Lo
follet
En mos catorze anys, quan n’era donzella,
entre dos llençols
dormia soleta.
Quin dormir tan dolç!
Que ditxosa n’era!
Mes ai!, que un follet
m’aixecà gran guerra.
Malhaja
el follet nuador de trenes!
En sentir-lo a prop ja
n’era desperta
cridant esverada:
—Correu, mare meva,
que sento quelcom
que aquí prop fresseja,
ja el tinc aquí al llit,
que els cabells me pesca.
Malhaja
el follet nuador de trenes!
Encenent lo llum
pujava de pressa
ma mareta adés posant
peus a terra:
—Ja et torna a enfadar,
la dolenta bèstia?
No l’esquivarem?—
neguitosa deia.
Malhaja
el follet nuador de trenes!
Jo que, com un cuc
recargoladeta,
m’estava, del llit
aixecava’m trèmula,
i ella em duia creus
i medalles belles,
posava les butlles a
la capçalera.
Malhaja
el follet nuador de trenes!
Ruixava l’envà amb
aigua beneita
i en lo passadís
plena una escudella
posava de mill, puix
diuen que el vessa
i collint gra a gra
perd la paciència.
Malhaja
el follet nuador de trenes!
Dolenta de mi! Que
en fui, de dolenta!
Marxava ella a baix
i encara no hi era
ja tornava jo amb
uns crits que feia:
—Mare, ja és aquí!—
com si ho fes per befa!
Malhaja
el follet nuador de trenes!
Tant i tant durà
sempre la mateixa,
cremada em digué
d’aqueixa manera:
—Bah, bah, jo no estic
per a tal masega,
cerca’t un marit que
l’esporuguesca!
Malhaja
el follet nuador de trenes!
Ara que en tinc un
com una carreta,
no em fa por el follet,
no só pas tan bleda,
que era per casar-me
traïdoria meva,
que era mon follet
mal de casanera.
Malhaja el follet
nuador de trenes!
No fos estat ell, jo
fóra donzella!
Un poema de joventut de Jacint
Verdaguer, del seu llibre Jovenívoles (publicat el 1925, 23 anys després de
la seva mort), on es pot veure que, a part d’èpica i mística, també sabia fer
poemes d’amor, fins i tot amb un punt d’erotisme bonhomiós i comprensiu —ben
allunyat de l’estricta moral oficial del seu temps.
Recentment, amb una colla de
bons amics, he estat a Folgueroles, amb una visita molt interessant a la
Casa-Museu Verdaguer (on hem vist un excel·lent audiovisual amb guió d’en Joan
Vilamala) i un recorregut per la Ruta
Verdagueriana, amenitzat per una
guia excel·lent, Pilar Canudas, molt bona coneixedora de la vida i obra del poeta, que ens ha recitat de cor una bona selecció de poemes i proses del «Fadrí de Muntanya», entre els quals, un
fragment d’aquest poema.
A Balsareny, l’any 2009 vam
fer una lectura poètica d'una antologia de Verdaguer, que també incloïa
aquest poema. Per tot plegat, penso que és bo de recordar-lo, com a homenatge.
El text i les imatges de Verdaguer, inclòs el carbó de Ramon Casas, són de domini lliure. La foto de Folgueroles és de Josep Reguant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.