Puccini - Madama Butterfly: Un bel dì vedremo - Maria Callas 1954

Giuseppe Giacosa / Luigi Illica
Un bel dì vedremo
 
Un bel dì, vedremo
levarsi un fil di fumo
dall'estremo confin del mare.
E poi la nave appare.
Poi la nave bianca
entra nel porto, romba il suo saluto.
Vedi? È venuto!
Io non gli scendo incontro. Io no.
Mi metto là sul ciglio del colle
e aspetto, e aspetto gran tempo
e non mi pesa la lunga attesa.
E uscito dalla folla cittadina
un uomo, un picciol punto
s'avvia per la collina.
Chi sarà? Chi sarà?
E come sarà giunto,
che dirà? che dirà?
Chiamerà «Butterfly» dalla lontana.
Io senza dar risposta
me ne starò nascosta
un po' per celia...
e un po' per non morire
al primo incontro.
Ed egli alquanto in pena
chiamerà, chiamerà:
«Piccina mogliettina, olezzo di verbena»,
i nomi che mi dava
al suo venire...
Tutto questo avverrà, te lo prometto.
Tienti la tua paura:
io con sicura fede l'aspetto.

(Madama Butterfly, acte II. Música de Giacomo Puccini, 1904)
 
 
Un bell dia veurem
 
Un bell dia veurem
alçar-se un fil de fum
de l’últim confí del mar.
I després apareix la nau.
I després, la nau blanca
entra al port, i el seu canó saluda.
Veus? Ha vingut!
Jo no surto a trobar-lo. Jo no.
Me’n vaig allà dalt, al turó,
i espero, espero molta estona,
i no em sap greu l’espera.
I, eixit de la gentada ciutadana,
un home, un punt petit,
s’atansa turó amunt.
Qui deu ser, qui deu ser?
I quan arribi,
què dirà, què dirà?
Cridarà «Butterfly» des de lluny.
Jo, sense dir-li res,
m’estaré amagada:
una mica per jugar,
una mica per no morir
a la primera abraçada.
I ell, un xic ansiós,
cridarà, cridarà:
«Petita muller meva, flaire de berbena»,
els noms que em deia
a la seva arribada...
Tot això passarà, t’ho prometo.
Guarda’t la teva por:
jo, amb fe segura, l’espero.
 
La Fundació Òpera Catalunya ens ha regalat avui al Kursaal manresà una magnífica posada en escena de Madama Butterfly, de Puccini. Un excel·lent repartiment encapçalat per Carmen Solís (Cio-Cio-San), Enrique Ferrer (Pinkerton), Anna Tobella (Suzuki) i Manel Esteve (Sharpless); amb el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell dirigit per Daniel Gil de Tejada i l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Sergi Roca Bru; vestuari i direcció d’escena de Carles Ortiz; escenografia de Jordi Galobart; i il·luminació de Nani Valls. Des del febrer, ja l’han representada a Sabadell, Reus, Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Vic; i properament la presentaran a Girona, Granollers, Viladecans, Lleida, Tarragona i Cornellà de Llobregat. És una sort i un luxe que arreu de Catalunya puguem gaudir cada any d’una fantàstica temporada d’òpera amb obres ben representatives, intèrprets excel·lents i muntatges més que dignes. Només puc dir-los: gràcies i per molts anys.