Under the greenwood tree
Who loves to lie with me,
And turn his merry note
Unto the sweet bird's throat,
Come hither, come hither, come hither:
Here shall he see No enemy
But winter and rough weather.
Who doth ambition shun
And loves to live i' the sun,
Seeking the food he eats
And pleased with what he gets,
Come hither, come hither, come hither:
Here shall he see No enemy
But winter and rough weather. [...]
If it do come to pass
That any man turn ass,
Leaving his wealth and ease,
A stubborn will to please,
Ducdame, ducdame, ducdame:
Here shall he see
Gross fools as he,
An if he will come to me.
Qui sota un arbre verd
AMIENS
Qui sota un arbre verd
reposar vulgui amb mi,
i cantar fent concert
amb ocells de bec fi,
que vingui aquí, que vingui aquí:
no hi trobarà cap enemic,
tret d’un hivern cru i sense abric.
Qui fuig de l’ambició
i li plau viure lliure al sol,
buscant el que li calgui per menjar
i s’acontenta amb el que trobarà,
que vingui aquí, que vingui aquí:
no hi trobarà cap enemic,
tret d’un hivern cru i sense abric. [...]
que un home es converteixi en un pollí,
deixant riquesa i benestar
per satisfer un desig mundà,
ducdam, ducdam, ducdà:
podrà trobar, el mesquí,
bojos com ell, aquí,
i si li plau, que vingui amb mi!
Qui vulgui jaure amb mi
dessota un arbre verd
i acordar la seva cançó alegre
a la dolça gola de l’ocell,
que vingui aquí:
no hi trobarà cap enemic,
tan sols hivern i mal temps.
dessota un arbre verd
i acordar la seva cançó alegre
a la dolça gola de l’ocell,
que vingui aquí:
no hi trobarà cap enemic,
tan sols hivern i mal temps.
JAQUES
i viu prenent el sol
cercant el seu menjar
i li està bé el que troba,
que vingui aquí a prop meu:
no trobarà enemics en aquest recer,
tan sols hivern i mal temps. [...]
que un home es torni un ase,
i deixi riqueses i comoditats
per satisfer la seva tossuderia,
Ducdame, ducdame, ducdame,
trobarà aquí,
un boig tan boig com ell,
si vol venir amb mi.
Paral·lelament, altres personatges viuen històries amoroses en aquest espai
natural que contrasta amb la corrupció de la cort. Finalment els conflictes es
resolen, hi ha fins a quatre casaments i el duc legítim recupera el poder.
L’obra celebra l’amor, la llibertat i la naturalesa humana amb humor, poesia i
cançons.
Aquesta cançó en concret, del segon acte, la canten Amiens i Jaques. Són dos nobles que acompanyen el duc desterrat. El primer canta cançons bucòliques i el segon és irònic i filosòfic; és conegut el seu discurs en vers sobre les set edats de l’home, que algun dia potser m’animaré a traduir.
Aquesta versió meva, molt lliure, és feta sense tenir al davant les versions de Josep M. de Sagarra (1945) ni de Salvador Oliva (1984), no cal dir que molt millors.


A mi el que expliques em recorda aquelles adaptacions de la BBC que feien a TV3 quan jo era adolescent. Llegir el llibre encara no ho he fet.
ResponEliminaJo també en vaig veure algunes, d'aquelles adaptacions que dius. Estaven molt bé. Ara ho he buscat, i sembla que TV3 va emetre una vintena d'obres, les més conegudes: Hamlet, Romeo i Julieta, Macbeth, Juli Cèsar, Otelo, Antoni i Cleòpatra, El rei Lear, Ricard III, Coriolà, El somni d'una nit d'estiu, Nit de Reis, Al vostre gust, Molt soroll per res... (la BBC en va fer 37). Ara no es poden trobar online, ni a TV3 ni a la BBC; però la BBC les té comercialitzades totes en DVD.
Elimina