Wagner - O sink hernieder, Nacht der Liebe

 

Richard Wagner
O sink hernieder, Nacht der Liebe
 
BEIDE: O sink hernieder, Nacht der Liebe,
      gib Vergassen, daß ich lebe;
      nimm mich auf in deinen Schoß,
      löse von der Welt mich los!
TRISTAN: Verloschen nun die letze Leuchte...
ISOLDE: ...was wir dachten was uns deuchte...
TRISTAN: ...all Gedenken...
ISOLDE: ...all Gemahnen...
BEIDE: ...heil'ger Dämm'rung hehres Ahnen
      löscht des Wähnens Graus welterlösend aus.
ISOLDE: Barg im Busen uns sich die Sonne,
      leuchten lachend Sterne der Wonne.
TRISTAN: Von deinem Zauber sanft umsponnen,
      vor deinen Augen süß zerronnen;
ISOLDE: Herz an Herz dir, Mund an Mund.
TRISTAN: Eines Atems ein'ger Bund.
BEIDE: Bricht mein Blick sich wonnerblindet,
      erbleicht die Welt mit ihrem Blende.
ISOLDE: die uns der Tag trügend erhellt.
TRISTAN: Zu täuschendem Wahn entgegengestellt,
BEIDE: Selbst dann bin ich die Welt:
      Wonne-hehrstes Weben
      Liebe-heiligstes Leben
      Nie-wieder-Erwachens
      Wahnlos hold bewußter Wunsch.
 
              [Tristan und Isolde, acte II]
 
Oh, davalla, nit d’amor
 
TOTS DOS: Oh, davalla, nit d’amor,
      fes-me oblidar que visc!
      Acull-me en el teu si, allibera’m del món!
TRISTANY: Ja s’ha apagat la darrera claror...
ISOLDA: ...de tot el que pensàvem i el que crèiem...
TRISTANY: ...de tots els records...
ISOLDA: ...de totes les imatges.
TOTS DOS: Oh, capvespre diví, premonició sublim, 
      fes esvair aquesta horrible il·lusió:
      allibera’ns del món!
ISOLDA: D’ençà que al nostre pit s’ha post el sol,
      els estels del delit llueixen i ens somriuen.
TRISTANY: Suaument embolicat en la teva màgia,
      transfigurat dolçament als teus ulls.
ISOLDA: El cor amb el cor, la boca a la boca.
TRISTANY: Units en un sol vincle, un sol alè.
TOTS DOS: Els meu esguard llangueix, 

      encegat per la joia,
      i el món, enlluernat, empal·lideix.
ISOLDA: Ja s’aclareix l’engany del dia que ens envolta...
TRISTANY: ...en contrast amb les falses il·lusions.
TOTS DOS: Ara soc jo, jo, el món!
      Teixit sublim i joiós,   
      l’amor és la vida sagrada.
      Oh, mai més despertar!
      Desig lliure d’enganys,
      dolçament conegut!
 

Versió lliure meva d’aquest fragment de la llarga escena d’amor del segon acte de Tristan und Isolde, una de les grans òperes de Wagner, que el Liceu presenta des del dia 12 fins al 31 de gener de 2026, en una producció pròpia del teatre barceloní signada per Bàrbara Lluch; amb veus reconegudes com les de Lise Davidsen, Clay Hilley, Bryan Register i Thomasz Konieczny, entre altres; i amb l’orquestra i el cor del Liceu dirigits respectivament per Susanna Mälkki i per Pablo Assante. Per cert, que tant la directora finlandesa com la soprano Lise Davidsen ja havien actuat a Barcelona el 2022, en Il Trittico de Puccini. En fi, un cartell que promet.
 
L’obra, estrenada a Munic el 1865, no va arribar a Barcelona fins al 1899, però des d’aleshores s’ha representat al Liceu 178 vegades, la darrera el 2017. Ja es veu que la reposen tot sovint. En aquest segle, l’han muntada el 2002, el 2010 (amb Peter Seiffert), el 2012 (amb Irene Théorin) i el 2015. I abans, el 1996 i el 1989 (amb Montserrat Caballé, René Kollo i Matti Salminen, un triplet excepcional). No és l’obra més llarga del compositor, però —comptant els dos entreactes— dura quatre hores i mitja. Hi assistim a la passió amorosa desbordada, incontenible, de dos amants que no poden sostreure-s’hi: llur amor s’imposa per damunt de les pròpies voluntats, i també de les convencions socials, de les normes morals i de les lleis divines, fins a acomplir-se tràgicament en la mort, en un esclat musical extraordinari. A partir del mes de febrer la podreu trobar a la plataforma LiceuOpera+.
 
Per fer-ne un tastet, podeu veure i escoltar el duet d’amor en aquest enllaç de YouTube, amb Bryan Register (un dels que cantaran a Barcelona) i Ann Paterson, en un muntatge de 2020.

Imatge: a) Richard Wagner el 1876, xilografia de Hans Peter Hansen. b) Tristan & Isolde, vitrall de James Sylvester Sparrow, c. 1900, Stained Glass Museum, Catedral d’Ely, Cambridgeshire, Anglaterra.