Savall - De mal saber

Ramon Savall (segle XIV)

De mal saber

De mal saber, amb verinós coratge
e rabejats, dur, inic ez anterc
són hui les gents, que no vei, tant no cerc,
que el baix a l’alt vulla dar avantatge;
tant és l’ergull e l’enveja que s’han,
que no s’hi veu cominal pauc ne gran,
per què vem tuit capvall a mal viatje.

Pensar no puix que els hòmens de paratge
haguessen rei, si fos a llur voler;
ço qui els fig mes e els fa lo cor doler
és temps de pau, com no han sou ne gatge.
Los ciutadans fan estament reial,
en llur vestir meten guany e cabal:
en breu fondran e mudaran penatge.

Dels mercaders és cosa fort salvatge
qui els veu anar cavalcant a tropells,
rient, cantant, folrats de belles pells,
per què sovent n’hi tornen amb guiatge.
Dels menestrals, mal dir e ben menjar
és llur deport e no molt treballar.
Aital se fa de cascú son missatge.

Pagesos veig que es llancen a carnatge
per ben venjar, menant bandositats;
pentinats van, amb los collars brodats;
e no us penseu dubten de fer ultratge
per punt d’honor a qui es vulla que fos.
De feina fer los és fort enutjós,
per què mant jorn han pa sens companatge.

De neguns homs, llurs obres ne llenguatge
no s’entén hui, tan falçat han llur cor.
Malvestat viu e la bondat hi mor;
pau no s’hi té, ne fe ne homenatge.
Los grans prínceps e los majors prelats
del dret camí són del tot desviats
per punt d’honor: qui es vol n’haja damnatge!

Dona del mon, qui fes lo pariatge
de Déu e hom per qui fom reparats,
pregats per nós, qui som descaminats,
lo vostre Fill, qui en vós féu son hostatge.

Mete’s cascú la mà en son coratge
e veja si d’aicests mal és tocats,
e, si ho veu clar, lluny-se de tals barats.
Prenets mos dits per peres e formatge.

[La gent, avui, és de mal saber, de cor verinós, rabejats, durs, injustos i tossuts; no veig, per més que busco, que els de baix vulguin donar avantatge als de dalt, tant és l’orgull i l’enveja que es tenen; per això anem tots cap avall a mal viatge.

No crec que els nobles tinguessin rei, si de llur voler depengués; allò que més els fereix i els dol és el temps de pau, perquè no tenen sou ni guany. I els ciutadans imiten l’estament reial, i es gasten guanys i cabals en els vestits: aviat se’ls fondran i mudaran de pelatge.

Dels mercaders, és cosa ben salvatge veure’ls cavalcar, rient i cantant, guarnits amb boniques pells: per això sovint han de tornar acompanyats. I els menestrals, parlar malament i menjar és llur esport, i no treballar gaire. Així es fa cadascú servidor de si mateix.

Veig pagesos que es llencena fer estralls per venjança, i menen bandositats; van ben pentinats, amb colls brodats; i no penseu que dubtin a fer ultratge a qualsevol qui fos. Fer feina els és molt enutjós, per això molts dies han de menjar pa sense res més.

De cap home, ni de llurs obres ni llenguatge no s’entén res avui; tan fals tenen llur cor. La malvestat hi viu i la bondat hi mor; de pau, no se’n té, ni fe ni respecte. Els grans príceps i els majors prelats, del camí dret s’han ben desviat per punt d’honor: tant els fa que qualsevol en rebi perjudici.

Dona del món, que vàreu parir un Déu i home per qui fórem redimits, pregueu per nosaltres, que estem desencaminats, al vostre Fill, que en Vós féu son estatge. Que cadascú es posi la mà al cor i vegi si d’aquests mals és tocat; i si ho veu clar, s’allunyi de tals enganys. Preneu els meus mots per peres i formatge (que us siguin profitosos).] (Assaig meu de versió en prosa.)

Una curiosa anàlisi de la societat del seu temps, per aquest patrici barceloní, ciutadà honrat mort el 1415, de llenguatge català aprovençalat, que troba que el món va de mal borràs i que tots els estaments socials es comporten de forma inapropiada. Per una part, la noblesa no reconeix l'autoritat reial; per altra banda, el rei no convoca les Corts com era preceptiu, no respecta els privilegis de les ciutats i només escolta els seus mals consellers. Els ciutadans i els burgesos aspiren a ascendir socialment i es vesteixen com cavallers, i cavalquen i folguen sense mesura, i no treballen. I els pagesos (s'acostava la revolta dels remences) alcen bandositats per venjar els mals tractes que reben, i tampoc no treballen. En resum, que el país se'n va en orris. En Savall pertanyia a les classes dirigents, conservadores per definició, i lògicament temia els avalots, però també era capaç d'identificar el mal comportament dels poderosos. Malgrat l’evolució del món sis-cents anys després, potser la seva anàlisi no aniria tan desencaminada tampoc avui dia. 

Ramon Savall va ser membre del Consell de Cent barceloní, i va arribar a ser conseller en cap; també va ser batlle general de Catalunya i mestre racional del rei Martí l’Humà. Amic de Bernat Metge i de Francesc Eiximenis, només se’ns ha conservat aquest sirventès moral. 

El poema el va publicar Mariano Baselga a ‘El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza’ (1896) i ha estat reproduït per Joan Lluís Marfany a ‘Poesia catalana medieval’ (1974). He intentat modernitzar l’accentuació, la puntuació i la separació de mots del text original, reduint elisions, simplificant grups consonàntics i fent-hi algun canvi ortogràfic més.

Imatges: 1) Ramon Savall, assegut en posició d'orant, en un manuscrit del Terç del Chrestià de Francesc Eiximenis (Biblioteca Nacional Madrid). Segons explica Martí de Riquer (Història de la literatura catalana, vol. I, 1964), aquest manuscrit devia ser encarregat pel mateix Savall (o per algú que l'hi volia regalar), i per això en aquesta miniatura hi apareix Ramon Savall, aleshores conseller en cap de Barcelona, amb el seu escut d'armes a la dreta. Apareix assegut, i als seus peus una inscripció diu "Ramon Çavall, ciutadà de Barchinona. Primogènit en la obra del Crestià". A l'esquerra de la il·lustració hi ha sis personatges, de qui els textos diuen: "Conseyllers e regidors de la ciutat de Barchelona"; i cinc d'ells porten les següents etiquetes: "Mals ecclesiàstuchs e prínceps", "Mals conseyllers e officials", "Mals cavallers e ciutadans", "Mal avocats, notaris e jutges" i "Mals navegants, mercaders, menestrals, pagesos, fembres e servicials". A la dreta de la imatge, sis personatges més, cinc dels quals estan etiquetats així: "Mal cogitar" (mal pensar), "Mal obrar", "Mal parlar", "Mal perseverar" i "Mal morir". I a la vora del setial hi diu: "Mala rayl (arrel), mal arbre, mala flor e mal fruyt". En Savall, que mira un àngel, porta un escrit que diu: "Mossènyer: vulles-me informar com poré a tants mals contrastar", i l'àngel li respon: "En aquest libre studiaràs diligentment, e quí veuràs com pots als presents mals scapar prestament", i li mostra un llibre obert, que no és altres que el Terç del Chrestià d'Eiximenis. Veiem, doncs, que el que va fer aquest dibuix sabia quina opinió negativa tenia el conseller en cap de tots els estaments socials del país, i com desitjava ell poder-se'n deslliurar; per la qual cosa demanava ajut a l'àngel, qui li oferia, com a solució, una enciclopèdia que explica com s'ha de comportar el bon cristià.
2) Pàgina sencera del manuscrit, on es pot veure, a part de l'encapçalament que hem descrit amb detall, una caplletra amb l'escut d'En Savall; escut que torna a aparèixer al capdavall del foli, a dreta i esquerra.