Roís de Corella - Cobla de dos senys

Joan Roís de Corella (1435-1497)
Cobla [de dos senys]

[que llegint-la per llarg diu contentament, e llegint-la per mitat diu descontentament]

De béns e plaer tostemps abundós,
sempre freturós de dol e tristor,
no estic desitjós de veure dolor;
de pendre muller ben cobdiciós.  
Solaç ab cantar io prenc en repòs;
del tot vull fugir pensar en la mort,
ni em plau gens oir res que em desconhort;
lo riure i ballar tinc per mon espòs.

Una curiosa cobla del conegut poeta valencià del segle XV, amic d’Ausiàs March. El poema té un doble sentit; en efecte, tot sencer és el cant d’una persona alegre i contenta de la vida que té; en canvi, llegint per separats els primers i els segons hemistiquis de cada vers, és tot el contrari:

De béns e plaer
sempre freturós,
no estic desitjós
de pendre muller.
Solaç ab cantar

del tot vull fugir;
ni em plau gens oir
lo riure i ballar.

Tostemps abundós 
de dol e tristor,
de veure dolor 
ben cobdiciós,  
io prenc en repòs 
pensar en la mort;   

res que em desconhort 
tinc per mon espòs. 

Imatge: Lluís Dalmau, ‘Verge dels Consellers’, oli sobre fusta (1445), MNAC, Barcelona (Wikimedia Commons). Lluís Dalmau va ser un pintor valencià contemporani de March i de Roís.

Llibertat per als presos polítics, els exiliats i els processats.