Charles Dickens (1812-1870)
Love is not a feeling to pass away,
Like the balmy breath of a summer day;
It is not — it cannot be — laid aside;
It is not a thing to forget or hide.
It clings to the heart, ah, woe is me !
As the ivy clings to the old oak tree.
Love is not a passion of earthly mould,
As a thirst for honour, or fame, or gold:
For when all these wishes have died away,
The deep strong love of a brighter day,
Though nourished in secret, consumes the more,
As the slow rust eats to the iron's core.
La cançó de Lucy
L’amor no és pas un sentiment mortal
com l’oratjol suau d’un capvespre estival.
No és, ni ho pot ser mai, omès o arraconat;
mai no pot amagar-se ni romandre oblidat.
S’arrapa fort al cor, i s’hi enganxa a desdir
com l’heura que s’aferra a la soca d’un pi.
L’amor no és passió que a aquest món s’emmotllés
com els afanys d’honor, de fama o de diners.
Car quan aquests desigs s’hauran totalment fos,
l’amor profund i fort d’un dia lluminós,
tot i nodrir-se ocult, cremarà més roent,
com el rovell, que es menja el ferro lentament.
Traducció més literal:
L'amor no és un sentiment que s'hagi de morir,
com l'alè suau d'un dia d'estiu;
No és —no pot ser— deixat de banda;
no és cosa d'oblidar o amagar.
S'enganxa al cor, ah, ai de mi!,
com l'heura s'aferra a l'alzina vella.
L'amor no és una passió de motlle terrenal,
com la set d'honor, o de fama o d'or:
perquè quan tots aquests desitjos hagin desaparegut,
l'amor profund i fort d'un dia més brillant,
tot i que es nodreix en secret, consumeix més,
com l'òxid lentament es menja el nucli del ferro.
Charles Dickens és conegut i celebrat per les seves novel·les, des del
genial Mr. Pickwick fins a Oliver Twist i David Copperfield, passant per La
petita Dorrit, Grans esperances, Un conte de Nadal, Història de dues ciutats i tantes altres obres que retraten amb
cruesa no exempta d’humor la duresa de la vida de la gent humil i les
desigualtats socials en la industrialitzada Anglaterra del segle XIX. Però
també va escriure obres de teatre i poemes. En concret, aquest que he gosat
versionar maldestrament en alexandrins rimats (l’original és en pentàmetres
iàmbics, equivalents als nostres decasíl·labs), i del qual adjunto una
traducció més literal, forma part del text de l’opereta còmica The Village Coquettes (‘Les coquetes del
poble’, 1836), i va ser inclòs en l’edició pòstuma de The Poems and Verses of Charles Dickens (1903).
Imatge (Wikimedia Commons): Charles Dickens, per Francis Alexander (1842).
Love is not a feeling to pass away,
Like the balmy breath of a summer day;
It is not — it cannot be — laid aside;
It is not a thing to forget or hide.
It clings to the heart, ah, woe is me !
As the ivy clings to the old oak tree.
Love is not a passion of earthly mould,
As a thirst for honour, or fame, or gold:
For when all these wishes have died away,
The deep strong love of a brighter day,
Though nourished in secret, consumes the more,
As the slow rust eats to the iron's core.
La cançó de Lucy
com l’oratjol suau d’un capvespre estival.
No és, ni ho pot ser mai, omès o arraconat;
mai no pot amagar-se ni romandre oblidat.
S’arrapa fort al cor, i s’hi enganxa a desdir
com l’heura que s’aferra a la soca d’un pi.
L’amor no és passió que a aquest món s’emmotllés
com els afanys d’honor, de fama o de diners.
Car quan aquests desigs s’hauran totalment fos,
l’amor profund i fort d’un dia lluminós,
tot i nodrir-se ocult, cremarà més roent,
com el rovell, que es menja el ferro lentament.
com l'alè suau d'un dia d'estiu;
No és —no pot ser— deixat de banda;
no és cosa d'oblidar o amagar.
S'enganxa al cor, ah, ai de mi!,
com l'heura s'aferra a l'alzina vella.
L'amor no és una passió de motlle terrenal,
com la set d'honor, o de fama o d'or:
perquè quan tots aquests desitjos hagin desaparegut,
l'amor profund i fort d'un dia més brillant,
tot i que es nodreix en secret, consumeix més,
com l'òxid lentament es menja el nucli del ferro.
Imatge (Wikimedia Commons): Charles Dickens, per Francis Alexander (1842).
M'agrada moltíssim, Ramon! Deia Dolors Ollé que ningú no es pren seriosament els poetes, però jo hi crec molt més que en els que no en són.
ResponEliminaEl Pickwick és una meravella en anglès, però la versió de 1931 de Josep Carner és prodigiosament extraordinària (Jordi Llovet ha dit en més d'una ocasió que el Pickwick de Dickens és una molt bona traducció del de Carner, i jo hi pujo de peus i em trec el barret). Des del 2012 hi ha una nova traducció catalana de Miquel Casacuberta, que ja era molt necessària per als lectors d'avui, i que també té molt mèrit.
ResponElimina