou aferrissats, o déus, i d’allò més gelosos, | que us requen les dees que dormin amb barons a la clara (CR-1);  
/ "σχέτλιοί ἐστε, θεοί, ζηλήμονες ἔξοχον ἄλλων, | οἵ τε θεαῖσ' ἀγάασθε παρ' ἀνδράσιν εὐνάζεσθαι | ἀμφαδίην  
 
V, 154-155: de nits, però, sí que anava a dins de la cova balmada | sense voler-ho, a dormir al costat d’ella, que sí que volia (PS);
/ ell cada nit dormia amb ella, de grat o per força, | dins de la cova; ell, sense voler-ho; amb qui sí que volia (JFM);
/ i cada nit l’havia de passar per força a la cova balmada al costat d’ella, que el volia sense que ell l’estimés (JA);
/ les nits les bleixava, de grat o per força | dins l’espluga balmada amb la que, ell no volent, el volia (CR-2);
/ Tota vegada les nits les bleixava, de grat o per força, | dins l’espluga balmada amb la que ell no volent el volia (CR-1);
ἀλλ' ἦ τοι νύκτας μὲν ἰαύεσκεν καὶ ἀνάγκῃ | ἐν σπέσσι γλαφυροῖσι παρ' οὐκ ἐθέλων ἐθελούσῃ
 
V, 182: Mira que n’ets de murri; no en tens ni un pèl, de tanoca (PS);
/ sí que tens males idees, ja es veu que no ets gens estúpid (JFM);
/ Sí, ets astut i no tens idees desassenyades (JA);
/ Sí, de bergant bé ho ets, i no pas esguerrat de prudència (CR-2);
/ Val a dir que ets bergant, i no pas d’enginy estrafet (CR-1);
/ "ἦ δὴ ἀλιτρός γ' ἐσσὶ καὶ οὐκ ἀποφώλια εἰδώς
 
V, 205: Doncs, bon vent: què vols que t’hi digui (PS);
/ Doncs bé, malgrat tot, bon viatge (JFM);
/ Doncs bé, malgrat tot, que et vagi bé (JA);
/ Doncs, adéu, com et plagui (CR);
/ Però adéu, així i tot! (CR-1);
/ σὺ δὲ χαῖρε καὶ ἔμπης
 
V, 227: i van fer l’amor a cor què vols, ben a prop l’un de l’altre (PS);
/ van gaudir de l’amor i passaren la nit l’un amb l’altre (JFM);
/ i gaudiren de l’amor allitats l’un al costat de l’altre (JA);
/ van fruir de l’amor, restant l’un en braços de l’altre (CR-2);
/ es van gaudir de l’amor, romanent al costat l’un de l’altre (CR-1);  
/ ερπέσθην φιλότητι, παρ' ἀλλήλοισι μένοντες
 
V, 380: xurriacà els cavalls de bella crinera (PS),
/ fuetejà els seus cavalls, els de bella crinera (JFM);
/ va colpir els cavalls de belles crineres (JA);
/ flingà els cavalls de la bella crinera (CR-2);
/ flingà els cavalls de la bella crinera (CR-1);
/ ὣς ἄρα φωνήσας ἵμασεν καλλίτριχας ἵππους
 
V, 441: nedant nedant (PS)
/ nadant (JFM);
/ mentre nedava (JA);
/ nedant /CR-2);
/ nedant (CR-1);
/ ἷξε νέων
 
VI, 25: Nausica, ¿com és que ta mare et va parir tan deixada? (PS);
/ Nausica, com és que ta mare et va fer així de mandrosa? (JFM);
/ ¿Per què la teva mare et va infantar tan deixada? (JA);
/ Nausica, i doncs, ¿per què et va parir tan deixada la mare? (CR-2);
/ Nausica, per què et posâ al món, tan peresosa, la mare? (CR-1);
/ Ναυσικάα, τί νύ σ' ὧδε μεθήμονα γείνατο μήτηρ;
 
V, 97: i van fer un mos, encabat, a la vora del riu, a la riba (PS);
/ van prendre el seu esmorzar a la vora del riu (JFM);
/ van fer l’àpat vora la riba del riu (JA);
/ van esmorzar llavors en els marges del riu (CR-2);
/ van pendre l’esmorzar a la vora del riu (CR-1);
/ δεῖπνον ἔπειθ' εἵλοντο παρ' ὄχθῃσιν ποταμοῖο [δεῖπνος: ‘àpat principal; esmorzar, dinar, sopar’. Com que era al matí, ‘esmorzar’ és la tria bona.]
 
VI, 135-136: així es va anar a barrejar amb les noies, o poc va faltar-se’n, | encara que anés despullat, perquè altre remei no tenia (PS);
/ era així com Ulisses anava a mostrar-se a les joves | ben arrissades, tot nu; i la necessitat l’empenyia (JFM);
/ D’aquesta manera Odisseu estava a punt de presentar-se enmig d’aquelles noies amb belles trenes, tot i que anava nu, perquè la necessitat l’aclaparava, (JA);
/ tal Ulisses anava amb aquelles noies rullades | a conferir, bo i nu, per necessitat que en tenia (CR-2);
/ talment Ulisses estava a punt de mesclar-se amb les noies | trenaboniques, bo i nu, per fretura que li venia (CR-1);
/ ὣς Ὀδυσεὺς κούρῃσιν ἐϋπλοκάμοισιν ἔμελλε | μείξεσθαι, γυμνός περ ἐών· χρειὼ γὰρ ἵκανε
 
/ VI, 149: Caic de genolls, senyora. ¿Ets deessa, o ets una dona? (PS);
/ Reina i senyora, als teus peus! ¿Ets deessa, o bé dona humana? (JFM);
/ Jo et suplico, reina. ¿Ets una dea o bé una mortal? (JA);
/ Jo te’m flecto, regina: ¿ets dea, o bé moridora? (CR-2);
/ Jo te’m flecto, regina: ets dea, o bé moridora? (CR-1);
/  γουνοῦμαί σε, ἄνασσα· θεός νύ τις ἦ βροτός ἐσσι;
 
VI, 224: va posar-se a rentar-se | la sal (PS)
/ es rentava | tota la sal (JFM);
/ va netejar del seu cos el salobre (JA);
/ es rentà els salobres (CR-2);
/ va rentar-se | de sobre la pell la tosca salada (CR-1);
/ αὐτὰρ ὁ ἐκ ποταμοῦ χρόα νίζετο δῖος Ὀδυσσεὺς [νίζο: ‘rentar’; ἅλμη: salobre, crosta de sal a la pell’.]
 
VI, 258: no em sembla que siguis cap enze (PS);
/ Veig que ets un home de seny (JFM);
/ no em sembla que siguis un estúpid (JA);
/ no em sembla que siguis cap neci (CR-2);
/ no em sembla que siguis cap neci (CR-1);
/ δοκέεις δέ μοι οὐκ ἀπινύσσειν [ἀπινύσσo: ‘mancar de coneixement, ésser indiscret.]
 
VII, 32: a la gent d’aquí els forasters no els fan gaire peça (PS);
/ No són amics, aquests, de tractar amb gent forastera (JFM);
/ no els agraden gaire les persones forasteres (JA);
/ als forasters, aquí no els sofreixen gaire (CR-2);
/ no sofreixen gaire els forasters (CR-1);
/ ξείνους οἵ γε μάλ' ἀνθρώπους ἀνέχονται 
 
VII, 208-210: jo no m’hi assemblo | ni mica, als déus que no moren i que el cel ample dominen, | ni en com estic fet ni en la planta, que és als mortals que retiro (PS);
/ jo no m’assemble | als immortals, els que viuen al cel d’amplària infinita, | ni per l’alçada ni per la figura: jo sóc com els homes (JFM);
/ ni en l’estatura ni en el físic no m’asemblo als immortals que posseeixen el cel gloriós, sinó als homes mortals (JA);
/ poc m’assemblo als eterns que l’ample cel posseeixen, | ni en el tirat ni en la planta, sinó als homes que moren (CR-2);
/ poc m’assemblo als eterns que l’ample cel posseeixen, |de cos ni de  creixença, sinó als humans moridors (CR-1);
/ οὐ γὰρ ἐγώ γε | ἀθανάτοισιν ἔοικα, τοὶ οὐρανὸν εὐρὺν ἔχουσιν, | οὐ δέμας οὐδὲ φυήν, ἀλλὰ θνητοῖσι βροτοῖσιν
 
VII, 216: no hi ha cap cosa més gossa que aquesta panxa odiosa (PS);
/ és horrible aquest ventre, que té menys vergonya que els gossos (JFM);
/ no hi ha cosa més enutjosa que aquest ventre maleït (JA);
/ no hi ha cosa més gossa que el que és aquest ventre avorrible (CR-2);
/ no hi ha cosa més gossa del que és un ventre avorrible (CR-1);
/ οὐ γάρ τι στυγερῇ ἐπὶ γαστέρι κύντερον ἄλλο | ἔπλετο [κύντερός: ‘més gos (literalment): més impudent, més cínic, el pitjor’.]
 
VII, 294: perquè els joves són sempre més ximples (PS);
/ perquè ells solen fer-ho sovint amb més gran lleugeresa (JFM);
/ I és que els joves sovint actuen desassenyadament (JA);
/ ja diuen que els joves sempre follegen (CR-2);
/ perquè els joves sempre bogegen (CR-1);
/ αἰεὶ γάρ τε νεώτεροι ἀφραδέουσιν [ἀφραδέω: ‘obrar insensatament, desbarrar, desvariejar’.]
 
VII, 307: perquè som malpensats, la gent que vivim damunt de la terra (PS);
/ som molt gelosos, ací en aquest món, la raça dels homes (JFM);
/ i és que som gelosos, la raça dels humans de sobre la terra (JA);
/ car som gelosos, l’estirp dels humans que vivim a la terra (CR-2);
/ perquè som | d’allò més puntosos damunt de la terra les tribus dels homes (CR-1);
/ δύσζηλοι γάρ τ' εἰμὲν ἐπὶ χθονὶ φῦλ' ἀνθρώπων.
 
VIII, 166: sembles ple d’arrogància (PS);
/ ets un insensat, o m’ho sembles (JFM);
/ em sembles un poca-solta (JA);
/ un cap verd, això és el que em sembles (CR-2);
/ fas l’efecte d’un home | eixelebrat (CR-1);
/ ἀτασθάλῳ ἀνδρὶ ἔοικας  [ἀτασθάλλῳ: ‘ésser temerari, orgullós, insensat, malvat’.]
 
VIII, 177: però de seny no allargues pas gaire (PS)
/ i la teua raó està tota buida (JFM);
/ però que ets un inepte pel que fa a la intel·ligència (JA);
/ i pel seny noi ets més que un esguerro (CR-2);
/ i ets esguerrat de senderi (CR-1);
/ νόον δ' ἀποφώλιός ἐσσι. [νόος: ‘intel·ligència, sagacitat, seny, prudència’; ἀποφώλιός: ‘inútil, insensat’.]
 
/ VII, 178-179: M’has agullat el cor dins del pit amb aquestes paraules | que has dit sense solta ni volta (PS);
/M’has somogut i irritat fins al fons de les meues entranyes | amb els teus mots sense gràcia (JFM);
/ M’has regirat l’ànim dins del pit parlant d’una manera poc adient (JA);
/ M’has sollevat el cor en el fons d’aquest pit que m’estimo | amb els teus mots poc gentils (CR-2);
/ M’has sublevat el cor que tinc dintre el pit amorós | parlant-me tan fora d’ordre (CR-1);
/ ὤρινάς μοι θυμὸν ἐνὶ στήθεσσι φίλοισιν | εἰπὼν οὐ κατὰ κόσμον
 
VIII, 205: m’heu fet agafar una enrabiada (PS);
/ m’heu irritat una mica | massa (JFM);
/ m’heu provocat massa (JA);
/ m’heu fet aïrar (CR-2);
/ m’heu irat a bastança (CR-1);
/ ἐπεί μ' ἐχολώσατε λίην
 
VIII, 222: els mortals que ara mengen pa damunt de la terra (PS);
/ entre els mortals d’aquest món que mengen pa de farina (JFM);
/ als altres mortals que ara existeixen i mengen blat a la terra (JA);
/ qualsevol dels mortals que ara mengen blat a la terra (CR-2);
/ de tants moridors com hi ha que mengen pa damunt terra   (CR-1);
/ ὅσσοι νῦν βροτοί εἰσιν ἐπὶ χθονὶ σῖτον ἔδοντες [σῖτος: ‘blat, gra; farina; pa’.]
 
VIII, 292: Vine, fiquem-nos al llit i gaudim de l’amor, estimada (PS);
/ Vine, acosta’t, gitem-nos al llit i gaudim, estimada (JFM);
/ Vine, estimada, anem al llit i gaudim (JA);
/ Vine, amorosa, al llit; colguem-nos junts i gaudim-nos (CR-2);
/ Anem, amorosa, al llit, i colguem-nos plegats i gogem-nos (CR-1);
/ δεῦρο, φίλη, λέκτρονδε, τραπείομεν εὐνηθέντε [τραπείομεν, imperatiu passiu del verb τέρπω: ’delectar-se, alegrar-se, gaudir plenament, sadollar-se; εὐνηθέντε, imperatiu passiu del verb εὐνάω o bé εὐνάζω: ‘anar-se’n al llit, ajeure’s, adormir-se, reposar, descansar; posar-se un ocell al niu’.]

 
Imatges (Wikimedia Commons): a) Hendrick von Balen el Vell: Odisseu amb la nimfa Calipso, oli sobre fusta (c. 1616), Akademie der bildenden Künste, Viena; b) Jacob Jordaens: Odisseu amenaça Circe, oli sobre tela (1630-35), Kuntsmuseum, Basilea; c) Pieter Lastman: Odiseu i Nausicaa, oli sobre fusta (1619), Alte Pinakotek, Munic.