William Drummond - Saint John Baptist

William Drummond (1585-1649)
Saint John Baptist
 
THE last and greatest Herald of Heaven's King,
Girt with rough skins, hies to the deserts wild,
Among that savage brood the woods forth bring,
Which he than man more harmless found and mild.
His food was locusts, and what young doth spring
With honey that from virgin hives distill'd;
Parch'd body, hollow eyes, some uncouth thing
Made him appear, long since from earth exiled.
There burst he forth: 'All ye, whose hopes rely
On God, with me amidst these deserts mourn;
Repent, repent, and from old errors turn!'
—Who listen'd to his voice, obey'd his cry?
        Only the echoes, which he made relent,
        Rung from their marble caves 'Repent! Repent!'
 
 
Sant Joan Baptista
 
L’últim i el més gran herald del rei del Cel,
vestit de pells ben aspres, s’enfuig cap al desert.
Entre bèsties salvatges el bosc el fa avançar,
que ell, més que altres homes, trobà segur i suau.
S’alimentava sols de llagosts i brots tendres
i la mel que sabia destil·lar de ruscs verges;
cos magre, ulls enfonsats, alguna cosa estranya
el va fer reaparèixer després d’un llarg exili.
Llavors va cridar arreu: “Tots els que confieu
en Déu, ploreu amb mi enmig d’aquests deserts;
penediu-vos, germans, i esmeneu vells errors!”
Qui va escoltar sa veu? Qui va obeir el seu crit?
Tan sols els ecos se’n van fer ressò,
cridant des de les coves de marbre: “Penediu-vos!”

 
Versió molt lliure meva d’un sonet d’aquest poeta barroc escocès, un personatge curiós: terratinent molt conservador, erudit, àvid lector i viatger, amb estudis a França i a Anglaterra, molt religiós, implicat en la causa de l’església episcopaliana (anglicana) escocesa, enfront de la presbiteriana, que blasmava amb agror. Va ser un fervent monàrquic: va defensar el rei Carles I d’Anglaterra  i d’Escòcia en el seu enfrontament contra el Parlament de Londres, i era partidari d’una aliança dels monàrquics escocesos amb el rei anglès contra els demòcrates parlamentaris anglesos. Com és sabut, després de dues sagnants guerres civils, Carles I fou executat el 1649, notícia que agreujà la malaltia de Drummond, qui va morir poc després.
 
La crida al penediment dels pecadors que sant Joan fa en aquest sonet no fa referència a l’execució reial, perquè el poema és força anterior; però sí que crec que és una exhortació al penediment dels demòcrates que s’oposaven a l’absolutisme monàrquic, i dels presbiterians que havien reformat les venerables tradicions anglicanes. L’obra es centra en la predicació del sant en el desert, sol, sense deixebles ni ningú que li faci cabal, i crec que el poeta s'hi identifica. En canvi, no parla ni del baptisme de Jesús ni de la mort de Joan a mans d’Herodes. Jo n’he fet una adaptació molt lliure, sense rima i allargant el decasíl·lab (pentàmetre iàmbic) original per fer-ne un vers alexandrí. No en conec cap versió al català ni al castellà.
 
Imatges (Wikimedia Commons): 

William Drummond, retrat atribuït a Abraham van Blijenberch,  oli sobre tela (1612), Scotland National Gallery, Edimburg.‘Naixement i bateig de Sant Joan Baptista’, de Sano di Pietro, tremp i or sobre fusta (c. 1450), Metropolitan Museum of Art, Nova York.
 
Per molts anys a tots els Joans i Joanes.