Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

dissabte, 13 de novembre del 2021

Manning - Grotesque

 

Frederick Manning (1882-1935)
Grotesque
 
These are the damned circles Dante trod,
Terrible in hopelessness,
But even skulls have their humour,
An eyeless and sardonic mockery:
And we,
Sitting with streaming eyes in the acrid smoke,
That murks our foul, damp billet,
Chant bitterly, with raucous voices
As a choir of frogs
In hideous irony, our patriotic songs.
 
Grotesc
 
Aquests són els maleïts cercles que Dant va trepitjar,
terribles en llur desesperança,
però fins i tot les calaveres tenen el seu humor,
una burla sardònica i sense ulls:
i nosaltres,
seient amb ulls que ragen enmig de l’acre fum 
que enfosqueix el nostre repugnant, humit barracó,
cantem amargament, amb aspres veus,
com un cor de granotes 
amb terrible ironia, els nostres cants patriòtics. 
 
Frederick Manning va ser un poeta australià, nascut a Sydney d’una família d’arrels irlandeses. El 1903 es va establir a Anglaterra, on va estudiar filosofia i va publicar entre 1907 i 1910, sense gaire èxit, un poema èpic sobre la Brünhild wagneriana, un tractat sobre personatges històrics i  un recull de poemes. En esclatar la guerra es va allistar, i tot i que era asmàtic, el van destinar a un destacament d’infanteria; fins i tot va fer un curset per a oficial, però va suspendre. Va participar a la batalla del Somme, a França, on fou ascendit a caporal i va sobreviure a les trinxeres; després va ser destinat a Irlanda el 1917. La vida militar no li agradava, era indisciplinat i bevedor, i finalment es va llicenciar el 1918. Va escriure sobre les seves experiències al front en un llibre de poemes, Ediola (1917), i en novel·les com The Middle Parts of Fortune (1929) i Her Privates We (1930). 

Imatge (Wikimedia Commons): una fotografia de Manning, possiblement de l’època de la Primera Guerra Mundial.

Amnistia i Llibertat. 

2 comentaris:

  1. De grotesc n'és molt, aquest poema. El grotesc és el contrari del sublim, i com la lluna en el fang, solen anar més junts del que semblaria, paradoxes de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que resulta grotesc és que, enmig de l'horror de les trinxeres, encara hi hagués qui cantava himnes patriòtics. I sobretot que hi hagués generals i polítics que, des de lluny, ho atiessin. Homo homini lupus...

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.