Emmanuel Schikaneder (1751-1812)
Der Hölle Rache
Der Hölle Rache
kocht in meinem Herzen,
Tod und Verzweiflung
flammet um mich her!
Fühlt nicht durch dich
Sarastro Todesschmerzen,
so bist du meine
Tochter nimmermehr.
Verstossen sei auf ewig,
verlassen sei auf ewig,
zertrümmert sei'n auf ewig
alle Bande der Natur
wenn nicht durch dich!
Sarastro wird erblassen!
Hört, Rachegötter!
Hört der Mutter Schwur!
Un infern de venjança
Una venjança infernal
em bull dintre el cor:
el despit i la mort
flamegen al meu voltant!
Si Sarastro no rep
de tu el dolor de la mort,
ja no seràs mai més
la meva filla.
Seràs repudiada per sempre,
abandonada per sempre,
per sempre se’t trencaran
els vincles de la natura,
si Sarastro no mor
per la teva mà.
Escolteu, déus de la venjança!
Escolteu el jurament d’una mare!
‘Die Zauberflötte’ (La flauta màgica, 1791). Ària de la Reina de la Nit (Die Königin der Nacht), acte II, quadre III
No és que la lletra de Schikaneder, ni molt menys la meva traducció, tinguin un interès especial, però sí que en té sens dubte la genialitat musical de Mozart. Per a mi, que —també en qüestions de música— sempre he tingut les orelles a cal ferrer, l’ària de la Reina de la Nit em sembla una meravella cantada amb una gran agilitat vocal i amb una veu molt aguda —un entès m’assegura que arriba fins al Fa5—. Acompanyada d’uns acords de flauta i oboè, Mozart hi expressa el caràcter pervers i diabòlic del personatge. Vegem-la al vídeo (llicència Youtube) amb la veu de Diana Damrau a la Royal Opera House de Londres el 2011, en el mateix interessant muntatge de David McVicar que es podrà veure al Liceu entre el 20 de juny i el 2 de juliol, amb l’orquestra titular dirigida per Gustavo Dudamel, amb Lucy Crowe (Pamina), Kathrin Lewek (Reina de la Nit), Mercedes Gancedo (Papagena), Stephen Milling (Sarastro), Javier Camarena (Tamino), Thomas Oliemans (Papageno), Roger Padullés (Monostatos) i l’Orador (Matthias Goerne, el mateix baríton que ha cantat Wozzeck recentment), entre altres; i amb el cor del Liceu, dirigit per Javier Asante, i el cor infantil dels Amics de la Unió, dirigit per Josep Vila Jover. Molt recomanable tot plegat.
Der Hölle Rache
Der Hölle Rache
kocht in meinem Herzen,
Tod und Verzweiflung
flammet um mich her!
Fühlt nicht durch dich
Sarastro Todesschmerzen,
so bist du meine
Tochter nimmermehr.
Verstossen sei auf ewig,
verlassen sei auf ewig,
zertrümmert sei'n auf ewig
alle Bande der Natur
wenn nicht durch dich!
Sarastro wird erblassen!
Hört, Rachegötter!
Hört der Mutter Schwur!
Un infern de venjança
Una venjança infernal
em bull dintre el cor:
el despit i la mort
flamegen al meu voltant!
Si Sarastro no rep
de tu el dolor de la mort,
ja no seràs mai més
la meva filla.
Seràs repudiada per sempre,
abandonada per sempre,
per sempre se’t trencaran
els vincles de la natura,
si Sarastro no mor
per la teva mà.
Escolteu, déus de la venjança!
Escolteu el jurament d’una mare!
‘Die Zauberflötte’ (La flauta màgica, 1791). Ària de la Reina de la Nit (Die Königin der Nacht), acte II, quadre III
No és que la lletra de Schikaneder, ni molt menys la meva traducció, tinguin un interès especial, però sí que en té sens dubte la genialitat musical de Mozart. Per a mi, que —també en qüestions de música— sempre he tingut les orelles a cal ferrer, l’ària de la Reina de la Nit em sembla una meravella cantada amb una gran agilitat vocal i amb una veu molt aguda —un entès m’assegura que arriba fins al Fa5—. Acompanyada d’uns acords de flauta i oboè, Mozart hi expressa el caràcter pervers i diabòlic del personatge. Vegem-la al vídeo (llicència Youtube) amb la veu de Diana Damrau a la Royal Opera House de Londres el 2011, en el mateix interessant muntatge de David McVicar que es podrà veure al Liceu entre el 20 de juny i el 2 de juliol, amb l’orquestra titular dirigida per Gustavo Dudamel, amb Lucy Crowe (Pamina), Kathrin Lewek (Reina de la Nit), Mercedes Gancedo (Papagena), Stephen Milling (Sarastro), Javier Camarena (Tamino), Thomas Oliemans (Papageno), Roger Padullés (Monostatos) i l’Orador (Matthias Goerne, el mateix baríton que ha cantat Wozzeck recentment), entre altres; i amb el cor del Liceu, dirigit per Javier Asante, i el cor infantil dels Amics de la Unió, dirigit per Josep Vila Jover. Molt recomanable tot plegat.
Amnistia i llibertat.
La meva germana, a qui li agrada la música molt més que a mi, la vol anar a veure. Aquest fragment tan antològic que poses té moltíssima força.
ResponEliminaMozart és magnífic. Al Liceu, fa anys que presenten una versió infantil, reduïda, de "La petita flauta màgica", un muntatge molt ben pensat, àgil i visual, que enganxa els menuts i els ajuda a iniciar-se en la música clàssica.
Elimina