Cançons de Shakespeare. 7. Timó d'Atenes

 

William Shakespeare (1564-1616)
Immortal Gods, I crave no pelf
 
Immortal gods, I crave no pelf.
I pray for no man but myself.
Grant I may never prove so fond
To trust man on his oath or bond,
Or a harlot for her weeping,
Or a dog that seems a-sleeping,
Or a keeper with my freedom,
Or my friends if I should need ’em.
Amen. So fall to ’t.
Rich men sin, and I eat root.
 
Déus immortals, no desitjo diners
 
Déus immortals, no desitjo diners.
No prego per ningú sinó per mi mateix.
Feu que mai no sigui jo prou innocent  
per refiar-me de qui m’ha fet jurament,
o d’una prostituta de somiqueig prou fi,
o d’un gos que aparenta dormir,
o del guàrdia que pot fer-me o no presoner,
o dels meus bons amics si els he de menester.
Amén. Així sia, en nom dels cels.
Els rics fan pecats mentre jo menjo arrels.
 
Versió més literal
 
Déus immortals, no anhelo diners.
No prego per ningú més que per mi mateix.
Permeteu que mai no em deixi enredar
confiant en l'home pel seu jurament o compromís,
o en una prostituta pel seu plor,
o en un gos que sembla dormir,
o en un guardià amb la meva llibertat,
o en els meus amics si els necessito.
Amén. Doncs, així sia.
Els rics pequen, i jo menjo arrels.

 

Poema que recita (no canta) el filòsof Apemant al primer acte de Timó d’Atenes. És una mostra cínica de desconfiança en les virtuts humanes: segons ell, cal no refiar-se de res, perquè en el món tot és mentida i traïció.
 
Timó d’Atenes és una obra escrita cap al 1607 o 1608 que temàticament hom inclou entre les seves “tragèdies”, ja que el protagonista mor al final. Tracta d’un noble grec del temps de Pèricles, un personatge de ficció que figura un home molt ric, generós i esplèndid, que afavoreix, entre altres artistes, un poeta i un pintor, paga els deutes dels seus amics i els fa tota mena de regals, i fins i tot dona diners a un criat seu perquè pugui casar-se amb una noia de classe més alta... En un dels seus convits, envoltat de comensals aduladors,  hi ha Apemant, un filòsof cínic, que amb aquests versos adverteix Timó sobre la falsedat i la ingratitud humana —un tema envers el qual Shakespeare es mostra especialment sensible, ja que apareix en moltes de les seves obres.
 
Un canvi sobtat de fortuna fa que s’arruïni i perdi tots els seus béns; aleshores demana ajuda als seus amics, a qui tant havia afavorit abans, i tothom se li posa de cul. Timó ha de viure de forma miserable, en una cova i menjant herbes i arrels. Més endavant, però, troba un tresor enterrat i esmerça la seva nova riquesa donant suport a la revolta d’Alcibíades, amic seu que havia estat condemnat a l’exili, perquè en la seva rancúnia desitja veure Atenes destruïda. Recompensa llargament Flavi, el fidel majordom que l’havia advertit debades de la seva ruïna imminent i finalment mor desenganyat de la naturalesa humana.

 
Abans de morir, Timó deixa escrit aquest epitafi, que Alcibíades llegeix, i que adapto lliurement alhora que en faig una versió més fidel:
 
[Epitaph]
 
Here lies a wretched corse, of wretched soul bereft.
Seek not my name. A plague consume you, wicked caitiffs left!
Here lie I, Timon, who, alive, all living men did hate.
Pass by and curse thy fill, but pass and stay not here thy gait.
 
[Epitafi]
 
Jeu aquí un míser cos que sense ànima resta.
Tant se us en fot, el nom. Porcs, que us mati la pesta!
Soc l’odiat Timó: que us emporti un mal llamp!
Passeu i maleïu-me, però foteu el camp.
 
Versió literal
 
Aquí jeu un cadàver miserable, desproveït d'una ànima miserable.
No busqueu el meu nom. Una plaga us consumeixi, maleïts malvats que quedeu!
Aquí jec jo, Timó, a qui, quan era viu, tots els homes vius odiaven.
Passeu i maleïu tant com vulgueu, però passeu i no atureu aquí el vostre pas.

Imatges (Wikimedia Commons): a) Otto Lessing: monument a Shakespeare, marbre (1904), Park an der Ilm, Weimar, Alemanya; b) Nathaniel Dance Holland: Timó d’Atenes, oli sobre tela (c. 1770); Royal Collection, Buckingham Palace, Londres; c) Johann Heinrich Ramberg: Timó d’Atenes desenterrant el tresor (acte IV, escena 3), aquarel·la (1829), Folger Shakespeare Library, Washington.