Anònim (segle XIX)
It was only a sunny smile,
And little it cost in the giving;
But it scattered the night
Like morning light,
And made the day worth living.
Through life’s dull warp a woof it wove
In shining colors of hope and love;
And the angels smiled as they watched above.
Yet little it cost in the giving.
It was only a kindly word,
A word that was lightly spoken;
Yet not in vain,
For it stilled the pain
Of a heart that was nearly broken.
It strengthened a faith beset by fears
And groping blindly through mists of tears
For light to brighten the coming years,
Although it was lightly spoken.
Només
Només era un somriure radiant,
i va costar ben poc de regalar-lo;
però va esbandir la nit
com la llum del matí,
i va fer que el dia valgués la pena.
En l'ordit avorrit de la vida va teixir una trama
de colors brillants d'esperança i d’amor;
i els àngels somreien tot mirant enlaire.
I tanmateix, donar-lo va costar ben poc.
Va ser només una paraula amable,
un mot que fou dit suaument;
però no fou en va,
perquè va amorosir el dolor
d'un cor que estava gairebé trencat.
Va enfortir una fe assetjada per pors
i que cercava a cegues entre boires de llàgrimes
la llum que il·luminés els anys futurs.
Tot i que es va dir ben suaument.
Vet ací un poema la primera estrofa del qual circula de tant en tant per les xarxes, atribuïda sense cap fonament a F. Scott Fitzgerald. La plataforma QI (Quotes Investigation) de Gregory F. Sullivan, que fa recerca de citacions d’atribució dubtosa, va trobar l’any passat que el poema va ser publicat, anònimament, el març de 1893 (tres anys abans que Scott Fitzgerald nasqués) en una revista mensual de Milwaukee (Wisconsin) per a mestres progressistes, anomenada The Western Teacher: A Monthly Journal for Progressive Teachers.
QI també va detectar que, 22 anys abans, el 1871, el diari The Capital de Washington D.C. ja havia publicat un poema de tema semblant —el poder reconfortant d’un somriure—, però no pas amb els mateixos mots, signat per Aubrey Grey (el reprodueixo més avall).
Després, algunes estrofes o versos esparsos del poema Only van aparèixer en diversos mitjans nord-americans el mateix 1893, el 1895, el 1901 i el 1925 (aquest, dues estrofes amb variants, signades per una tal Harriet G. Hancock); i no és fins al 2010 que se’n troba una atribució, evidentment errònia, a Scott Fitzgerald. Fos de qui fos l’autoria, m’ha semblat oportú de traduir el poema i compartir-lo. I aquí poso també una versió meva del poema d’Aubrey Grey en què potser es va inspirar l’autor o autora d’Only.
Aubrey Grey
Only a tender smile, but it may part
And rift the clouds around a breaking heart,
Inspire with hope, lessen the stinging smart
Of false friends scorning.
Only a kindly word, spoken in love,
May lift a sinking soul to strive for life above —
Leave in a heart, storm-tossed and torn, the dove
Of Peace, soft nestling.
* * *
Un mer somriure tendre pot partir
i esquinçar els núvols entorn d’un cor trencat,
inspirar-hi esperança, llimar la coïssor feridora
del menyspreu dels falsos amics.
Una simple paraula amable, dita amb amor,
pot enlairar una ànima que s’enfonsa,
fer-la lluitar per enfilar-se a la vida...
I deixa en un cor esquinçat per la tempesta
el niu suau del colom de la Pau.
It was only a sunny smile,
And little it cost in the giving;
But it scattered the night
Like morning light,
And made the day worth living.
Through life’s dull warp a woof it wove
In shining colors of hope and love;
And the angels smiled as they watched above.
Yet little it cost in the giving.
It was only a kindly word,
A word that was lightly spoken;
Yet not in vain,
For it stilled the pain
Of a heart that was nearly broken.
It strengthened a faith beset by fears
And groping blindly through mists of tears
For light to brighten the coming years,
Although it was lightly spoken.
Només
i va costar ben poc de regalar-lo;
però va esbandir la nit
com la llum del matí,
i va fer que el dia valgués la pena.
En l'ordit avorrit de la vida va teixir una trama
de colors brillants d'esperança i d’amor;
i els àngels somreien tot mirant enlaire.
I tanmateix, donar-lo va costar ben poc.
Va ser només una paraula amable,
un mot que fou dit suaument;
però no fou en va,
perquè va amorosir el dolor
d'un cor que estava gairebé trencat.
Va enfortir una fe assetjada per pors
i que cercava a cegues entre boires de llàgrimes
la llum que il·luminés els anys futurs.
Tot i que es va dir ben suaument.
Vet ací un poema la primera estrofa del qual circula de tant en tant per les xarxes, atribuïda sense cap fonament a F. Scott Fitzgerald. La plataforma QI (Quotes Investigation) de Gregory F. Sullivan, que fa recerca de citacions d’atribució dubtosa, va trobar l’any passat que el poema va ser publicat, anònimament, el març de 1893 (tres anys abans que Scott Fitzgerald nasqués) en una revista mensual de Milwaukee (Wisconsin) per a mestres progressistes, anomenada The Western Teacher: A Monthly Journal for Progressive Teachers.
QI també va detectar que, 22 anys abans, el 1871, el diari The Capital de Washington D.C. ja havia publicat un poema de tema semblant —el poder reconfortant d’un somriure—, però no pas amb els mateixos mots, signat per Aubrey Grey (el reprodueixo més avall).
Després, algunes estrofes o versos esparsos del poema Only van aparèixer en diversos mitjans nord-americans el mateix 1893, el 1895, el 1901 i el 1925 (aquest, dues estrofes amb variants, signades per una tal Harriet G. Hancock); i no és fins al 2010 que se’n troba una atribució, evidentment errònia, a Scott Fitzgerald. Fos de qui fos l’autoria, m’ha semblat oportú de traduir el poema i compartir-lo. I aquí poso també una versió meva del poema d’Aubrey Grey en què potser es va inspirar l’autor o autora d’Only.
And rift the clouds around a breaking heart,
Inspire with hope, lessen the stinging smart
Of false friends scorning.
Only a kindly word, spoken in love,
May lift a sinking soul to strive for life above —
Leave in a heart, storm-tossed and torn, the dove
Of Peace, soft nestling.
i esquinçar els núvols entorn d’un cor trencat,
inspirar-hi esperança, llimar la coïssor feridora
del menyspreu dels falsos amics.
Una simple paraula amable, dita amb amor,
pot enlairar una ànima que s’enfonsa,
fer-la lluitar per enfilar-se a la vida...
I deixa en un cor esquinçat per la tempesta
el niu suau del colom de la Pau.
A mi el que diu aquest poema m'ha passat fa poc! Una sola paraula amable va fer que escrivís una carta d'amor que va quedar finalista en tercer lloc d'un concurs am 85 cartes presentades. Ara no seria capaç de tornar-ne a fer una altra, és que estava hipersensible quan la vaig fer.
ResponEliminaUn gest afable, una paraula cordial sempre són benvinguts. Brassens en deia "Ce n'était rien qu'un peu de miel, / mais il m'avait chauffé le corps; / et dans mon âme, il brûle encore / à la manière d'un grand soleil" quan un immigrant somriu compassivament a l'home que és detingut mentre "les croquantes et les croquants" se'n burlaven. Són detalls que hom agraeix.
Elimina