Janáček - La guineueta astuta

 

Leoš Janáček (1854-1928)
La guineueta astuta (fragment)

EL GOS: Hauries de seguir el meu exemple,
no provar d’escapar-te!

EL GALL: La guineueta abans ens perseguia,
i ara no es pot moure d’aquí.

Això és perquè no pon ous ni els cova al nial.
Vosaltres a pondre ous, que jo us hi ajudaré!

LES GALLINES: Treballem molt, molt dur,
ponent ous cada dia.
 
LA GALLINA XOIXOLKA: Patiu, patiu!

LES GALLINES: Treballem molt, molt dur,
ponent ous cada dia.

XOIXOLKA: Patiu! Us ho ben mereixeu!

EL GALL: Vosaltres a pondre ous, que jo us hi ajudaré!

LA GUINEUETA: Germanes, ves quin líder que teniu!
El gall us vol tan sols per satisfer la luxúria.
Els humans l’hi han posat per això.
Amigues, germanes, heu d’abolir el vell sistema!
Heu de crear un món nou, on trobareu
la part que us toca de goig i de felicitat!

LES GALLINES: Sense un gall? Sense un gall?

LA GUINEUETA: Per a què necessiteu un gall?
Se us menja el millor gra, i us deixa les engrunes.

EL GALL: No escolteu l’arenga d’una guineu!
Només vol que ens apartem dels homes
per menjar-se’ns després!

                         * * * 

Versió meva lliure d’un fragment del primer acte de La guineueta astuta, de Janáček, que es representa al Liceu aquests dies. He triat el diàleg entre la guineueta —presonera al corral del guardabosc—, el gos, el gall i les gallines, que la guineueta arenga perquè es rebel·lin contra el seu amo i s’alliberin també del gall controlador. Un fragment que m’ha recordat La gallineta de Lluís Llach —només que aquí, realment, tal com pronosticava el gall, la guineueta acabarà cruspint-se tot l’aviram del galliner.
 
L’òpera, inspirada en els personatges d’unes tires còmiques txeques dels anys 20 del segle passat, tracta de la relació entre els éssers humans, els animals i el cicle de la natura, que passa des del naixement, el creixement i l’envelliment fins al trànsit de la mort abans de renovar-se i tornar a néixer. És una òpera de 1924, quan el compositor tenia ja 70 anys. El teatre de la Rambla tan sols l’havia posat en escena una vegada, el 2001 —no recordo haver-la-hi vist—, i encara en versió anglesa, a càrrec de l’Òpera de Leeds. Ara la presenta en la versió original txeca, en una coproducció del Liceu i de la Bayerische Staatsoper: un muntatge molt vistós i reeixit, a càrrec de l’australià Barrie Kosky, amb una escenografia brillant de Michael Levine —unes cortines metàl·liques que s’adapten a les variades formes del bosc—, un vestuari encertat de Victoria Behr —els humans tots de negre, les bestioles de colors vius i variats— i una il·luminació excel·lent de Franck Evin que ajuda molt al gaudi estètic del conjunt.
 
Un repartiment molt extens, encapçalat per Elena Tsallagova, Paula Murrihy i Peter Mattei, amb el Cor titular del Liceu dirigit per Pablo Assante, més el Cor Infantil de l’Orfeó Català,  i l’Orquestra Simfònica del Liceu sota la batuta sempre magistral de Josep Pons, han aconseguit una representació de gran qualitat. La partitura és  brillant i la posada en escena m’ha semblat magnífica: la recomano molt. Es va estrenar el passat dia 20 i encara la hi podrem veure fins dimarts que ve, 30 de setembre, abans de l’estrena d’Akhnaten, de Phillip Glass, que també em genera bones expectatives. És una òpera de 1984 que no s’havia posat en escena encara a Barcelona, on la podrem veure del 16 d’octubre al 3 de novembre.  
 
Imatge (Wikimedia Commons): Monument a Bystrouška, protagonista de La guineueta astuta de Janáček, a Hukvaldy, localitat natal del compositor.
A YouTube podeu trobar diversos fragments de La guineueta astuta, i fins i tot l’òpera sencera, però no en aquesta producció.