Shelley - England in 1819

 

Percy Bysshe Shelley (1772-1822)
England in 1819
 
An old, mad, blind, despised, and dying king, —
Princes, the dregs of their dull race, who flow
Through public scorn, — mud from a muddy spring, — 

Rulers who neither see, nor feel, nor know,
But leech-like to their fainting country cling,
Till they drop, blind in blood, without a blow, —
A people starved and stabbed in the untilled field,—

An army, which liberticide and prey
Makes as a two-edged sword to all who wield, —
Golden and sanguine laws which tempt and slay;
Religion Christless, Godless — a book sealed;
A Senate,—Time's worst statute unrepealed, —

Are graves, from which a glorious Phantom may
Burst, to illumine our tempestous day.
 
Anglaterra el 1919
 
Un rei vell, boig i cec, moribund, menyspreat;
prínceps, l’escòria d’una raça inútil, que flueixen
enmig del menyspreu públic, fang de fangosa font;
governants que ni hi veuen, ni hi senten, ni coneixen,
però com sangoneres s'arrapen a llur país dessagnat,
fins que cauen, cecs de sang, sense rebre ni un cop. 
Un poble famolenc, apunyalat al camp no llaurat. 
Un exèrcit depredador que occeix la llibertat 
com espasa de dos talls per a tots els que la branden. 
Lleis daurades, sagnants, que provoquen i que maten;
religió sense Crist, sense Déu, un llibre segellat;
un Senat, el pitjor estatut del temps no derogat,
són tombes, des d'on pot un fantasma gloriós
esclatar, per il·luminar-nos el dia tempestuós.

 
Sonet escrit el desembre de 1819, però no publicat fins a vint anys després, el 1839, dins The Poetical Works of Percy Bysshe Shelley, editats pòstumament per Mary Shelley. L’original és en pentàmetres iàmbics (equivalent als nostres decasíl·labs) i amb rima consonant; jo hi he fet el que bonament he pogut.
 
El poema fa referència a la massacre de Peterloo, a Manchester, quan el 16 d’agost de 1819 l’exèrcit anglès va carregar contra una manifestació de milers de persones (diferents càlculs especulen entre 20.000 i 70.000) que exigien reformes al Parlament anglès per millorar les remuneracions dels treballadors industrials i el dret a organitzar-se sindicalment a les fàbriques, entre altres reivindicacions socials.
 
Després de les guerres napoleòniques, Anglaterra va patir una aguda crisi econòmica que va provocar desocupació, misèria i fam. El polític radical Henry Hunt va convocar una gran manifestació a St Peter’s Field, a Manchester, per exigir al govern reformes socials urgents. La resposta fou la detenció de Hunt i altres dirigents del moviment obrer, i enviar la cavalleria contra la multitud. Hi va haver 16 morts i entre 400  i 700 ferits. La matança va ser coneguda amb el nom de “massacre de Peterloo” en referència irònica a la batalla de Waterloo, que havia tingut lloc quatre anys abans.

 
Shelley mostra en aquests versos els seus ideals liberals. Critica la decadència de les classes poderoses que governaven el país, començant pel rei Jordi III, “vell, boig, cec, menyspreat i moribund” (va morir el gener de 1820) ; la noblesa —“els prínceps”— són sangoneres corruptes —“fang de fangosa font”— que xuclen la sang del poble fins que rebenten; l’exèrcit és un perill per a la llibertat; les lleis són severes i inoperants; la religió és una comèdia immoral; i el Parlament és una andròmina inútil, “el pitjor estatut del temps no derogat”. Tot plegat, nobles, militars, legisladors i religiosos, són “tombes” de la nació que entre tots han matat. La societat ha arribat a un punt de no retorn, on es veu inevitable un canvi dràstic: el país ha caigut tan baix que no pot fer altra cosa sinó redreçar-se en una revolta que porti la justícia. Per això el poeta clou el sonet amb el desig que algun dia s’alci el “gloriós fantasma” de la llibertat i esclati per aportar claror a uns temps aleshores tan foscos.
 
Imatges (Wikimedia Commons): Retrat de Shelley, per Alfred Clint, oli sobre tela (1819), National Portrait Gallery, Londres. “La massacre de Peterloo”, làmina de Peter Carlile (1 d’octubre de 1819. National Portrait Gallery). “Detenció de Henry Hunt a Peterloo”, làmina del mateix agost de 1819, anònima.