Wozzeck Wir arme Leut'

Karl G. Büchner / Alban Berg
Wozzeck  (fragment)
 
Wir arme Leut!
Sehn Sie, Herr Hauptmann, Geld, Geld!
Wer kein Geld hat!
Da setz' einmal einer Seinesgleichen
auf die moralische Art in die Welt!
Man hat auch sein Fleisch und Blut!
Ja, wenn ich ein Herr wär',
und hätt' einen Hut und eine Uhr
und ein Augenglas und könnt' vornehm reden,
ich wollte schon tugendhaft sein!
Es muß was Schönes sein um die,
Tugend, Herr Hauptmann. Aber ich bin ein armer Kerl!
Unsereins ist doch einmal unselig in dieser
und der andern Welt!
Ich glaub', wenn wir in den Himmel kämen,
so müßten wir donnern helfen!
 
                   * * *
 
Nosaltres som pobres!
Mireu, senyor capità, necessitem diners!
Si no en tenim,
com podem criar els fills decentment?
Som humans, som gent de carn i ossos!
Sí: si jo fos un cavaller,
tindria un barret, un rellotge i un monocle,
i sabria parlar amb elegància!
M’agradaria prou, ser virtuós!
Hi ha d’haver alguna cosa bonica,
en la virtut, senyor capità.
Però soc un home pobre!
La gent com jo som dissortats
en aquest món, i també en l’altre:
si anàvem al cel, seríem responsables
de fer espetegar els trons!

Versió lliure meva d’un fragment del primer acte de Wozzeck, primera òpera d’Alban Berg estrenada el 1925. Està basada en un drama expressionista de Karl Georg Büchner escrit el 1836, inspirat en una història real, la d’un soldat anomenat Johann Christiann Woyzeck. L’obra es fa ressò de les tribulacions d’un soldat de classe proletària en un Estat militarista, i que per tant és víctima alhora de les injustícies socials, econòmiques i polítiques; però també pateix la brutalitat dels seus superiors, que li fan fer feines servils i indignes, i la crueltat dels experiments mentals que li aplica el metge del seu regiment. L’única cosa que dona sentit a la seva vida és la seva llar, amb una amant i un fill; però la infidelitat de la dona el durà a una espiral de gelosia i ràbia autodestructiva contra tot el món.
 
La música de Berg és eminentment atonal, alternada amb seqüències tonals que remeten a la cançó popular, i és un bon canal per expressar l’alienació i la bogeria del protagonista, però també l’amor, la humanitat i la dignitat humana enfront de l’abús i l’opressió. Amb una orquestració molt rica, l’estrena a Berlín va ser un èxit absolut i va impulsar Berg a la fama.
 
L’obra es presenta al Liceu entre el 22 de maig i el 4 de juny, amb un muntatge del sud-africà William Kentridge que, per les fotografies que n’he vist, penso que serà molt potent. L’orquestra del Liceu, dirigida pel gran Josep Pons; el cor titular, dirigit per Pablo Asante; el cor infantil Vivaldi, dirigit per Òscar Boada; i els intèrprets, encapçalats pel baríton alemany Matthias Goerne en el paper de Wozzeck, tot plegat fa que les perspectives siguin immillorables. L’obra no es va estrenar al Liceu fins al 1964, i l’última posada en escena va ser el 2006, vol dir que ja tocava tornar-hi. Al vídeo (llicència Youtube), en la veu de Julian Tovey en un muntatge del 2010.