Whitman - Poets to come

Walt Whitman (1819-1892)

Poets to come

POETS to come! orators, singers, musicians to come!

Not to-day is to justify me and answer what I am for,

But you, a new brood, native, athletic, continental, greater than
before known,

Arouse! for you must justify me.

I myself but write one or two indicative words for the future,

I but advance a moment only to wheel and hurry back in the
darkness.

I am a man who, sauntering along without fully stopping, turns a
casual look upon you and then averts his face,

Leaving it to you to prove and define it,

Expecting the main things from you.

Poetes que vindreu

POETES que vindreu! Oradors, cantants, músics que veniu!

No és pas l’avui qui ha de justificar-me ni dir per què existeixo,

sinó vosaltres, una nova generació, nativa, atlètica, continental, enorme com mai no s’ha vist.

Aixequeu-vos! Perquè sou vosaltres, els que heu de justificar-me.

Jo mateix, tan sols escric un mot o dos, indicatius, per al futur;  

m’avanço un moment, tan sols per girar cua i precipitar-me de nou en la tenebra.

Soc un home que, tot passejant sense aturar-me, us mira casualment i després gira la cara,

deixant que vosaltres ho proveu i ho definiu,

esperant de vosaltres que doneu el millor.  

Abans-d’ahir va fer 200 anys del naixement de Whitman. El commemoro amb aquesta versió lliure meva d’un poema seu. En català hi ha, almenys que jo sàpiga, excel·lents versions a càrrec de Cebrià Montoliu, Agustí Bartra, Miquel Desclot, Lluís Roda, Dolors Udina i Jaume C. Pons Alorda.

Imatge: Monument a Walt Whitman, obra de Jo Davidson (1939) a Filadèlfia, Pennsilvània.

Llibertat per als presos polítics, els exiliats i els processats.