Ramon Carreté
Puigmal
Per a Anton M. Puigmal
D’on Flordeneu, amb bell mantell d’ermini,
guarneix els cims de regalada llum,
perquè el cant de les goges enjardini
el gegant blanc de vida i de perfum,
fins on Garí deixà l’empremta humana
a una troballa de divins accents,
mont tornaveu, serrat d’una campana
que el càntic irradia als setze vents,
carenejant el Puigmal fem drecera
junts, solidaris, amb seny abrandat,
per un camí franc de tota frontera,
ferm testimoni d’un somni estelat,
el comú anhel d’una sola bandera:
fraternitat, unitat, llibertat.
Un poema que vaig escriure a Gernika l'agost de 1995 per al
meu amic Anton M. Puigmal Domènech, que el va publicar en el seu llibre
"Orígens Puigmal" (1997). Ara l'he recollit a 'Vora el pedrís del
trull' (2019). Per cert, aneu-vos guardant a l'agenda el 7 de febrer a dos
quarts de nou del vespre, que el presentem a Navàs amb els amics de Joc i Foc.
I sí, 25 anys després, el "somni estelat" és el
mateix, "el comú anhel d'una sola bandera: fraternitat, unitat,
llibertat".
Foto Puigmal: Wikimedia Commons
Cartell: Rossend Sellarés
Penso que "fraternitat, unitat, llibertat" és una molt bona proclama. Tant de bo.
ResponEliminaTotalment d'acord. Però tot costa esforç, com pujar a una muntanya.
Elimina