Philip Glass - Akhnaten

Philip Glass (1937) – Akhnaten
[Hymn to the Sun]
 
Thou dost appear beautiful on the horizon of heaven,

oh, living Aten, he who was the first to live!
When thou hast risen on the Eastern Horizon,
thou art fair, great, dazzling,
High above every land,
thy rays encompass the land
to the very end of all thou hast made.
All the beasts are satisfied with their pasture,
trees and plants are verdant,
birds fly from their nests, wings spread,
flocks skip with their feet:
all that fly and alight live when thou hast arisen.
How manifold is that which thou hast made!
Thou sole, God: there is no other like thee.
Thou didst create the earth according to thy will
being alone, everything on earth
which walks and flies on high.
Thy rays nourish the fields when thou dost rise:
they live and thrive for thee.
Thou makest the seasons to nourish
all thou hast made: the winter to cool,
the heat that they may taste thee.
There is no other that knows thee
save thy son, Akhnaten,
for Thou hast made him skilled
in thy plans and thy might.
Thou dost raise him up for thy son,
who comes forth from thyself.
 
Himne al Sol
 
Tu apareixes, resplendent, a l’horitzó del cel.
¡Oh, Aton vivent, primer origen de la vida!
Quan t’alces per l’horitzó oriental
ets formós, gran, enlluernador.
Per damunt de tot el territori,
els teus raigs abracen la terra sencera
fins als confins de tot el que has creat.  
Tots els animals gaudeixen de les pastures,
els arbres i les plantes verdegen;
els ocells obren les ales i volen lluny del niu;
els ramats saltironen pels prats.
Tot allò que vola i es posa
reviu quan tu apareixes.  
Que nombroses són les teves obres!
Tu, l’únic déu: no n’hi ha d’altre com tu.  
Has creat la terra segons la teva voluntat;
Tu tot sol has creat tot allò que camina
o vola per damunt de la terra.
Els teus raigs nodreixen els camps quan surts:
és gràcies a Tu, que viuen i creixen.
Has fet les estacions per nodrir tot el que has fet:
l’hivern per refrescar, la calor perquè puguin sentir-t’hi.
No hi ha ningú més que et conegui,
llevat del teu fill, Akhenaton,
a qui has revelat el teu poder i els teus designis.
Tu els has fet evidents per al teu fill,
el que prové de Tu.

 
Versió meva lliure d’aquest himne que, en anglès, és la traducció que Winston Thomas va fer l’any 1958 de diversos textos antics, al llibre Documents of Old Testament times; en concret, aquest poema és atribuït al mateix faraó Akhenaton (1350 aC). D’acord amb les indicacions de Philip Glass, l’himne s’ha de cantar en la llengua pròpia del país on es representi l’òpera; al Liceu, per tant, han fet servir una versió catalana, òbviament diferent d’aquesta (però potser no tant: en un vídeo promocional del Liceu es veu el contratenor Anthony Roth explicant com s'esforça a pronunciar bé mots com "fins als confins", "verdegen" o "nodreixen", que jo també he emprat).
  
Philip Glass va compondre una trilogia que anomenava “òperes-retrat”, de les quals Akhnaten (1983) és l'última. Les anteriors eren Satyagraha (1979), que no conec, i Einstein on the Beach (1975), en una producció pròpia del Liceu que vaig veure el 1992 i que no em va agradar gens, ni la música —que em va semblar irritant— ni el muntatge de Robert Wilson. Aquestes tres òperes s’inspiren en tres formes de coneixement, centrades en el pensament de tres homes que van revolucionar la manera de veure el món de la seva època: Einstein (ciència), Gandhi (política) i Akhenaton (religió).

 
L'òpera narra els 17 anys del regnat del faraó Akhenaton, fill d'Amenofis III i espòs de Nefertiti. Akhenaton, nascut Amenofis IV, va revolucionar la religió de l'antic Egipte: va voler imposar una creença monoteista, amb un únic déu, Aton, menyspreant el panteó tradicional dels nombrosos déus egipcis, encapçalats pel totpoderós Amon-Ra (o Ra-Amon, que es deia com jo). El nou faraó va revolucionar també els cànons tradicionals en l'art egipci, sobretot en l'escultura i la pintura. En el seu afany de trencar amb el passat, va abandonar Tebes (feu tradicional d'Amon) per traslladar la capital de l'imperi a una nova ciutat: Akhetaton (L'Horitzó d'Aton) que ocupava el lloc on avui hi ha la ciutat de Tell-al-Amarna, a la riba dreta del Nil.
 
El llibret és obra del mateix compositor, amb aportacions de Shalom Goldmann, Robert Israel i Richard Riddell. L'estrena d'Akhnaten va tenir lloc el 24 de març de 1984 a l'òpera de Stuttgart, amb una posada en escena d'Achim Freyer. Al Liceu s’hi estrena, entre els dies 16 d’octubre i 3 de novembre, en una coproducció de l’English National Opera i la Los Angeles Opera, amb un muntatge de Phelim McDermott, que, sobre el paper, pinta prou bé. L’escenografia és    de Tom Pye, amb coreografia de Sean Gandini, vestuari de Kevin Pollard i il·luminació de Bruno Poet. L’Orquestra del Liceu la dirigeix la nord-americana Karen Kamensek, i el Cor del Liceu, com sempre, el condueix Pablo Assante. Les veus principals són: el contratenor Anthony Roth Constanzo (Akhnaten), Rihab Chaieb (Nefertiti), Katherina Estrada Tretyakova (Reina Ty) i Joan Martín Royo (Horemhab).

 
Malgrat el precedent d’Einstein a la platja, aquesta em fa l’efecte que m’agradarà, potser per l’interès del personatge, el controvertit pare de Tutankamon, a qui “conec” des de jove gràcies al Sinuhè l’egipci de Mika Waltari i a Moisès i la religió monoteista, de Sigmund Freud, entre altres llibres que han tractat d’aquest innovador teocèntric—que molts veuen com un precursor i altres com a un dèspota—, i de la bellesa naturalista de l’art d’Amarna.
 
Imatges (Wikimedia Commons): bust d’Akhenaton (Museu Egipci del Caire); Akhenaton, Nefertiti i les seves filles adorant el sol, relleu (Museu Egipci del Caire);  Nefertiti (Neues Museum, Berlín); i dues representacions d'Akhenaton (Museu Egipci del Caire).
 
En aquest vídeo de YouTube es pot veure l’òpera sencera, en una representació al MET de Nova York el 2019, diria que amb el mateix muntatge que es podrà veure a Barcelona:
https://www.youtube.com/watch?v=hr11j-Z44Yw
 
Aquí, un tràiler:   

https://www.youtube.com/watch?v=rSn_UAquOfw
 
I aquí, l’Himne al Sol en la veu del contratenor Nicholas Tamagna, en un altre muntatge:
https://www.youtube.com/watch?v=SWpLZ0sJ7u4&list=RDSWpLZ0sJ7u4&start_radio=1