Tosca - Te Deum (Bryn Terfel, The Royal Opera)

Giuseppe Giacosa / Luigi Illica / Giacomo Puccini
Tre sbirri (Te Deum)
 
Scarpia: Tre sbirri! Una carrozza! Presto!
Seguila dovunque vada! Non visto! Provvedi! 
          Spoletta: Sta bene! Il convegno? 
Scarpia: Palazzo Farnese! 
Va, Tosca!
Nel tuo cuor s'annida Scarpia! 
Egli ti segue e ti sospinge.
È Scarpia che scioglie a volo 
il falco della tua gelosia. 
Quanta promessa nel tuo pronto sospetto! 
          Capitolo: Adjutorum nostrum in nomine Domini.
          Folla: Qui fecit coelum et terram.
          Capitolo: Sit nomen Domini benedictum. 
          Folla: Et hoc nunc et usquem in saeculum. 
Scarpia:  A doppia mira 
tendo il voler, né il capo del ribelle 
è la più preziosa. Ah di quegli occhi 
vittoriosi veder la fiamma  
illanguidir con spasimo d'amor, 
fra le mie braccia... 
L'uno, al capestro; 
l'altra, fra le mie braccia... 
tendo il voler, né il capo del ribelle 
è la più preziosa. Ah di quegli occhi 
vittoriosi veder la fiamma  
illanguidir con spasimo d'amor, 
fra le mie braccia... 
L'uno, al capestro; 
l'altra, fra le mie braccia... 
          Capitolo: Te Deum laudamus, 
          Te Dominum confitemur!
Scarpia:  Tosca, mi fai dimenticare Iddio! 
          Tutti: Te, aeternum Patrem,
           omnis terra veneratur! 
 
De l’òpera Tosca (1900), basada en l’obra teatral de Victorien Sardou. Música de Giacomo Puccini.
 
Tres sicaris (Te Deum)
 
Scarpia: Tres sicaris! Una carrossa! 
De pressa! Segueix-la allà on vagi!
De pressa! Segueix-la allà on vagi!
Que no et vegi! Espavila’t! 
          Spoletta: Està bé! On quedem? 
Scarpia: Al Palau Farnese.
Vés, Tosca!
Al teu cor hi fa niu Scarpia! 
Ell et segueix i t’empeny.
Scarpia és qui engega a volar 
el falcó de la teva gelosia. 
Quantes promeses, en el teu rampell de sospita! 
          Capítol:  El nostre ajut és en el nom del Senyor.
          Gent: Que va fer el cel i la terra.
          Capítol: Sigui beneït el nom del Senyor.
          Gent: Ara i sempre i pels segles. 
Scarpia:  A un doble objectiu 
apunto el desig, i el cap del rebel 
no és pas el més preat. Ah, poder veure
la flama d’aquells ulls victoriosos
llanguir amb espasmes d'amor 
entre els meus braços! 
L'un, al patíbul; 
l'altra, als meus braços... 
          Gent: Et lloem a Tu, Déu, 
          ens confessem a Tu, Senyor!  
Scarpia:  Tosca, em fas oblidar Déu! 
          Tothom:  A tu, Pare Etern,
           tota la terra t’adori! 
 
Versió meva lliure d’un fragment especialment impactant, el Te Deum del final del primer acte de Tosca, de Puccini, en la veu del malvat baró Scarpia, el sàdic i corrupte cap de la policia dels Estats Ponticifis durant la guerra contra Napoleó. Ja n’he parlat altres vegades: una òpera per al meu gust esplèndida. Al Liceu l’han programada molts cops; ara, del 4 al 21 de gener, en presenten una controvertida posada en escena de Rafael Villalobos que sembla que busca la provocació i la polèmica: situa l’acció en temps de Mussolini, amb molt explícites referències a la pel·lícula Salò, de Pier Paolo Pasolini i a la vida i l’assassinat del gran poeta i cineasta. En general, no m’agraden gaire les innovacions dels productors d’òperes que en canvien l’època —amb els consegüents anacronismes, buscats expressament o no— i de vegades fins i tot en canvien aspectes essencials de l’argument; però esperaré a haver-la vista per opinar. És una coproducció del Liceu amb La Monnaie de París, el Teatro de la Maestranza i l’Òpera de Montpeller.
Al vídeo, en un muntatge clàssic de Jonathan Kent per a la Royal Opera House de Londres del 2011, amb Bryn Terfel.
Bon any 2023 a tothom.