Anònim (s. VIII a.C.)
La copa de Nèstor
ΝΕΣΤΟΡΟΣ:...:ΕΥΠΟΤΟΝ:ΠΟΤΕΡΙΟ[Ν]
ΗΟΣΔΑΤΟΔΕΠ[ΙΕ]ΣΙ:ΠΟΤΕΡΙ..:AΥΤΙΚΑΚΕΝΟΝ
ΗΙΜΕΡ[ΟΣ ΗΑΙΡ]ΕΣΕΙ:ΚΑΛΛΙΣΤ[ΕΦΑΝ]Ο:ΑΦΡΟΔΙΤΕΣ
ΗΟΣΔΑΤΟΔΕΠ[ΙΕ]ΣΙ:ΠΟΤΕΡΙ..:AΥΤΙΚΑΚΕΝΟΝ
ΗΙΜΕΡ[ΟΣ ΗΑΙΡ]ΕΣΕΙ:ΚΑΛΛΙΣΤ[ΕΦΑΝ]Ο:ΑΦΡΟΔΙΤΕΣ
Transcripció ortogràfica en grec:
Νέστορος
[....] εὔποτ[ον] ποτήριο[ν]·
ὃς δ’ ἂν τοῦδε π[ίησι] ποτηρί[ου] αὐτίκα κῆνον
ἵμερ[ος αἱρ]ήσει καλλιστ[εφάν]ου Ἀφροδίτης.
ὃς δ’ ἂν τοῦδε π[ίησι] ποτηρί[ου] αὐτίκα κῆνον
ἵμερ[ος αἱρ]ήσει καλλιστ[εφάν]ου Ἀφροδίτης.
Versió catalana lliure, meva):
La copa de
Nèstor, bona per a beure!
Qualsevol
que en beurà, restarà totalment
atrapat pel
desig de la ben coronada Afrodita.
L’autèntica “copa de Nèstor”, un
preciós objecte d’or propietat del mític Nèstor, rei de Pilos, és esmentada en
uns versos famosos de ‘La Ilíada’ (XI, 632-637, en versió de Jaume Pòrtulas):
“Una copa
molt bella, que l’ancià portà de sa casa,
clavetejada
amb claus d’or. Tenia unes nanses,
quatre; al
costat de cada nansa, dues colomes d’or
hi
picotejaven; i dos suports, sota les nanses.
Un cop
plena, qualsevol altre l’hauria mogut amb prou feines
de taula;
Nèstor, que ara era un vell, l’aixecava sens pena.”
El 1876, l’arqueòleg Heinrich Schliemann
va trobar una rica copa d’or a les seves excavacions a Micenes i la va atribuir
a aquest personatge èpic, tot i la que va trobar era força més petita, i tan
sols té dues nanses i quatre ocells, en aquest cas falcons. La copa de Micenes data
possiblement del segle XV a.C. (abans de l’època de la suposada guerra de
Troia), i es conserva al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.
Ara bé, el 1954, a Ischia (Itàlia, a
la badia de Nàpols: antiga colònia grega de Pitecusa) es va trobar una copa o
tassa de ceràmica del segle VIII a.C., d’estil Geomètric Tardà, amb una
inscripció que és de les més antigues que s’han trobat en grec. En poso la
transcripció epigràfica, seguida de l’ortogràfica grega. El text (escrit de dreta a esquerra i amb les lletres invertides especularment: una primera
línia en prosa, o potser en un trímetre iàmbic irregular; les altres dues en perfectes
hexàmetres) és una paròdia del poema homèric (deixant a part que el propietari de
la copa es digués també, o no, Nèstor), i sosté que a aquell qui en begui (sens
dubte, no tant per virtut de la copa com del seu contingut) li vindrà una
trempera descomunal. Els simposis dels grecs arcaics devien ser prou divertits,
pel que sembla...
La copa de ceràmica es conserva en
el museu de Villa Arbusto, a Lacco Ameno (Ischia). A causa de la seva
antiguitat, la inscripció ha estat objecte de nombrosos estudis filològics;
vegeu-ne un resum a l’excel·lent llibre de Jaume Pòrtulas Introducció a la
Ilíada (Alpha, 2008).



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.