Romani / Bellini - Casta Diva

 

Felice Romani / Vincenzo Bellini
Casta Diva
 
Casta Diva, che inargenti
Queste sacre antiche piante,
Al noi volgi il bel sembiante,
Senza nube e senza vel!
Tempra, o Diva,
Tempra tu de' cori ardenti,
Tempra ancora lo zelo audace.
Spargi in terra quella pace
Che regnar tu fai nel ciel.
 
         [Norma, acte I, escena 1]
 
Casta dea, que il·lumines  
aquest vell i sagrat vesc, 
gira l’esguard vers nosaltres
sense núvols, sense vels!
Calma, oh dea,
apaivaga els cors ardents,
l’audaç zel torna’l suau,
i sembra al país la pau
que tu fas que regni al cel.
 
Versió lliure meva d’aquesta famosa ària del primer acte de la Norma de Bellini: una de les òperes més representatives del Bel canto, amb una música fascinant, adés d’una bellesa etèria adés apassionadament abrandada, i amb unes àries i duets ben exigents.
 
Estrenada el 1831, els gustos romàntics de l’època fan que el llibret estigui ple de situacions tràgiques inversemblants, per no dir increïbles, extremades fins al límit: l’amor de la gran sacerdotessa druida Norma, líder dels gals, pel procònsol romà, Pollione, governador opressor de la pàtria de la seva estimada, amb qui secretament ha tingut dos fills. Precisament a Casta diva, quan els gals esperen una proclama de resistència a l’invasor, es troben que la sacerdotessa demana a la deessa lluna que porti la pau al seu país, cosa que irrita els esperits indomables dels gals, rebels a l’invasor, encapçalats pel pare de Norma, el druida Oroveso, que volen matar el procònsol. Alhora, aquest resulta que ja s’ha cansat de Norma, i s’ha enamorat d’una jove sacerdotessa gal·la, Adalgisa. Aquesta, ignorant l’anterior relació  de Pollione i Norma, confessa a aquesta el seu amor; i això desperta la ira i la gelosia de Norma, que passa de propugnar la pau a liderar la revolta, i arriba a considerar la possibilitat de matar els seus propis fills, però decideix sacrificar la pobra Adalgisa, i, quan Pollione ve a alliberar-la, obliga el procònsol a triar entre salvar la vida a canvi de la mort d’Adalgisa, o bé salvar la jove a canvi de morir ell a la foguera. Ja es veu que el llibretista no es mocava amb mitja màniga!

 
L’obra, doncs, es basa en la contradicció entre els sentiments i la responsabilitat, tant per part de la sacerdotessa —que posa el seu poder moral al servei, no pas de la seva comunitat, sinó dels seus sentiments inestables—, com també per part del romà —que es debat entre el seu deure i el seu cor. Malgrat moments de defallença, l’amor desmesurat i traït de Norma i el seu desig de revenja es barregen amb la violència de la guerra i la voluntat d’alliberament del poble. Recordem que el 1831, després del parèntesi napoleònic, el nord d’Itàlia tornava a estar ocupat per l’imperi austríac. Com després en Verdi (Nabucco, Macbeth), els cors expressen el sentiment d’un poble oprimit amb ànsies de llibertat.
 
Ara, el dia 4 de març, la Fundació Òpera Catalunya la presenta novament al teatre Kursaal de Manresa. Abans ja l’hauran estrenada a Sabadell i l’hauran portada a Sant Cugat del Vallès i Granollers, i després la podran veure a Girona, Barcelona (Palau de la Música), Lleida, Tarragona, Vic i Reus. Val a dir que els Amics de l’Òpera de Sabadell ja l’havien cantat el 2005 i la van reposar el 2014, any en què ja la van portar a Manresa. Per als amants de l’òpera és una gran sort, un luxe, que la FOC ens ofereixi la possibilitat de gaudir de les obres més emblemàtiques a les nostres comarques, en uns muntatges sempre encertats i amb un elenc artístic més que notable. Aquesta Norma del Kursaal la protagonitzaran Maribel Ortega (Norma), Anna Tobella (Adalgisa), Kenneth Tarver (Pollione), David Cervera (Oroveso), Laura Obradors (Clotilde) i Ricard Redondo-Sáinz (Flavio); i en altres poblacions doblaran els principals papers Carmen Buendía, Olga Syniakova, Marc Sala i Jeroboam Tejera. L’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell els dirigirà Julio García Vico; la direcció d’escena i el vestuari van a càrrec de Carles Ortiz; i l’escenografia és de Jordi Galobart. Segur que no ens decebran: les produccions de la FOC són una garantia contrastada.
 
Podeu veure i escoltar aquesta famosa ària a Youtube; us la recomano en les veus de Maria Callas, Montserrat Caballé, Joan Sutherland i Anna Netrebko, però n’hi trobareu més.
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) Pietro Luchini: retrat de Vincenzo Bellini; b) El bosc sagrat dels druides, de l’òpera ‘Norma’, gravat anònim, atribuït a l’Escola Francesa (1831), Bibliothèque de l’Opéra, París.