Take, O take those lips away,
That so sweetly were forsworn,
And those eyes, the break of day,
Lights that do mislead the morn.
But my kisses bring again,
bring again,
Seals of love, but sealed in vain,
sealed in vain.
que tan dolçament van mentir,
i aquests ulls, albes del dia,
que enlluernen el matí.
Però torna’m els petons,
torna-me’ls ja,
segells d'amor, mes segellats en va,
segellats en va.
que tan dolçament foren perjurs,
i aquells ulls, aurores del dia,
llums que enganyen el matí.
Però torna’m els petons,
torna-me’ls,
segells d'amor, però segellats en va,
segellats en va.
Versió meva molt lliure d’aquesta cançó, l’única que es
canta en aquesta obra, al començament de l’acte IV. La canta un patge de
Mariana, la promesa d’Angelo que va ser rebutjada perquè la seva família es va
arruïnar i no tenia prou dot per aportar al matrimoni. La cançó, per bé que pot
tractar-se d’un tòpic genèric, clarament li recorda la traïció del seu promès.
La meva versió, lliure, l’he feta sense tenir present les que van fer en el seu
dia Cebrià Montoliu, Cèsar August Jordana, Josep M. de Sagarra i Salvador
Oliva, no cal dir que molt més fidels.
Mesura per mesura, escrita cap al 1603 i representada el 1604, és una comèdia que comença com un drama. Tracta sobre la injustícia i la hipocresia del poder. El duc de Viena fingeix abandonar el govern i deixa el control del ducat a Angelo, un home aparentment virtuós i extremadament sever. Angelo fa aplicar lleis morals obsoletes i condemna Claudio a mort per haver deixat embarassada la seva promesa abans del matrimoni. Isabella, germana de Claudio i novícia, suplica clemència per a ell. Angelo s’obsessiona amb Isabella i li proposa de salvar el germà a canvi de mantenir relacions sexuals; però quan creu haver-ho aconseguit (però en realitat amb qui té relacions és amb Mariana, la seva pròpia promesa, a qui havia rebutjat per pobra), es nega a concedir el perdó que havia promès a Isabella. El duc, disfressat de frare, manipula els esdeveniments per demostrar públicament la corrupció d’Angelo. L’obra culmina aclarint tots els fets, i el duc, que recupera el poder, imposa matrimonis forçats i atorga perdons ambigus, deixant oberta la qüestió de si la seva justícia no és al capdavall res més que una altra forma d’abús de poder.
Imatges (Wikimedia Commons): a) John Quincy Adams Ward: Shakespeare, estatueta de bronze (1870) que hi ha al Metropoilitan Museum of Art de Nova York, model per a l’estàtua de mida natural, del mateix autor, inaugurada el 1872 al Federal Hall National Memorial de Nova York. L’escultor (1830-1910) no té res a veure, a part del nom, amb el president dels Estats Units John Quincy Adams (1767-1848). b) Francis William Topham, Isabella (1888), personatge de Measure for Measure.
Mesura per mesura, escrita cap al 1603 i representada el 1604, és una comèdia que comença com un drama. Tracta sobre la injustícia i la hipocresia del poder. El duc de Viena fingeix abandonar el govern i deixa el control del ducat a Angelo, un home aparentment virtuós i extremadament sever. Angelo fa aplicar lleis morals obsoletes i condemna Claudio a mort per haver deixat embarassada la seva promesa abans del matrimoni. Isabella, germana de Claudio i novícia, suplica clemència per a ell. Angelo s’obsessiona amb Isabella i li proposa de salvar el germà a canvi de mantenir relacions sexuals; però quan creu haver-ho aconseguit (però en realitat amb qui té relacions és amb Mariana, la seva pròpia promesa, a qui havia rebutjat per pobra), es nega a concedir el perdó que havia promès a Isabella. El duc, disfressat de frare, manipula els esdeveniments per demostrar públicament la corrupció d’Angelo. L’obra culmina aclarint tots els fets, i el duc, que recupera el poder, imposa matrimonis forçats i atorga perdons ambigus, deixant oberta la qüestió de si la seva justícia no és al capdavall res més que una altra forma d’abús de poder.
Imatges (Wikimedia Commons): a) John Quincy Adams Ward: Shakespeare, estatueta de bronze (1870) que hi ha al Metropoilitan Museum of Art de Nova York, model per a l’estàtua de mida natural, del mateix autor, inaugurada el 1872 al Federal Hall National Memorial de Nova York. L’escultor (1830-1910) no té res a veure, a part del nom, amb el president dels Estats Units John Quincy Adams (1767-1848). b) Francis William Topham, Isabella (1888), personatge de Measure for Measure.
Em sona molt de quan la devia veure a TV3, en aquelles versions tan ben fetes i amb traducció de Salvador Oliva.
ResponEliminaSobre "i aquells ulls, aurores del dia,/ llums que enganyen el matí", el matí ho seria ella. Em recorda el que deia Robert Saladrigas, que les dones s'enamoren per poc que facin els homes.
Suposo que volia dir que els ulls de la noia eren més refulgents que el sol. Exageracions tòpiques que ens arriben des dels Stilnouvisti i arriben fins als lletristes de les cançonetes d'avui.
EliminaTambé hi deu haver homes enamoradissos de mena, no deu pas ser exclusiva femenina, tot i que sempre hi ha hagut penques i barruts que s'aprofiten dels enamoriscaments de bona fe.