Fragment MADAMA BUTTERFLY (2012-13) «Bimba dagli occhi pieni di malia»

Giuseppe Giacosa / Luigi Illica – Giacomo Puccini
Bimba dagli occhi plieni de malìa
 
PINKERTON: Bimba dagli occhi pieni di malìa,
ora sei tutta mia.
Sei tutta vestita di giglio.
Mi piace la treccia tua bruna
fra i candidi veli.
 
BUTTERFLY:  Somiglio la Dea della luna,
la piccola Dea della luna
che scende la notte
dal ponte del ciel.
 
PINKERTON: E affascina i cuori...
 
BUTTERFLY: E li prende e li avvolge
in un bianco mantel
E via se li reca
negli alti reami,
 
PINKERTON: Ma intanto finor non m'hai detto,
ancor non m'hai detto che m'ami.
Le sa quella Dea le parole
che appagan gli ardenti desir?
 
BUTTERFLY: Le sa.
Forse dirle non vuole
per tema d'averne a morir!
 
PINKERTON: Stolta paura, l'amor non uccide
ma dà vita e sorride
per gioie celestiali
come ora fa
nei tuoi lunghi occhi ovali. [...]
 
         [Madama Butterfly, acte I]
 
Nena dels ulls plens d’encís
 
PINKERTON: Nena dels ulls plens d’encís,
ara ets tota meva.
Tota vestida de lliris,
m’agrada la teva trena bruna
enmig de vels blancs.
 
BUTTERFLY: Semblo la deessa de la lluna,
la petita deessa lluna
que fa baixar la nit
des del pont del cel.
 
PINKERTON: I que fascina els cors...
 
BUTTERFLY: ... i els pren i els envolta
amb un mantell blanc
i se’ls endú, presta,
al reialme més alt.
 
PINKERTON: Però encara no m’has dit,
no m’has dit que m’estimes.
Ja els sap, la deessa, els mots
que calmen l’ardent desig?
 
BUTTERFLY: Els sap.
Potser no els vol dir
per por de morir-se’n.
 
PINKERTON: Una por absurda:
L’amor no mata,
ans dona vida, i somriu
amb joia celestial,
com ara ho fan
els teus grans ulls ovalats.
 
He traduït un fragment del duet d’amor del primer acte de Madama Butterfly (1904), que es representa al Liceu des del dia 8 fins al 28 de desembre. Ho fa amb una producció del Gran Teatre del Liceu i la Royal Opera House de Londres que ja s’hi va poder veure el 2013, amb muntatge i direcció escènica de Moshe Leiser i Patrice Caurier, escenografia de Christian Fenouillat, il·luminació de Christophe Forey i vestuari d’Agostino Cavalca. La primera funció d’abans-d’ahir va ser llargament ovacionada per la qualitat artística (el muntatge, minimalista pel que en recordo de fa onze anys, em va semblar correcte i prou). Compta amb intèrprets com ara Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Ailyn Pérez (Cio-Cio-San); Matthew Polenzani, Fabio Sartori i Celso Albelo (Pinkerton); Annalisa Stroppa, Teresa Iervolino i Gemma Coma-Alabert (Suzuki), i Tohmas Mayer i Gerardo Bullón (Sharpless), al capdavant d’un extens repartiment, entre el qual destaquen Juan Noval-Moro (Goro), Carlos Cosías (Yamadori) i Montserrat Seró (Kate); i amb el Cor de l’Òpera del Liceu, dirigit per Pablo Assante, i l’Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Paolo Bortolameolli. En l’any del centenari de la mort del compositor, novament es reprèn aquesta òpera (que hi fou representada per primer cop el 1909, i després s’hi ha cantat 188 vegades, la darrera el 2019). Puccini és sempre, no cal dir-ho, un habitual de la programació: així, ara fa un any, vam gaudir de Turandot; fa dos anys, de Tosca i Il Trittico; i el passat mes d’octubre, d’un recital de Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala tot amb àries del mateix compositor. (També la Fundació Òpera Catalunya ens ha ofert al Kursaal, el mes passat, La Bohème; l’any passat, Manon Lescaut i Turandot; fa dues temporades, també Madama Butterfly; i encara abans una Tosca que ara tornen a presentar a Sabadell). Estem, doncs, de sort: aprofitem-ho, que val la pena.

Al vídeo de YouTube, l’escena del primer acte de Madama Butterfly, amb Hui He i Roberto Alagna, al Gran Teatre del Liceu el 2013, en la mateixa producció que ara es reposa.