Cançons de Shakespeare. 1. Molt soroll per no res

William Shakespeare (1564-1616)

Songs from Much Ado About Nothing

 

         [Epitaph]

 

Done to death by slanderous tongues

Was the Hero that here lies.

Death, in guerdon of her wrongs,

Gives her fame which never dies.

So the life that died with shame

Lives in death with glorious fame.

 

         [Song]

 

Pardon, goddess of the night,

Those that slew thy virgin knight,

For the which with songs of woe,

Round about her tomb they go.

 

Midnight, assist our moan.

Help us to sigh and groan

     Heavily, heavily.

 

Graves, yawn and yield your dead,

Till death be utterèd,

     Heavily, heavily.

 

         [Much Ado About Nothing, act V, scene III]

Cançons de Molt soroll per no res

 

         [Epitafi]

 

Morta per llengües plenes de verí 

fou Hero, la que avui reposa aquí.

La mort, que es penedeix del seu greuge fatal,

li donarà una fama que la farà immortal.

Així la que morí de forma vergonyosa 

viurà sempre en la mort amb fama gloriosa.

 

         [Cançó]

 

Perdona, oh deessa de la nit,

aquells que van matar la dama virginal,

els quals, davant sa tomba terrenal,

canten llur dol amb el cor entristit.

 

Oh, mitjanit, el nostre plany recull,

i els sospirs nostres i els gemecs acull  

     penosament, penosament.

 

Tombes, badeu-vos, deixeu els morts fugir  

fins que la mort sigui anunciada aquí,

     penosament, penosament.

 

Versió més literal

 

         [Epitafi]

 

Morta per llengües calumnioses

fou Hero, qui aquí jau.

La mort, per expiar el seu error,

li dona la fama que mai no mor.

Així la vida que morí amb vergonya

viu en la mort amb fama gloriosa.

 

         [Cançó]

 

Perdona, deessa de la nit,

aquells que et van matar la noble verge,

els quals, amb càntics de dol,

volten entorn de la seva tomba.

 

Mitjanit, ajuda el nostre plany:

ajuda'ns a sospirar i a gemegar

     feixugament, feixugament.

 

Tombes, badalleu, allibereu els vostres morts,

fins que la mort sigui pronunciada

     feixugament, feixugament.

En entrades successives us intentaré oferir unes versions meves —senzilles, com de costum, per no dir barroeres—, d’algunes de les moltes cançons (o poemes recitats) que Shakespeare va incloure enmig de les seves obres teatrals. Si no us ha de desplaure, us remeto a un parell d’adaptacions que vaig fer fa un temps, i que us estalvio ara d’incorporar en aquest modest recull: són la cançó d’Ariel a The Tempest i la cançó final de Feste a Twelfth Night.
 
Totes les he fetes a partir de l’original, sovint adaptant-les de manera ben lliure, sense un criteri fix pel que fa a la mètrica ni a la rima i sense tenir mai a la vista les traduccions, sempre excel·lents, al català que n’han fet, entre altres, Cebrià Montoliu, Dídac Ruiz, Cèsar August Jordana, Josep M. de Sagarra, Salvador Oliva, Miquel Desclot o Joan Sellent, a les quals us remeto. No pretenc pas de comparar-m’hi —en sortiria merescudament escamnat—: tan sols les he traduïdes per plaer, conscient de les pròpies mancances, i si goso compartir-les amb vosaltres és ben bé perquè compto d’antuvi amb la vostra benvolença.
 
En el cas de Molt soroll per no res, publicada el 1600, he escollit la cançó que canta Claudi al cinquè acte en homenatge a Hero, a qui creu morta, i que va precedida d’un epitafi en vers, recitat però no cantat, que també hi he inclòs. És una típica comèdia d’embolics, centrada en l’amor entre dos personatges, Beatriu i Benedick, que presumeixen de no voler enamorar-se mai de ningú, ni encara menys casar-s’hi; cosa que fatalment els abocarà, no cal dir-ho, a caure en braços l’un de l’altra. Trama que es combina amb una altra història d’amor paral·lela, entre Claudi i Hero, víctima aquesta de calúmnies que estan a punt d’engegar llur matrimoni en orris; i tot plegat es farceix amb la conspiració de Don Joan, germà bastard del príncep Pere d’Aragó. Aquest príncep, que té un paper destacat en l’obra, està inspirat en un personatge real, l’infant Pere d’Aragó i de Sicília (mort el 1296, fill petit del nostre rei Pere el Gran, i per tant net de Jaume I el Conqueridor i germà menor de Jaume II el Just i d’Alfons II el Franc, tots dos reis d’Aragó, i en Jaume també rei de Sicília). Pere d’Aragó, casat amb Constança de Sicília, va ser efectivament lloctinent d’aquesta illa, on transcorre l’acció de la comèdia, totalment fictícia; com també crec que és fictici Don Joan, el suposat germà bastard del príncep. Hi ha una excel·lent pel·lícula de Kenneth Branagh, de 1993, amb Emma Thompson, Kate Beckinsale, Denzel Washington, Keanu Reeves i el mateix director com a protagonista.

 
Imatge: a) Retrat de Shakespeare, oli sobre tela, atribuït a John Taylor (c. 1611), National Portrait Gallery, Londres. b) Alfred W. Elmore, escena de Molt soroll per a no-res (1846).