Va Pensiero (Nabucco, Verdi) - Coro Metropolitan Opera - Subtítulos en...

Temistocle Solera / Giuseppe Verdi

Va', pensiero
 
Va', pensiero, sull'ali dorate.
Va', ti posa sui clivi, sui coll,
ove olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!

Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate.
O mia Patria, sì bella e perduta!
O membranza sì cara e fatal!

Arpa d'or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie del petto riaccendi,
ci favella del tempo che fu!

O simile di Solima ai fati,
traggi un suono di crudo lamento;
o t'ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
 
         [Nabucco, acte III, 1842]
 
Vés, pensament
 
Pensament, ves amb ales daurades
ves i escampa’t pels prats i els turons,
on fa una flaire suau i tan tèbia  
l’aire dolç de la terra natal!
 
Ves, saluda les ribes del Jordà,
i les torres de Sió, enderrocades.
Oh pàtria meva, tan bella i perduda!
Oh record tan preuat i fatal!
 
Arpa d’or dels fatídics profetes,
per què penges d’un salze, en silenci?
Fes-nos reviure els records dintre el pit,
parla’ns dels bells temps passats!
 
Semblant a la dissort de Solimà,
fes un so de llastimós lament;
o que el Senyor t’inspiri una tonada
que ens doni força en el sofriment.
 
Versió lliure del text de Solera. Al vídeo (Llicència YouTube), en una producció de la Metropolitan Opera House de Nova York l’any 2022.
 
Ahir al Kursaal de Manresa, amb una sala plena a vessar —com passa sempre amb el Toc d’Òpera—, la Fundació Òpera Catalunya va presentar Nabucco, de Verdi. Un espectacle magnífic, amb grans intèrprets: Manuel Mas (Nabucco), Maribel Ortega (Abigaille), Jeroboám Tejera (Zacharia), Carol Garcia (Fenena) i Nacho Guzmán (Ismaele) en els principals papers (excepte el de Fenena, tots doblats: en altres dies i llocs hi havia altres cantants, que no dubto que són igualment excel·lents); amb el Cor dels Amics de l’Opera de Sabadell dirigit per Andrea Álvarez i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Sergi Roca. El disseny de l’escenografia, molt encertat, és de Jordi Galobart; la il·luminació, de Nani Valls; i la direcció escènica, ben treballada com ens té acostumats, és de Carles Ortiz, que també és director del vestuari. El públic els va aplaudir durant llargs minuts.
 
Aquesta producció ja l’han presentada a Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Vic i Lleida, i en els propers dies la podreu encara veure a Tarragona, Granollers, Reus, Girona i Viladecans. Cal donar les gràcies a la Fundació Òpera Catalunya i a tothom qui fa possible aquest apropament de les millors òperes del món a les comarques catalanes. Al Kursaal hi tornaran el 4 de maig amb Carmen, de Bizet: anoteu la data a l’agenda.