Ghislanzoni-Verdi: Aida

Antonio Ghislanzoni / Giuseppe Verdi
Aida (fragment)

AMONASRO: —Suo padre.  Anch'io pugnai,

vinti noi fummo, 

morte invan cercai.

Quest'assisa ch'io vesto vi dica

che il mio re, la mia patria ho difeso;

fu la sorte a nostr'armi nemica,

tornò vano dei forti l'ardir.

Al mio piè nella polve disteso

giacque il Re da più colpi trafitto;

se l'amor della patria è delitto

siam rei tutti, siam pronti a morir!

Ma tu, re, tu signore possente,

a costoro ti volgi clemente.

Oggi noi siam percossi dal fato,

adversos, ah! doman voi potria

il fato colpir.               

[Acte II, escena 2]

Soc el seu pare. Jo també vaig lluitar;

vam ser vençuts:  

la mort vaig cercar en va.

Que la roba que porto us indiqui

que el meu rei defensava, i ma pàtria;

fou la sort enemiga a mes armes,

dels valents el coratge en va fou. 

Als meus peus, en la pols abatut, 

caigué el rei, per molts cops malferit;

si l’amor a la pàtria és delicte,

som culpables, disposats a morir!

Però tu, rei, senyor poderós,

per a aquests, clement vulgues mostrar-te.

Que si avui ens colpeja a nosaltres,

demà el fat us podria a vosaltres colpir. 

Versió lliure meva de l’ària d’Amonasro, el rei etíop vençut per l’exèrcit egipci, i pare d’Aida, l’esclava de la princesa Amneris; totes dues estan enamorades de Radamés, el general que ha lluitat contra els etíops rebels i que ara torna vencedor amb tot de presoners. Per tal de salvar la seva vida, Amonasro es fa passar per un simple soldat etíop, i explica que el seu rei (que és ell mateix) ha mort. Radamés aconsegueix que es perdoni la vida als presoners, però els egipcis es queden Amonasro com a ostatge.  

Aida es presenta un cop més al Liceu, des d'ahir, 13 de gener, fins al 2 de febrer; amb Angela Meade, Clémentine Margaine, Yonghoong Lee i Franco Vassallo, entre altres, sota la direcció musical de Gustavo Gimeno; direcció del cor, Conxita Garcia; direcció d’escena: Thomas Guthrie; amb l’extraordinària escenografia del manresà Josep Mestres Cabanes, l’única que es va salvar de l’incendi del 30 de gener de 1994. Jo he vist un parell de vegades Aida amb aquests magnífics decorats (l’última, el 2012), i també he tingut la sort de veure in situ la impressionant escenografia que va fer per a Els Mestres Cantaires de Nuremberg, de Wagner, que es va utilitzar per última vegada l’abril de 1989.  No vaig tenir l’oportunitat de veure mai els decorats de Mestres per a les wagnerianes Lohengrin, (1942), Parsifal, (1942), Siegfried (1950) i Tristan und Isolde (1956); tampoc el d'Ariadne auf Naxos (1943), de Richard Strauss, ni el de Canigó, d’Antoni Massana, amb text de Josep Carner (1953), on va pintar una bandera catalana de 14 metres que va causar sensació. Els decorats d'Aida els va fer el 1937, però no es van estrenar fins al 1945. La seva primera primera obra escenogràfica va ser per als Pastorets del Foment Mataroní, l’any 1934. Mestres ens ha deixat una extensa  col·lecció d’olis, entre els quals destaquen les nombroses pintures que va fer de la catedral de Burgos; també és autor aquarel·les, pintures murals, retaules, diorames, teatrins… i va publicar El ángulo maestro de la escenografía (1946) i Tratado de perspectiva (1964).  

Vegeu al web  de la Fundació Mestres Cabanes una bona mostra de la seva extensa obra pictòrica. Hi ha una fotografia que el mostra pintant, al seu taller del Liceu, un dels decorats de l’òpera ‘Aïda’.

 http://www.fundaciojosepmestrescabanes.cat/index.php/ca/ 

Vídeo (llicència Youtube): Simon Estes, al MET de Nova York, 1985. Amb Leontyne Price, dirigits per James Levine: https://www.youtube.com/watch?v=8YYIoU4X_4E   

Imatge: cartell anunciador de l'opera 'Aida' a Cleveland (1908). Wikimedia Commons: de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. 

Llibertat, amnistia, autodeterminació.