Virgili - Geòrgiques

Publi Virgili Maró (70-19 aC)

Geòrgica I (fragment)

[...] quippe ubi fas versum atque nefas: tot bella per orbem,
tam multae scelerum facies; non ullus aratro
dignus honos, squalent abductis arva colonis
et curvae rigidum falces conflantur in ensem.
Hinc movet Euphrates, illinc Germania bellum;
vicinae ruptis inter se legibus urbes
arma ferunt; saevit toto Mars inpius orbe;
ut cum carceribus sese effudere quadrigae,
addunt in spatia et frustra retinacula tendens
fertur equis auriga neque audit currus habenas.

[I, 505-514]

[...] perquè aquí és capgirat el que és just i l’injust: car hi ha guerra

a tot el món, i mil cares té la maldat; ja a l’arada

noble no es reten honors, mentre els camps, mancats de pagesos,

queden erms, i s’han fos corbes falçs fent-ne rectes espases.   

Tant l’Eufrates aquí, com Germània allà, mouen guerres; 

ciutats veïnes, suara aliades, ara trenquen llurs pactes

i alcen armes; i arreu Mart, l’impiu, esdevé més cruel;  

com quan les quàdrigues, ja lliures de tot lligam, es llencen

impetuoses a l’ample espai, i malgrat que s’esforci amb les regnes,

l’auriga és menat pels cavalls i no pot controlar més el carro.  

                    * * *

Versió lliure meva del final del primer llibre de les Geòrgiques, escrit cap a l’any 39-36  aC, en època de les guerres civils entre Octavi August, Sext Pompeu i Marc Antoni. El fragment trasllueix les inquietuds de la gens romana davant la inestabilitat política. El poema, en quatre llibres, el va acabar entre el 30 i el 27 aC, ja després de la batalla d’Acci que va donar tot el poder a Octavi; la proposta final de Virgili era consolidar el sentiment nacional dels romans a l’entorn del futur emperador i apostar per l’agricultura com a font de riquesa en la pau que s’albirava duradora. Naturalment, amb una bona dosi de sabó per al nou monarca, bon amic seu des de jove.

De Virgili hi ha molt bones traduccions al català. Jo tinc L’Eneida de Miquel Dolç en hexàmetres (Alpha, 1958), i també, i és un dels petits tresors de la meva modesta biblioteca, la primera edició, en dos volums, de la versió que en va fer Llorenç Riber en decasíl·labs (1917), que per al meu gust és extraordinària. No tinc les del mateix Miquel Dolç en prosa (4 volums, FBM 1972-88) ni els dos volums dels Appendix Virgiliana (FBM 1982-84). Sí que tinc les Bucòliques i les Geòrgiques en versió en prosa del mateix Miquel Dolç (FBM -1963), però no tinc les que de tots dos poemes va fer en decasíl·labs mossèn Riber (1917-18), ni les Bucòliques que un jove Carles Riba va fer en hexàmetres (1911) ni tampoc les més recents de Joaquim Balcells (PAM, 2009) i Jaume Medina Casanovas (RBA, 2013). Ja veieu si me’n podeu regalar, encara, de llibres! Nulla dies sine linea...

Imatge: bust de Virgili, marbre del segle I aC, Parco della Grotta, Posillipo, Nàpols (Wikimedia Commons). 

Llibertat per a tots els presos polítics, els processats i els exiliats, i suport a llurs famílies.