Petrarca - Sonet 140

Francesco Petrarca (1304-1374)

Sonet 140

Amor che nel penser mio vive e regna
e 'l suo seggio maggior nel mio tène,
talor armato ne la fronte vène,
ivi si loca, et ivi pon sua insegna.

Quella ch'amare e sofferir ne 'nsegna
e vòl che 'l gran desio, l'accesa spene,
ragion, vergogna e reverenza affrene,
di nostro ardir fra sé stessa si sdegna.

Onde Amor paventoso fugge al core,
lasciando ogni sua impresa, e piange, e trema;
ivi s'asconde, e non appar più fòre.

Che poss'io far, temendo il mio signore,
se non star seco in fin a l'ora estrema?
ché bel fin fa chi ben amando more.

                    ***

Amor, que viu al meu pensar i hi impera

i el seu tron principal al meu cor té,

sovint, armat, al pensament em ve

i es queda allà i m’hi planta la senyera.

La que a estimar i a sofrir ens acarrera

vol que, al desig i l’anhel que ens manté,

raó, vergonya i por li posin fre;

i així al nostre ardiment ens fa barrera.

Llavors, l’Amor, espantat, fuig al cor,

deixant la seva feina, i plora i trem,

i s’hi amaga i no surt a l’exterior.

Què puc fer jo, si el meu senyor té por,

sinó estar amb ell fins al moment extrem?

Que fa una bella fi qui estimant mor.

D’aquest sonet hi ha una excel·lent versió catalana en vers d’Osvald Cardona, i en anglès n’hi ha dues de clàssiques, del segle XVI: la de Thomas Wyatt i la de Henry Howard. En castellà antic hi ha la versió del peruà Enrique Garcés, també del segle XVI (Lima, 1590); modernament hi ha almenys la de Jacobo Cortines, que no tinc a mà. La versió, molt lliure, que hi he posat, tanmateix, és meva. 

El Canzoniere de Petrarca és una autèntica meravella. En català n’hem pogut gaudir, des de fa seixanta anys, en una molt bona versió, tot i que només parcial, a cura d’Osvald Cardona (Alpha 1955); fins fa ben poc no hem comptat, però, amb la magnífica versió completa del Cançoner, endegada per Miquel Desclot (Proa, 2016). Una delícia!

Imatge: Francesco Petrarca, estàtua vuitcentista a la façana de la Galleria degli Uffizi, a Florència. [Wikimedia Commons].

Llibertat per als presos polítics, els exiliats i els processats, i suport a llurs famílies. Enfront de tanta infàmia, sapiguem ser dignes de llur dignitat.