Cançons de Shakespeare. 3. Al vostre gust (2)

 

William Shakespeare (1564-1616)
Blow, blow, thou winter wind

Blow, blow, thou winter wind.
Thou art not so unkind
As man’s ingratitude.
Thy tooth is not so keen,
Because thou art not seen,
Although thy breath be rude.
 
Heigh-ho, sing heigh-ho, unto the green holly.
Most friendship is feigning, most loving mere folly.
Then heigh-ho, the holly.
This life is most jolly.
 
Freeze, freeze, thou bitter sky,
That dost not bite so nigh
As benefits forgot.
Though thou the waters warp,
Thy sting is not so sharp
As friend remembered not.
 
Heigh-ho, sing heigh-ho, unto the green holly.
Most friendship is feigning, most loving mere folly.
Then heigh-ho, the holly.
This life is most jolly. 

       [As you like it, Act II, scene 7]

 
Bufa, bufa, hivernal vent
 
Bufa, bufa, hivernal vent.
Car tu no ets pas tan dolent
com ho és la humana ingratitud.
El teu ullal no és tan agut,
car tu t’amagues, invisible,
tot i que el teu bufar és terrible.
 
Ei-ho, canta ei-ho, al grèvol verd.
Molta amistat és falsedat i massa amor és bogeria.
Aleshores, ei-ho, el grèvol verd.
Visquem la vida amb alegria.
 
Ja pot glaçar, cel hivernal:
no fa tant mal el teu ullal
com fa un amic quan t’ha traït.
Pots glaçar el curs del rieral,
que el teu fibló no és tan mortal
com ho és l'amic desagraït.
 
Ei-ho, canta ei-ho, al grèvol verd.
Molta amistat és falsedat i massa amor és bogeria.
Aleshores, ei-ho, el grèvol verd.
Visquem la vida amb alegria.
 
Una altra versió meva més antiga
 
Bufa, bufa, vent d’hivern,
car tu no ets pas tan cruel
com la ingratitud humana;
no tens dents tan esmolades,
perquè mai no et deixes veure,
ni que el teu bleix sigui dur.
 
Canta, canta entre el verd grèvol;
tantes amistats fingides, tants amors que són follia;
tu canta, doncs, al boix grèvol,
que és més joiosa la vida.
 
Glaça, glaça, cel amarg,
car no mossegues tan fort
com la gratitud omesa;
encara que gelis les aigües,
ton fibló no és tan punyent
com l’amic que no et recorda.
 
Canta, canta entre el verd grèvol;
tantes amistats fingides, tants amors que són follia;
per tant, tu canta al boix grèvol,
que és més joiosa la vida.
 
Versió més literal
 
Bufa, bufa, vent d'hivern.
No ets tan cruel
com la ingratitud de l'home.
La teva dent no és tan aguda,
perquè no et veuen,
encara que el teu alè sigui rude.
 
Ei-ho, canta ei-ho, al grèvol verd.
Molta amistat és fingida, i molt d’amor és mera bogeria.
Aleshores ei-ho, el grèvol.
Aquesta vida és molt alegre.
 
Glaça't, glaça't, cel amarg,
que no mossegues tan a prop
com els beneficis oblidats.
Encara que les aigües es deformen,
la teva fiblada no és tan aguda
com l'amic que no et recorda.
 
Ei-ho, canta ei-ho, al grèvol verd.
Molta amistat és fingida, i molt d’amor és mera bogeria.
Aleshores ei-ho, el grèvol.
Aquesta vida és molt alegre. 

 

Vet ací una altra cançó de la comèdia As You Like It, també del segon acte, i així mateix cantada per Amiens, en aquest cas tot sol.  
 
La cançó contraposa la duresa de la natura amb la falsedat humana. El fred hivern és presentat com a menys cruel que la ingratitud dels amics o la traïció política. Amb un to lleuger i musical, la lletra transmet una crítica clara a l’engany i a la hipocresia del món cortesà. Així, la cançó reforça un dels temes centrals de l’obra: la idea que el bosc d’Arden, simbolitzat en el boix grèvol, és un espai moralment més pur i més honest que el de la societat civilitzada. Vaja, allò que el castellà Antonio de Guevara, coetani de Shakespeare, en deia "Menosprecio de corte y alabanza de aldea". 
 
Jo n’he fet ara una adaptació lliure, amb algunes rimes forçades, i hi he posat al costat una versió que jo mateix n’havia fet temps enrere, més fidel, sense rima; sempre contraposant-ho amb una versió literal, igualment meva, i amb l’original, que no cal dir que sona molt millor, com també ho són les versions de Sagarra i Oliva, que no he tingut presents.
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) Martin Droheshout, retrat de Shakespeare, gravat a l’edició First Folio de les seves obres (1623);  b) Walter Deverell, escena d’As You Like It, oli sobre tela (1853), Birmingham Museums Trust.