Cançons de Shakespeare. 4. Al vostre gust (3)

 

William Shakespeare (1564-1616)
It was a lover and his lass 
 
It was a lover and his lass,
     With a hey, and a ho, and a hey-nonny-no,
That o’er the green cornfield did pass
     In springtime, the only pretty ring time,
When birds do sing, hey ding a ding, ding.
     Sweet lovers love the spring.

Between the acres of the rye,
     With a hey, and a ho, and a hey-nonny-no,
These pretty country folks would lie
     In springtime, the only pretty ring time,
When birds do sing, hey ding a ding, ding.
     Sweet lovers love the spring.

This carol they began that hour,
     With a hey, and a ho, and a hey-nonny-no,
How that a life was but a flower
     In springtime, the only pretty ring time,
When birds do sing, hey ding a ding, ding.
     Sweet lovers love the spring.

And therefore take the present time,
     With a hey, and a ho, and a hey-nonny-no,
For love is crownèd with the prime,
     In springtime, the only pretty ring time,
When birds do sing, hey ding a ding, ding.
     Sweet lovers love the spring.

          [As You Like It, act V, scene III]
 
Hi havia un amant i la seva estimada
 
Hi havia un amant i la seva estimada,
     amb un ei i un oh i amb un ei-nonni-no,
que per un camp verd de moresc passejaven
     a la primavera, l'estació encisera,
quan els ocells canten, ei ding ding, ding, do:
     els dolços enamorats adoren la primavera.
 
Enmig de quarteres de sègol daurat,
     amb un ei i un oh i amb un ei-nonni-no,
s’ajeu la gent maca, i també enmig del blat,
     a la primavera, l'estació encisera,
quan els ocells canten, ei ding ding, ding, do:
     els dolços enamorats adoren la primavera.
 
Aleshores van cantar aquesta cançó,
     amb un ei i un oh i amb un ei-nonni-no;
com que una vida no és més que una flor
     a la primavera, l'estació encisera,
quan els ocells canten, ei ding ding, ding, do:
     els dolços enamorats adoren la primavera.
 
Per tant, aprofiteu el temps present,
     amb un ei i un ho i amb un ei-nonni-no,
perquè l'amor està coronat amb flors
     a la primavera, l'estació encisera,
quan els ocells canten, ei ding ding, ding, do:
     els dolços enamorats adoren la primavera.
 
Versió més literal
 
Hi havia un amant i la seva estimada,
     amb un ei i un oh i un ei-nonni-no,
que sobre un verd camp de blat de moro passaven
     a la primavera, l'única època bonica,
quan els ocells canten, ei ding ding, ding:
     els dolços amants estimen la primavera.
 
Entre acres de sègol,
     amb un ei i un oh i un ei-nonni-no,
aquesta bonica gent del camp s’ajaçava
     a la primavera, l'única època bonica,
quan els ocells canten, ei ding ding, ding:
     els dolços amants estimen la primavera.
 
Aleshores van cantar aquesta cançó,
     amb un ei i un oh i un ei-nonni-no;
com que una vida no era més que una flor
     a la primavera, l'única època bonica,
quan els ocells canten, ei ding ding, ding:
     els dolços amants estimen la primavera.
 
Per tant, aprofiteu el temps present,
     amb un ei i un ho i un ei-no-no,
perquè l'amor està coronat amb flors
     a la primavera, l'única època bonica,  
quan els ocells canten, ei ding ding, ding:
     els dolços amants estimen la primavera. 

 
El bufó Touchstone, que es casa amb una pageseta, ha encarregat a dos patges del duc desterrat que preparin una cançó per al casament. En acabar de sentir-la, el bufó, que potser encara no està gaire convençut de voler-se casar, critica els patges amb aquestes paraules: “Certament, joves, la lletra no té gaire solta ni volta; però en la melodia heu anat fora de temps.” Un patge li replica: “Us equivoqueu, senyor: hem mantingut el temps, no l’hem pas perdut”. I el bufó el talla: “Ja ho crec que sí, perquè escoltant una cançó tan ximple m’heu fet perdre el temps. Que Déu us guardi i us afini les veus!”. La cançó és una bonica peça bucòlica de ressons populars, amb un ritme molt marcat que en la meva adaptació no he sabut conservar. La conclusió, tanmateix, és clara: aprofiteu el bon temps present —el tòpic literari del Carpe Diem—, perquè acabarà venint, indefectiblement, l’hivern.
 
Com de costum, n’he fet una versió molt lliure, sense tenir presents les de Josep M. de Sagarra i de Salvador Oliva, i la contraposo amb l’original i amb una versió més literal, igualment meva. 
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) Retrat de Shakespeare, atribuït a John Taylor, oli sobre tela (1611), National Portrait Gallery, Londres. b) Frederic William Davis, escena del segon acte d’As You Like It, amb el bufó Touchstone: Warwick Shire Hall, Anglaterra.