Shakespeare - Twelfth Night

 

William Shakespeare (1564-1616)
Twelfth Night (last song)
 
When that I was and a little tiny boy,
  With hey, ho, the wind and the rain,
A foolish thing was but a toy,
  For the rain it raineth every day.
 
But when I came to man's estate,
  With hey, ho, the wind and the rain,
'Gainst knaves and thieves men shut the gate,
  For the rain it raineth every day.
 
But when I came, alas! to wive,
  With hey, ho, the wind and the rain,
By swaggering could I never thrive,
  For the rain it raineth every day.
 
But when I came unto my beds,
  With hey, ho, the wind and the rain,
With toss-pots still had drunken heads,
  For the rain it raineth every day.
 
A great while ago the world begun,
  With hey, ho, the wind and the rain,
But that's all one, our play is done,
  And we'll strive to please you every day.
 
Nit de Reis (cançó final)
 
Quan jo era un jove, tendre i eixerit,
    amb l’ei i amb l’oh!, si fes vent o plovia,
tota follia era un joc divertit,
    perquè, de ploure, prou plou cada dia.
 
Però amb els anys, quan m’anava fent gran,
    amb l’ei i amb l’oh!, si fes vent o plovia,
hom barrà el pas al lladre i al bergant,
    perquè, de ploure, prou plou cada dia.
 
Mes quan, ai las!, a la fi em vaig casar,
    amb l’ei i amb l’oh!, si fes vent o plovia,
fent el fatxenda no vaig prosperar,
    perquè, de ploure, prou plou cada dia.
 
Després, de nit, maldant per trobar el jaç,
    amb l’ei i amb l’oh!, si fes vent o plovia,
com l’embriac se’m trabucava el pas,
    perquè, de ploure, prou plou cada dia.
 
Ja fa molt temps que el món va començar,
    amb l’ei i amb l’oh!, si fes vent o plovia,
i aquesta història s’ha acabat: ja està;
    intentarem plaure-us més cada dia.

 
Vet ací la cançó amb què, en boca del personatge de Feste el bufó, acaba l’últim acte de Twelfth Night, or What You Will (en català, Nit de Reis, o El que vulgueu; en castellà, Noche de Epifanía, o Lo que queráis), una divertida comèdia d’embolics. Recordo amb una certa nostàlgia que la vam veure en italià (La dodicesima notte) en el nostre viatge de noces, l’any 1979 al teatre Eliseo de Roma, interpretada entre altres per Massimo Ranieri, amb música de Nino Rota i dirigida per Giorgio de Lullo. Sí que ha plogut una mica bastant des d’aleshores, però el record roman! N’hi ha grans versions al català, que ara no he consultat: de Carles Capdevila (1907), de Carme Montoriol (1935), de Josep Maria de Sagarra (1945), de Salvador Oliva (1986) i de Joan Sellent (2016); aquesta, però, molt lliure i infidel, és ben meva, feta el 2016 amb motiu del quart centenari de la mort del poeta i dramaturg; i us l'ofereixo avui, vigília de Reis del 2026, tot mirant el paisatge enfarinat. Que tingueu un bon any!

 

Imatges (Wikimedia Commons): a) retrat de William Shakespeare, gravat de Martin Droeshout (1622). b) Walter Howell Deverell, Escena de Twelfth Night, en què apareix al mateix pintor fent del duc d’Orsino al centre; la pintora i poetessa Elizabeth Siddal fent de lady Olivia, i el pintor Dante Gabriel Rosetti fent del bufó Feste; oli sobre tela (1850), col·lecció privada. c) Tomba de Shakespeare a l’església de la Santíssima Trinitat de Stratford-upon-Avon, fotografia meva del 2019.