Mutació de càntic
Ara rigueu: la ginesta es panseix
i un herbicida ha matat les roselles,
i al dallador no li cal ni segar,
que s’han corcat les espigues novelles.
Ah, joves llavis desclosos en temps
de llibertat, que heu brandat l’estelada
amb ulls esperançats, i ara us veieu
desconcertats a cada atzagaiada!
Hem somiat que sortíem del pou,
i assolíem l’estel inabastable;
i ens despertem fatigats, decebuts
pels entrebancs d’un camí gens amable.
Ara rigueu, els que el camp malmeteu
sembrant-hi jull des de la claveguera;
rigueu, perquè ens hem disparat al peu
i creure’ns eixalats us fa fal·lera.
Però, tossuts, ens hem tornat a alçar:
no hi ha qui abati un ideal tan noble.
No ens hem rendit, que el camí el tenim clar
i ens mantenim fidels al nostre poble.
Ara rigueu: la ginesta es panseix
i un herbicida ha matat les roselles,
i al dallador no li cal ni segar,
que s’han corcat les espigues novelles.
Ah, joves llavis desclosos en temps
de llibertat, que heu brandat l’estelada
amb ulls esperançats, i ara us veieu
desconcertats a cada atzagaiada!
Hem somiat que sortíem del pou,
i assolíem l’estel inabastable;
i ens despertem fatigats, decebuts
pels entrebancs d’un camí gens amable.
Ara rigueu, els que el camp malmeteu
sembrant-hi jull des de la claveguera;
rigueu, perquè ens hem disparat al peu
i creure’ns eixalats us fa fal·lera.
Però, tossuts, ens hem tornat a alçar:
no hi ha qui abati un ideal tan noble.
No ens hem rendit, que el camí el tenim clar
i ens mantenim fidels al nostre poble.
Onze de Setembre de 2026. Hi poso uns versos meus de fa deu anys, del 2016, que continuen vigents. Des d'aleshores ha plogut molt (garrotades i desencisos), però l'essència roman. I nosaltres encara hi som, hi sou, indesinenter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.