Llull - Lo Concili

Ramon Llull (1232-1316)

Lo Concili [fragment]

Senyor Déus, pluja,
perquè el mal fuja,
car pecat puja! 

Avarícia és camí
per qui hom va a mala fi,
si és ella al concilí
ell no valrà un peitaví. 

Glotonia és destral
ab colp mortal,
si al concili ha hostal
lo concili en res no val.

Luxúria és pecat
per tot lo món escampat;
del concili sia gitat
e tot hom d’ella enamorat.

Si al concili va ergull
ab null hom, ne en ell l'acull
tot hi serà de mal escull:
no hi cal anar Ramon Llull!
   

Accídia e neclijar
de far bé e destorbar
si al concili pot entrar
no hi cal null hom bo anar.
    

Enveja és desijament
de fembra, castell e argent;
si lo concili és son parent
tot serà vestit de nient.

Ira és trista passió,
d'ella no ve consell bo;
si al concili ha maisó
lo concili no serà bo. 

Senyor Déus, pluja,
perquè el mal fuja,
car pecat puja! 

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=133&titol=26   

Celdoni Fonoll interpreta aquest poema

Glossari

peitaví: moneda de poc valor

colp: cop

gitar: treure, fer fora

null: cap, ni un

ne: i no

accídia: peresa

neclijar: ser negligent

far: fer

fembra: dona

nient: res

maisó: casa

Commemoració dels 700 anys de la mort de Ramon Llull

Què puc dir de Ramon Llull que no se sàpiga? El primer, i potser el més gran, escriptor en llengua catalana va néixer a Mallorca al segle XIII, poc després de la conquesta de l’illa, fill d’un colonitzador barceloní. Va passar la seva infantesa a la cort, i de jove era un trobador cortesà de vida dissipada, que fins als 30 anys va conrear la lírica trobadoresca, en el català aprovençalat de rigor. Casat i amb fills, una experiència mística —se li va aparèixer quatre cops Jesucrist crucificat— el va induir a abandonar la família: va vendre els seus béns (reservant-ne només una part, i sembla que no pas gaire generosa, per mantenir la dona i els fills) i es va dedicar en cos i ànima a tres objectius que convergien en un: la conversió dels sarraïns. Les fites que es va imposar eren: escriure llibres útils per a la predicació, formar equips de predicadors i convèncer el papa i els reis que patrocinessin la seva idea.

Va peregrinar a Rocamador (Occitània) i a Sant Jaume de Galícia. De retorn a Mallorca, va estudiar filosofia, teologia i dret. També va aprendre l’àrab, a fi de poder-lo fer servir per predicar els infidels en la seva pròpia llengua. Un punt negre en la seva biografia va ser la disputa que va tenir amb l’esclau sarraí que li ensenyava àrab. Havent discutit sobre religió, es veu que l’esclau va blasfemar; Llull, indignat, el va colpejar i l’esclau el va agredir amb un punyal. L’home fou empresonat i, potser tement el possible suplici, es va suïcidar a la presó. Llull va considerar que havia estat ell, pel seu mal caràcter, el responsable moral de l’incident, i se’n va penedir. De vegades la gent que es creu en possessió de la veritat absoluta té rampells de geni endiastrats; ell, si més no, se’n va adonar i va reconèixer el seu error, ni que fos massa tard per al seu pobre mestre.

Després, Llull es va retirar al puig de Randa a fer vida d’ermità. Allà va tenir una revelació: la «Il·lustració de Randa», que ell va creure que li venia de Déu, i que li va inspirar els fonaments de la seva filosofia. Arran d’aquest fet, va escriure l’Art abreujada d’atrobar Veritat, el seu mètode, que aniria desenvolupant i perfeccionant al llarg de tota la seva vida: l’Art.

L’Art era un sistema que pretenia integrar religió, filosofia, ciència, moral i ordre social, en un conjunt de combinacions lògiques que servissin per demostrar la superioritat del cristianisme en tots els àmbits del coneixement humà. Amb aquesta eina creia que podria convertir, per mitjà de la raó i la lògica, els creients d'altres religions. El mètode lul·lià és enormement complex, d’abast enciclopèdic i de pretensions globalitzadores, ja que volia que fos verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i pogués ser explicat des de diferents nivells de complexitat, per tal d'ajustar-se al nivell intel·lectual del destinatari.

Un cop trobada —segons ell— la mecànica de la predicació, va organitzar un equip de missioners (el col·legi de Miramar, prop de Valldemossa, finançat pel rei Jaume II d’Aragó i aprovat pel papa Joan XXI) que posessin en pràctica el seu mètode predicant a sarraïns i jueus. Era un projecte evangelitzador global, basat en la raó i la paraula: crear una xarxa de monestirs on els monjos aprenguessin l’Art; després, un cop formats, podrien ser enviats arreu del món «per sarraïns a preïcar».

Ell mateix ho va fer, viatjant a Xipre, Armènia, el Mar Negre, Geòrgia, Jerusalem i Terra Santa, Egipte, Tunísia, Algèria i Al-Andalus (Granada, Màlaga i Almeria, encara territoris sarraïns), entre altres llocs. I també predicava als calls jueus i a les comunitats islàmiques de terres cristianes com Nàpols, Sicília, Malta o Xipre. De fet, va estar a punt de morir màrtir tres cops. Primer, l’any 1293, a Tunísia, on fou condemnat a mort i va aconseguir escapar de la presó gràcies a l’ajut d’un moro notable, però va ser perseguit per la multitud fins que es va poder refugiar en una nau genovesa. Segon, cap al 1302 a Armènia, on el van intentar emmetzinar; i finalment a Bugia (Algèria) l’any 1308, on va ser perseguit, apedregat i empresonat. A la presó de Bugia va escriure diversos llibres, entre els quals un en àrab, la Disputa del cristià Ramon amb el sarraí Hamar. Finalment va ser desterrat del país; el vaixell en què tornava a Mallorca va naufragar i ell es va salvar agafat a un tros de fusta. Els llibres que havia escrit es van perdre en el naufragi, però ell els va tornar a escriure de memòria, en llatí, que és com s’han conservat. En un moment indeterminat de la seva vida, i considerant que els franciscans havien rebut les seves idees amb més interès que no pas els dominicans, va prendre els hàbits de sant Francesc.

Ramon Llull va predicar la seva Art a la Sorbona de París i va intentar convèncer el poder eclesiàstic i el civil de la bondat del seu projecte. Allà va ser conegut com el Doctor Il·luminat, per l’energia amb què defensava les seves idees i perquè explicava que n’havia rebut la il·luminació divina a Randa. A París va conèixer el seu deixeble Thomas le Myésier, suposat autor de la biografia del poeta, la Vida coetània. La pèrdua de Sant Joan d’Acre el 1291 el va moure a demanar la fusió dels ordes de cavalleria en un de sol que organitzés una nova croada militar per reconquerir definitivament Jerusalem, i que anés acompanyada d’un exèrcit de predicadors armats amb la veritat i la raó (és a dir, primer l’espasa, després l’Evangeli). Però els poderosos no li van fer gaire cas, de la qual cosa es queixà amargament en el seu poema autobiogràfic Cant de Ramon i en Lo Desconhort. El rei Felip el Bell de França i el papa Celestí V se’l treien del damunt com podien; tot i així, les idees lul·lianes devien influir aquest papa en la seva trajectòria personal, ja que va dimitir per retirar-se a la vida contemplativa, igual com havia fet, en la ficció, el papa de Blanquerna.

Fos com fos, el seu successor, Bonifaci VIII, tampoc no va escoltar Llull. El següent papa, Climent V, va semblar que li feia atenció, ja que li va permetre de participar al concili de Viena del Delfinat (1311-1312); és en aquest moment quan escriu Lo Concili. En aquest concili —famós perquè és el que va dissoldre l’orde del Temple— es va decidir, efectivament, organitzar una nova croada, que havia de ser comanada per Felip el Bell, però que no va arribar mai a organitzar-se; i es va acordar obrir escoles d’hebreu, caldeu i àrab per a missioners a Avinyó de Provença, Bolonya, París, Salamanca i Oxford; però el Doctor Il·luminat ja es va ensumar de seguida que el projecte era paper mullat, que no tiraria endavant, i en va tornar decebut.

Encara va viatjar el 1314 a Sicília, on predicava a les comunitats musulmanes, i el 1315 a Tunis, patrocinat pel rei Jaume II d’Aragó, que sempre li va donar suport material i moral. Una tradició popular creu que va morir màrtir en aquest darrer viatge, però sembla que és una confusió amb els fets de Bugia el 1308. Llull va morir poc després, i és enterrat a la basílica de Sant Francesc, a Ciutat de Mallorca. L’Església el va proclamar Servent de Déu l’any 1857. Popularment hom l'anomena Beat, basant-se en una tradició que parla d'una pretesa butlla perduda; en realitat, el procés de beatificació segueix el seu curs, bé que sense gaire pressa pel que sembla.

Obra

Llull és autor d’una vasta obra —se’n conserven 240 llibres— de filosofia en llatí i de literatura en català, llengua a la qual va dotar de recursos estilístics i lèxics molt innovadors per fer-la dúctil i vàlida per expressar qualsevol mena de conceptes, filosòfics o científics. En àrab va escriure, entre altres, la Lògica d’Algatell i el Llibre de Contemplació en Déu, que després va traduir al català. En llatí és autor, entre altres, d’Ars Magna, Ars Brevis, Ars compendiosa, Ars Notatoria, Ars Universalis, Ars Invniendi... En català va escriure Llibre d’Evast i Aloma i del seu fill Blanquerna (que conté el famós Llibre d’Amic e Amat), Fèlix o Llibre de Meravelles, Llibre de Contemplació en Déu, Llibre de l’Orde de Cavalleria, Llibre de les bèsties, Doctrina pueril, Arbre de Ciència i Arbre de Filosofia d’Amor, entre molts altres. És també autor dels poemes Cant de Ramon, Lo Desconhort, Plant de Nostra Dona Santa Maria, Los cent noms de Déu, Medicina de pecat i Lo Concili. Justament d’aquest poema n’he escollit el fragment en què enumera els pecats capitals, dels quals, segons ell, el Concili s’havia d’apartar si volia ser eficient. La tornada, que es repeteix després de cada estrofa, sembla demanar a Déu que enviï un nou diluvi per fer fugir el mal, ja que el pecat no para de pujar. En fi, és el que sembla que diu; no sé si es refiava de salvar-se’n ell en una nova arca...

Vegeu aquí la relació completa d’obres de Ramon Llull:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27obres_de_Ramon_Llull

De l’obra filosòfica llatina de Llull se’n va ocupar amb tenacitat al segle XVIII la Universitat de Magúncia, que en va publicar nou gruixuts volums: Beati Raymundi Lulli Doctoris Illuminati et Martyris Operum.

Les seves obres més importants en català han estat editades per Salvador Galmés (Obres Originals de Ramon Llull, a la Comissió Editora Lul·liana: hi va publicar uns quinze volums fins al 1936, i després algun més a Editorial Barcino), i per Jordi Rubió i Balaguer, Joaquim Carreras i Artau, Miquel Batllori i Martí de Riquer (Ramon Llull, Obres essencials, 2 volums, Ed. Selecta, 1957); més modernament, per Anthony Bonner (Ed. Moll, des de 1989), Robert Pring-Mill i Lola Badia, entre molts altres.

Sobre les aportacions de Llull a la llengua catalana hi ha un llibre excel·lent:

Joan Martí i Castell: El català medieval. La llengua de Ramon Llull, Indesinenter, Barcelona 1981.

I sobre la seva obra, també és molt important aquest:

Jordi Rubió i Balaguer: Ramon Llull i el Lul·lisme. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.

Podeu trobar textos d’ell aquí:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/llull/index_html.html

http://lletra.uoc.edu/especials/folch/llull.htm

I el poema sencer de Lo Concili, en l'edició de Salvador Galmés,aquí:
http://www.rialc.unina.it/89.11.htm  

Uns articles interessants:

http://www.nuvol.com/noticies/ramon-llull-un-mag-omniscient-o-un-cristia-enraonat/  Josep Batalla (Núvol, 1-8-2013)

http://www.narpan.net/index.php/bibliotecadigital/articles/doc_view/148-la-transmissio-de-lobra-de-ramon-llull  Albert Soler, Universitat de Barcelona.

http://www.hottopos.com/notand20/jaume.pdf    Jaume Medina Casanovas, UAB.

Sepulcre de Ramon Llull a l'església de Sant Francesc, a Ciutat de Mallorca.

Totes les il·lustracions són de domini lliure, La que encapçala l'article és una efígie del Beat Ramon Llull al portal de l'església de Sant Miquel, a Ciutat de Mallorca. Els dibuixos són il·lustracions originals del còdex de la Vita Coetanea de Thomas Le Myésier (c. 1231), Badische Landesbibliothek, Karlsruhe.