Cançons de Shakespeare. 6. Macbeth

 
 
William Shakespeare (1564-1616) 

Witches’ Song
 
—Thrice the brinded cat hath mew'd.
—Thrice and once the hedge-pig whined.
—Harpier cries 'Tis time, 'tis time.
 
—Round about the cauldron go
In the poison'd entrails throw.
Toad, that under cold Stone
Days and nights has thirty-one
Swelter'd venom sleeping got,
Boil thou first i' the charmed pot.
 
—Double, double toil and trouble;
Fire burn, and cauldron bubble.
 
—Fillet of a fenny snake,
In the cauldron boil and bake;
Eye of newt and toe of frog,
Wool of bat and tongue of dog,
Adder's fork and blind-worm's sting,
Lizard's leg and owlet's wing,
For a charm of powerful trouble,
Like a hell-broth boil and bubble.
 
—Double, double toil and trouble;
Fire burn and cauldron bubble.
 
—Scale of dragon, tooth of wolf,
Witches' mummy, maw and golf
Of the ravin'd salt-sea shark,
Root of hemlock digg'd i' the dark,
Liver of blaspheming Jew,
Gall of goat, and slips of yew
Silver'd in the moon's eclipse,
Nose of Turk and Tartar's lips,
Finger of birth-strangled babe
Ditch-deliver'd by a drab,
Make the gruel thick and slab:
Add thereto a tiger's chaudron,
For the ingredients of our cauldron.
 
—Double, double toil and trouble;
Fire burn and cauldron bubble.
 
—Cool it with a baboon's blood,
Then the charm is firm and good.
 
—O well done! I commend your pains;
And every one shall share i' the gains;
And now about the cauldron sing,
Live elves and fairies in a ring,
Enchanting all that you put in.
 
—By the pricking of my thumbs,
Something wicked this way comes.
     Open, locks,
     Whoever knocks!
 

Cançó de les bruixes
 
—Tres vegades el gat ha miolat.
—Tres i una el porc espí ha gemegat.
—"És l’hora, és l’hora!", l'harpia ha cridat.
 
—Girem a l’entorn del perol,
tirem-hi una freixura enverinada:
escorpí, que al resguard d’una pedra amagada
has passat trenta-un dies tot sol
destil·lant la metzina al teu volt,
bull tu el primer dintre l'olla encantada.
 
—Doble, doble desfici, borbolla: 
atiem el foc i que xauxini l’olla.
 
—Filet de serp d’aiguamoll,
bull i fregeix-te al perol;
dit de gripau, ull de tritó,
llengua de gos, pèl de ratpenat,
fibló de cuc cec, dent d'escurçó,
pota de dragó i ala de mussol,
per fer un encanteri d’infàmia i maldat,
bulliu en un brou de cruel malvestat.
 
—Doble, doble desfici, borbolla: 
atiem el foc i que xauxini l’olla.
 
—Escama de drac, de llop un ullal,
el suc d’una mòmia, la gola bestial
d’un tauró voraç que un marí ha engolit,
arrel de cicuta collida de nit,
d’un jueu blasfem la melsa ensagnada,
el fel d’una cabra, una mata de bruc
durant un eclipsi de lluna tallada,
el morro d’un tàrtar, la nàpia d’un turc,
el dit d'un nadó que sa mare ha escanyat
i a una fossa comuna després ha llençat.
Quan tot plegat sigui espès i consistent,
els budells d’un tigre hi posem finalment:
de la nostra caldera l’últim ingredient.
 
—Doble, doble desfici, borbolla: 
atiem el foc i que xauxini l’olla.
  
—Després refredem-ho amb sang de babuí,
i així l’encanteri tindrà bona fi.
 
—Oh, ben fet! No ha estat feina endebades,
i els guanys totes compartirem;
ara, vora el perol, cantem i ballem,
fent rotllana amb elfs i fades,
embruixant tot el que tirat hi havem.
 
­—Per la coïssor del meu dit gros,
crec que s’acosta un dany atroç.
     Sigui qui sigui, 

     que entri veloç!

 
[Versió més literal]
 
Bruixa 1: Tres vegades el gat tacat ha miolat.
Bruixa 2: Tres vegades i una el porc espí ha gemegat.
Bruixa 3: L'harpia crida: "És hora, és hora".
 
Bruixa 1: Anem entorn de la caldera
i tirem-hi entranyes enverinades.
Gripau, que sota la pedra freda
has fet, en trenta-un dies i nits,
adormit, el verí sufocant,
bull primer a l'olla encantada.
 
Totes: Doble, doble treball i problemes;
foc, crema; caldera, borbolla.
 
Bruixa 2: Filet de serp de pantà,
a la caldera bull i cou-te;
ull de tritó i dit de granota,
pell de ratpenat i llengua de gos,
forca d'escurçó i fibló de cuc cec,
pota de llangardaix i ala de mussol,
per un encanteri de poderós problema,
com un brou infernal que bull i borbolla.
 
Totes: Doble, doble treball i problemes;
foc, crema; caldera, borbolla.
 
Bruixa 3: Escama de drac, dent de llop,
Mòmia de bruixa, estómac i gola
del tauró depredador del mar salat,
arrel de cicuta excavada a la foscor,
fetge de jueu blasfem,
fel de cabra i llesques de teix
collides en un eclipsi de lluna,
nas de turc, llavis de tàrtar,
dit d'un nadó estrangulat
parit en una rasa per una meuca,
feu que les farinetes siguin espesses i viscoses:
Afegiu-hi les vísceres d’un tigre,
com a ingredients de la nostra caldera.
 
Totes: Doble, doble treball i problemes;
Foc, crema; caldera, borbolla.
 
Bruixa 2: Refredem-ho amb sang de babuí:
aleshores l'encanteri és ferm i bo.
 
Hècate: Oh, ben fet! Elogio els vostres esforços;
I tothom compartirà els guanys;
I ara, sobre el calderó, canteu,
Elfs i fades en cercle,
Encantant tot el que hi poseu.
 
Bruixa 2: Per la coïssor que em fan els polzes,
(crec que) algun malvat s’acosta.
     Obriu-vos, panys, 

     truqui qui truqui!

 
He volgut traduir la famosa recepta de les bruixes per fer una poció infernal al quart acte de Macbeth (ja abans, al primer, havien entonat dos altres encanteris). No he estat capaç de reproduir el ritme martellejant ni la rima dels versos apariats; però he intentat maldestrament de fer rimar els versos d’una forma més lliure i sense respectar la mètrica, i tanmateix traint, òbviament, els mots exactes de l’original. Per això després hi he posat una traducció més literal perquè pugueu veure on m’he pres més llibertats. Com de costum, no he tingut al davant cap de les grans versions catalanes d’aquesta gran obra (Montoliu, Sagarra, Oliva, Desclot), que naturalment hi han reeixit amb saviesa i molt més encert. En fi, que m’he entretingut uns quants dies intentant que el nyap tingués un mínim d’aparença, ja que no cara i ulls.
 
Una curiositat, com a devorador que soc des de menut de les novel·les d’Agatha Christie: la Dama del Crim va fer servir el vers “By the pricking of my thumbs” com a títol a una de les seves novel·les; concretament una de 1968, que en la versió castellana van titular sorprenentment El cuadro, i en català, amb tot el rigor tal com cal, Per la frisança que sento als dits (1989). De Macbeth recomano sempre la gran pel·lícula d’Orson Welles de 1948; però també la més recent The Tragedy of Macbeth, de Joel Coen (2021), amb Denzel Washington i Frances McDormand.

 
Imatges (Wikimedia Commons): a) Charles William Sherborn; Shakespeare, gravat (1876), Metropolitan Museum of Art, Nova York;  b) Mary Hoare: Les tres bruixes de Macbeth: “Doble, doble treball i problemes”, aquarel·la sobre tinta xinesa (1761), Yale Center for British Art, Yale University, Connecticut; c) Alexander Gabriel Decamps: Les bruixes de Macbeth, oli sobre tela (c.1840), Wallace Collection, Londres; d) Gustave Doré: Macbeth a la cova de les bruixes, tècnica mixta sobre paper (c.1866-70) e) Johann Heinrich Füssli: Les tres bruixes, oli sobre tela (1873), Kunsthaus Zürich, Zuric.