Ramon Carreté
Reis gasius
Reis gasius
Avui cap Rei
no m’ha portat
l’únic present
que he demanat:
per l’innocent
la llibertat.
Només carbó,
menyspreus i por:
atonyinat
i assenyalat
com a causant
del mal que ens fan.
Quan, reprimit
i esfereït,
en lloc d’amor
m’han dut temor,
ja he, sense fre,
perdut la fe.
També he perdut
candor i virtut:
hom no és igual
davant les lleis.
Per això, mal
puc creure en Reis.
[De Vora el pedrís del trull, (2019)]
Poema que vaig escriure el 5 de gener de 2018. Han passat dos anys i la cosa continua igual: no crec en Reis.
Ni en reis, ni en àngels, podem creure. Només constatar la duresa de la vida.
ResponEliminaHem de creure en nosaltres mateixos, en la força del poble. Però de vegades som massa acomodats... "Volem la glòria de l'eixida estant", que deia Sagarra.
Elimina