Comtessa de Dia - Estat ai en greu cossirier

La Comtessa de Dia (segles XII-XIII)

Estat ai en greu cossirier

Estat ai en greu cossirier
per un cavallier qu'ai agut,
e vuoil sia totz temps saubut
cum ieu l'ai amat a sobrier;
        ara vei qu'ieu sui trahida
car ieu non li donei m'amor
don ai estat en gran error
        en lieig e quand sui vestida.

Ben volria mon cavallier
tener un ser en mos bratz nut,
qu'el s'en tengra per ereubut
sol qu'a lui fezes cosseillier;
        car plus m'en sui abellida
no fetz Floris de Blanchaflor:
ieu l'autrei mon cor e m'amor
        mon sen, mos huoills e ma vida.

Bels amics avinens e bos,
cora.us tenrai en mon poder?
e que jagues ab vos un ser
e qu'ie.us des un bais amoros;
        sapchatz, gran talen n'auria
qu'ie·us tengues en luoc del marit,
ab so que m'aguessetz plevit
        de far tot so qu qu'ieu volria.

Estic amb un greu patiment

Estic amb un greu patiment  
per un cavaller que he tingut,
i vull que arreu sigui sabut
com l'he estimat a bastament;
        ara veig que he estat traïda,
car no li he dat el meu amor
–cosa que ha estat un gran error–
        ni al llit ni si anés vestida.

Voldria el cavaller tenir
una nit als meus braços nu,  
que ell se’n tingués per ben rebut
sols que li fes jo de coixí;
        car a ell més n’estic rendida
que no Floris de Blancaflor:
jo li ofereixo cor i amor,
        mon seny, mos ulls i ma vida.

Quan, bell amic, amable i bo,
en mon poder us tindré jo?
Voldria un vespre jeure amb vós
i dar-vos un bes amorós;
        sabeu que m’agradaria

si us tingués en lloc del marit,
tan sols que m’haguéssiu obeït
        fent-me tot el que jo voldria.

Versió meva, molt lliure i maldestra. En català en tenim una de magnífica a càrrec d’Alfred Badia: ‘Poesia trobadoresca’,  “Les millors obres de la literatura universal”, 14. Edicions 62 i “La Caixa”, Barcelona, maig de 1982.

.

La identitat de la trobairitz occitana coneguda com a Comtessa de Dia és difícil de determinar; sembla molt insegur que es digués Beatriu, com hom ha admès comunament. Podria tractar-se d'Isoarda, filla d'Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d'Agout. El cavaller del qual s'enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d'Aurenga, el fill del trobador homònim. Ens han arribat cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa. En aquesta que he triat, la comtessa expressa un sentiment d’amor insatisfet, sensual i immediat, i eficaçment melangiós.

Recordem que en la poesia trobadoresca el trobador s’adreça sempre a una dama, casada amb el seu senyor, l’amor de la qual desitja, però no el pot obtenir per les convencions socials i feudals. En aquest cas bastant excepcional, la poetessa és la dama, casada, que manifesta el seu amor impossible per un vassall seu a qui desitjaria tenir per amant si això fos possible i, en tal cas, li exigiria que l’home se sotmetés a fer tot allò que ella volgués, adoptant, doncs, la dona un paper actiu, no tan sols a l’escalafó social, com correspon a la seva categoria nobiliària, sinó també manant al llit.

Imatge: la Comtessa de Dia, miniatura en un cançoner del segle XIII. Una dama hissa el seu amant en una cistella (Còdex Manesse, Züric, c. 1350. “Setge al Castell de l’Amor”, revers d’un mirall c. 1350, Musée du Louvre, París.  (Wikimedia Commons).

Llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats i els processats i suport a llurs famílies.