Henri Meilhac, Ludovic Halévy / Georges Bizet
La fleur que tu m’avais jetée
La fleur que tu m'avais jetée
dans ma prison m'était restée,
flétrie et sèche, cette fleur
gardait toujours sa douce odeur;
et pendant des heures entières,
sur mes yeux, fermant mes paupières,
de cette odeur je m'enivrais
et dans la nuit je te voyais!
Je me prenais à te maudire,
à te détester, à me dire:
pourquoi faut-il que le destin
l'ait mise là sur mon chemin!
Puis je m'accusais de blasphème,
et je ne sentais en moi-même,
qu'un seul désir, un seul espoir:
te revoir, ô Carmen, oui, te revoir!
Car tu n'avais eu qu'à paraître,
qu'à jeter un regard sur moi
pour t'emparer de tout mon être,
ô ma Carmen! Et j'étais une chose à toi!
Carmen, je t'aime!
[Carmen (1875), acte II]
Aquella flor que em vas tirar
Aquella flor que em vas tirar
a la presó amb mi va restar;
pansida i seca, aquesta flor
mantingué sempre una dolça olor
I així, durant hores senceres,
en els meus ulls, closes les parpelles,
aquell perfum m’embriagava d’amor
i veia el teu rostre enmig de la foscor!
I vet aquí que jo et maleïa,
t’odiava, i em deia cada dia:
per què ha volgut el destí
interposar-te en el meu camí?
Blasfem!, vaig dir-me després,
i no sentia en mi res més
sinó un desig, una única esperança:
veure't, Carmen, una altra vegada!
Sí, sí, veure't una altra vegada!
N'hi havia prou que apareguessis,
i calia tan sols que em miressis
per apoderar-te de l’ésser meu,
oh, Carmen meva, i jo ja era tot teu:
Carmen, t'estimo!
Versió molt lliure de la famosa ària de la flor, del segon acte de
Carmen. Al vídeo de YouTube, una representació de fa quaranta anys, de 1985,
amb Agnes Baltsa i Josep Carreras, el primer cop que la vaig veure al Liceu.
Una gran òpera, que la Fundació Òpera de Catalunya va tornar a posar en escena ahir a Manresa —ja ho havia fet el 2017— en un Kursaal ple de gom a gom, amb les entrades exhaurides des de feia mesos. És fantàstic que el públic respongui així, merescudament, a una proposta de tanta qualitat com és la d’aquesta Fundació que posa una programació d’òpera molt digna a l’abast de les principals ciutats catalanes.
Amb un repartiment doblat per a la majoria de papers, a Manresa van actuar: Olga Syniakova (Carmen), Joan Laínez (Don José), Carles Daza (Escamillo), Lucía García (Micaela), Rosa Maria Abella (Frasquita), Helena Ressurreição (Mercédès), Juan Carlos Esteve (Zúñiga), Pau Camero (Moralès), Cristòfol Romaguera (le Dancaïre), i Jorge Juan Morata (le Remendado), tots a un gran nivell. Excel·lent, com de costum, el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i el Cor Jove de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell, dirigits per Meritxell Coma, i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta sempre fiable de Daniel Gil de Tejada. La producció presentava una escenografia senzilla i molt efectiva de Jordi Galobart, un vestuari dissenyat per Gabriela Hilario, amb Carles Ortiz com a assistent (que ambientaven l’acció a l’Espanya dels anys 1940), la il·luminació de David Bofarull i una direcció escènica de Rita Cosentino amb coreografies d’Aarón Martín, que van saber moure els personatges amb encert i estètica; a destacar l’actuació dels quatre ballarins. El públic va ovacionar llargament tot el grup per la gran vetllada que ens van oferir. Gràcies i per molts anys!
La Carmen que es va estrenar a Sabadell fa poc encara es podrà veure aquests dies a Sant Cugat del Vallès, Barcelona (Palau de la Música), Vic, Cornellà, Girona, Granollers, Lleida, Tarragona i Reus; però em temo que el peix també està pràcticament tot venut. Bon senyal.
La temporada que ve s’anuncien quatre noves grans produccions: Les noces de Fígaro, de Mozart; Norma, de Bellini; i La traviata, de Verdi, tres òperes que podrem veure al Kursaal, més L’holandès errant, de Wagner, que malauradament no vindrà a Manresa, però que podrem veure a Sabadell i altres llocs.
Val a dir que, per veure aquesta Carmen, em vaig perdre el magnífic concert al Liceu Una nit a París amb Debussy i Ravel, amb l’Orquestra i el Cor del Liceu dirigits per Josep Pons i Pablo Assante respectivament, i amb la Polifònica de Puig-reig dirigida per Emmanuel Niubò, on canta el balsarenyenc Marc Comabella. Pel que m’han explicat, va ser un concert excel·lent. Com deia el meu amic Rafeques, no es pot matar tot el que és gras!
La fleur que tu m’avais jetée
La fleur que tu m'avais jetée
dans ma prison m'était restée,
flétrie et sèche, cette fleur
gardait toujours sa douce odeur;
et pendant des heures entières,
sur mes yeux, fermant mes paupières,
de cette odeur je m'enivrais
et dans la nuit je te voyais!
Je me prenais à te maudire,
à te détester, à me dire:
pourquoi faut-il que le destin
l'ait mise là sur mon chemin!
Puis je m'accusais de blasphème,
et je ne sentais en moi-même,
qu'un seul désir, un seul espoir:
te revoir, ô Carmen, oui, te revoir!
Car tu n'avais eu qu'à paraître,
qu'à jeter un regard sur moi
pour t'emparer de tout mon être,
ô ma Carmen! Et j'étais une chose à toi!
Carmen, je t'aime!
[Carmen (1875), acte II]
Aquella flor que em vas tirar
Aquella flor que em vas tirar
a la presó amb mi va restar;
pansida i seca, aquesta flor
mantingué sempre una dolça olor
I així, durant hores senceres,
en els meus ulls, closes les parpelles,
aquell perfum m’embriagava d’amor
i veia el teu rostre enmig de la foscor!
I vet aquí que jo et maleïa,
t’odiava, i em deia cada dia:
per què ha volgut el destí
interposar-te en el meu camí?
Blasfem!, vaig dir-me després,
i no sentia en mi res més
sinó un desig, una única esperança:
veure't, Carmen, una altra vegada!
Sí, sí, veure't una altra vegada!
N'hi havia prou que apareguessis,
i calia tan sols que em miressis
per apoderar-te de l’ésser meu,
oh, Carmen meva, i jo ja era tot teu:
Carmen, t'estimo!
Una gran òpera, que la Fundació Òpera de Catalunya va tornar a posar en escena ahir a Manresa —ja ho havia fet el 2017— en un Kursaal ple de gom a gom, amb les entrades exhaurides des de feia mesos. És fantàstic que el públic respongui així, merescudament, a una proposta de tanta qualitat com és la d’aquesta Fundació que posa una programació d’òpera molt digna a l’abast de les principals ciutats catalanes.
Amb un repartiment doblat per a la majoria de papers, a Manresa van actuar: Olga Syniakova (Carmen), Joan Laínez (Don José), Carles Daza (Escamillo), Lucía García (Micaela), Rosa Maria Abella (Frasquita), Helena Ressurreição (Mercédès), Juan Carlos Esteve (Zúñiga), Pau Camero (Moralès), Cristòfol Romaguera (le Dancaïre), i Jorge Juan Morata (le Remendado), tots a un gran nivell. Excel·lent, com de costum, el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i el Cor Jove de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell, dirigits per Meritxell Coma, i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta sempre fiable de Daniel Gil de Tejada. La producció presentava una escenografia senzilla i molt efectiva de Jordi Galobart, un vestuari dissenyat per Gabriela Hilario, amb Carles Ortiz com a assistent (que ambientaven l’acció a l’Espanya dels anys 1940), la il·luminació de David Bofarull i una direcció escènica de Rita Cosentino amb coreografies d’Aarón Martín, que van saber moure els personatges amb encert i estètica; a destacar l’actuació dels quatre ballarins. El públic va ovacionar llargament tot el grup per la gran vetllada que ens van oferir. Gràcies i per molts anys!
La Carmen que es va estrenar a Sabadell fa poc encara es podrà veure aquests dies a Sant Cugat del Vallès, Barcelona (Palau de la Música), Vic, Cornellà, Girona, Granollers, Lleida, Tarragona i Reus; però em temo que el peix també està pràcticament tot venut. Bon senyal.
La temporada que ve s’anuncien quatre noves grans produccions: Les noces de Fígaro, de Mozart; Norma, de Bellini; i La traviata, de Verdi, tres òperes que podrem veure al Kursaal, més L’holandès errant, de Wagner, que malauradament no vindrà a Manresa, però que podrem veure a Sabadell i altres llocs.
Val a dir que, per veure aquesta Carmen, em vaig perdre el magnífic concert al Liceu Una nit a París amb Debussy i Ravel, amb l’Orquestra i el Cor del Liceu dirigits per Josep Pons i Pablo Assante respectivament, i amb la Polifònica de Puig-reig dirigida per Emmanuel Niubò, on canta el balsarenyenc Marc Comabella. Pel que m’han explicat, va ser un concert excel·lent. Com deia el meu amic Rafeques, no es pot matar tot el que és gras!
Diuen que quan s'està enamorat, l'únic que vols bàsicament és veure l'altra persona. La resta són hòsties.
ResponElimina