Henry W. Longfellow (1807-1882)
The Cross of Snow
In the long, sleepless watches of the night,
A gentle face—the face of one long dead—
Looks at me from the wall, where round its head
The night-lamp casts a halo of pale light.
Here in this room she died; and soul more white
Never through martyrdom of fire was led
To its repose; nor can in books be read
The legend of a life more benedight.
There is a mountain in the distant West
That, sun-defying, in its deep ravines
Displays a cross of snow upon its side.
Such is the cross I wear upon my breast
These eighteen years, through all the changing scenes
And seasons, changeless since the day she died.
La creu de neu
En les llargues i insomnes hores de la nit,
una cara amable —difunta fa molt temps—
em mira des del mur, mentre entorn del seu cap
la làmpada projecta un halo de llum pàl·lida.
Morí en aquesta cambra; i una ànima més pura
no fou mai conduïda pel martiri del foc
al seu repòs; ni pot llegir-se als llibres
la història d'una vida més virtuosa.
Allà a l’Oest llunyà hi ha una muntanya
que desafia el sol, i en els barrancs profunds
mostra una creu de neu al seu costat.
És aquesta, la creu que porto al pit
fa divuit anys, i el món i el temps canvien,
però això no canvia d’ençà que va morir.
una cara amable —difunta fa molt temps—
em mira des del mur, mentre entorn del seu cap
la làmpada projecta un halo de llum pàl·lida.
Morí en aquesta cambra; i una ànima més pura
no fou mai conduïda pel martiri del foc
al seu repòs; ni pot llegir-se als llibres
la història d'una vida més virtuosa.
Allà a l’Oest llunyà hi ha una muntanya
que desafia el sol, i en els barrancs profunds
mostra una creu de neu al seu costat.
És aquesta, la creu que porto al pit
fa divuit anys, i el món i el temps canvien,
però això no canvia d’ençà que va morir.
Versió meva lliure d’aquest sonet que Longfellow va escriure el 10 de juliol de 1879, veient una làmina en un llibre de paisatges del Llunyà Oest que representava la muntanya de la Santa Creu. Aquesta muntanya de les Rocalloses és a l'estat de Colorado i, vista des del vessant nord-est durant l'estiu, mostra una creu per l'efecte que produeix la neu sobre dos llargs esvorancs entrecreuats.
El poema remet a un tràgic esdeveniment que s’havia esdevingut divuit anys enrere, el 1861, quan Fanny, la muller del poeta, va morir cremada en un incendi domèstic en què també Longfellow va resultar ferit. Aquest sonet va restar inèdit fins a la mort del poeta: hom el va descobrir pòstumament entre els seus papers. L’esment al “martiri del foc” rememora la tragèdia viscuda, i la creu fa referència al pes d’aquell record que el va perseguir sempre més. D’aquest poema hi ha una versió catalana molt millor, obra de Joan Sallent.
Imatges (Wikimedia Commons): Longfellow el 1868, fotografiat per Julia Margaret Cameron. Diverses fotos de la muntanya de la Santa Creu: fotografia de William Henry Jackson (1873, Colorado Historical Society); una postal de 1910; foto acolorida de l'any 1901; doble foto per a un visor estereoscòpic (abans de 1905, New York Public Library).
Aquesta doble creu del final parlaria d'una doble creu, la de la seva dona i la seva. Els dos versos finals són molt colpidors. Hi ha coses que el temps no cura, ni vols pas que ho faci.
ResponEliminaEn un context diferent, però potser no tant, els dos versos finals em fan pensar en Apollinaire: "Je porte au coeur une blessure ardente / et elle me vient de toi, ma Lou". Aquí era la ferida del record d'un amor impossible en el cor d'un soldat a les trinxeres, que potser ja intuïa que no en sortiria viu. Hi ha ferides, ben cert, que el temps no acaba de curar: el que no tinc clar és que no vulguem que ho faci. Cal superar els traumes, o si més no intentar-ho.
Elimina