In Fernem Land (Lohengrin) - Piotr Beczala - Subtítulos en español

Richard Wagner (1813-1883)

     In fernem Land
 
In fernem Land, unnahbar euren Schritten,
liegt eine Burg, die Montsalvat genannt;
ein lichter Tempel stehet dort inmitten,
so kostbar, als auf Erden nichts bekannt;
drin ein Gefäß von wundertät'gem Segen
wird dort als höchstes Heiligtum bewacht:
Es ward, daß sein der Menschen reinste pflegen,
herab von einer Engelschar gebracht;
alljährlich naht vom Himmel eine Taube,
um neu zu stärken seine Wunderkraft:
Es heißt der Gral, und selig reinster Glaube
erteilt durch ihn sich seiner Ritterschaft.
Wer nun dem Gral zu dienen ist erkoren,
den rüstet er mit überird'scher Macht;
an dem ist jedes Bösen Trug verloren,
wenn ihn er sieht, weicht dem des Todes Nacht.
Selbst wer von ihm in ferne Land' entsendet,
zum Streiter für der Tugend Recht ernannt,
dem wird nicht seine heil'ge Kraft entwendet,
bleibt als sein Ritter dort er unerkannt.
So hehrer Art doch ist des Grales Segen,
enthüllt - muß er des Laien Auge fliehn;
des Ritters drum sollt Zweifel ihr nicht hegen,
erkennt ihr ihn —dann muß er von euch ziehn.
Nun hört, wie ich verbotner Frage lohne!
Vom Gral ward ich zu euch daher gesandt:
Mein Vater Parzival trägt seine Krone,
sein Ritter ich —bin Lohengrin genannt.
 
              [Lohengrin, acte III]
 
En una terra llunyana
 
En un país llunyà, lluny de l’abast dels vostres passos,
hi ha un castell que s’anomena Montsalvat.
S’hi alça al bell mig un temple resplendent:
no hi ha a la Terra res tan preciós.
A dins hi ha un calze beneït, miraculós,
que s'hi guarda com la joia més sagrada.
L’hi va transportar una cohort d’àngels
perquè els homes més purs el guardessin.
Cada any davalla un colom del cel,
per enfortir el seu poder miraculós:
se’n diu el Graal, i concedeix la fe més pura
als cavallers que n’han rebut el títol. 
Qui sigui l’escollit per a servir el Graal
ell el dota d'un poder sobrenatural;
contra ell no té força l’engany dels malvats 
i fins la nit mortal, en veure'l, s’esvaeix.
Als que són enviats fins a terres llunyanes,
nomenats defensors de la virtut de la llei,
llur poder sagrat no els serà mai robat,
mentre que no se sàpiga que és un cavaller seu.
La benedicció del Graal és tan sublim  
que qui és descobert s’ha d’amagar dels ulls profans.
No hauríeu de tenir cap dubte sobre el cavaller,
car si el reconeixeu, s'ha d'allunyar de vosaltres.
Ara escolteu com responc aquesta pregunta prohibida!
M'han enviat des del Graal:
El meu pare, Parzival, en porta la corona;
jo en soc un cavaller, i em dic Lohengrin. 

 

Estrenada el 1850, Lohengrin es considera l'òpera més lírica de Wagner, la que tanca el seu període romàntic. També és l'obra en què va començar a fonamentar el drama musical que desenvoluparia en les dècades següents, amb la utilització constant de leitmotivs i la recerca d'una melodia infinita. Ambientada en temps medievals, Lohengrin és una barreja d'òpera històrica i conte de fades amb una faceta obscura de màgia sobrenatural.
 
Torna al Liceu entre els dies 17 i 30 de març de 2025 amb una producció del Gran Teatre del Liceu, l’Òpera de Leipzig i el Festival de Bayreuth, amb direcció escènica de Katharina Wagner, besneta del compositor i directora del Festpielhaus bayreuthià; escenografia de Marc Löhrer, vestuari de Thomas Kaiser, dramatúrgia de Daniel Weber i il·luminació de Peter Younes. Aquesta producció es tracta d’una estrena mundial absoluta: s’havia de presentar al Liceu el 2020, però es va haver de suspendre per la pandèmia; després la van voler estrenar a Leipzig el 2022 i també es va haver d’ajornar per problemes logístics. 

 

L’escena es desenvolupa en tres espais quadrats, suspesos a diferents alçades, on actuen els personatges principals, mentre que el cor deambula per un escenari de boscos cremats i terres ermes, amb un vestuari que, sense ser actual, no coincideix tampoc amb el de l’època medieval: pels uniformes dels soldats, diria que sembla més aviat vuitcentista. A veure com funcionarà: aquests anacronismes a voltes resulten ben galdosos —però algunes vegades han estat prou reeixits: confiem-hi.
 
Això sí, hi canten veus wagnerianes de primera fila: Klaus Florian Vogt (Lohengrin, el misteriós cavaller del Graal), Elisabeth Teige (la dolça i fràgil Elsa de Brabant, acusada falsament d’homicidi), Irene Theorin (la malvada Ortrud) i Olafur Sigurdanson (l’ambiciós Telamund), entre altres, sota la batuta sempre magistral de Josep Pons al front de l’Orquestra del Liceu, i amb Pablo Assante al capdavant del Cor del Liceu. La funció dura quatre hores i mitja; si la voleu escoltar, el dia 17 de març Catalunya Música l’emetrà en directe. I si hi podeu anar, no us la perdeu: musicalment és excelsa. 

 
El vídeo (llicència Youtube) és d’un muntatge que no té cap relació amb el que veurem a Barcelona —del qual, essent l’estrena mundial, lògicament no hi ha encara filmacions disponibles a les xarxes; però la música és la mateixa. Hi canta un gran tenor, Piotr Beczala, en una producció a Dresden el 2016.
 
Imatges (Wikimedia Commons):
a)    Caesar Willich: Retrat de Richard Wagner. Oli sobre tela (1862), Reiss-Engelhorn-Museum, Mannheim;
b)   Anònim: Arribada de Lohengrin a Brabant. Cromo alemany (1889);
c)    Émile Bernard: Lohengrin al llac dels cignes. Oli sobre tela (1889);
d)   Walter Crane: Lohengrin, rei dels cignes. Dibuix al pastel (1895).