William Butler Yeats (1865-1939)
He wishes for the cloths of Heaven
Had I the heavens’ embroidered cloths,
Enwrought with golden and silver light,
The blue and the dim and the dark cloths
Of night and light and the half-light,
I would spread the cloths under your feet:
But I, being poor, have only my dreams;
I have spread my dreams under your feet;
Tread softly because you tread on my dreams.
Voldria els brodats del cel
Si jo tingués del cel tots els brodats,
teixits amb la claror d’or i de plata,
els tapissos eteris, blaus i foscos
de la nit, de la llum i del crepuscle,
els posaria estesos als teus peus.
Però soc pobre i sols tinc els meus somnis,
i he estès tots els meus somnis als teus peus.
Trepitja’ls suaument: són els meus somnis.
Versió molt lliure meva d’aquest conegut poema de Yeats,
publicat el 1899 en el seu tercer llibre de poemes, The Wind Among the Reeds. Entre altres llocs, apareix en una
excel·lent pel·lícula: 84 Charing Cross
Road (1987; La carta final, en
versió espanyola), dirigida per David Hugh Jones i protagonitzada per Anne
Bancroft, Anthony Hopkins i Judi Dench, basada en el llibre de Helene Hanff que
conté la correspondència entre l’autora nord-americana i el llibreter anglès
Frank Doel.
En català hi ha diverses versions de poemes de Yeats, entre les quals destacaria les de Marià Manent i Marià Villangómez. El 2015 va aparèixer l’antologia més extensa: Irlanda indòmita, amb 150 poemes traduïts per Josep M. Jaumà, que no he tingut davant a l'hora d'embastar aquesta maldestra versió meva.
Imatge (Wikimedia Commons): Retrat de Yeats, pintat pel seu pare, John Butler Yeats; oli sobre tela (1900), National Gallery of Ireland, Dublín.
He wishes for the cloths of Heaven
Had I the heavens’ embroidered cloths,
Enwrought with golden and silver light,
The blue and the dim and the dark cloths
Of night and light and the half-light,
I would spread the cloths under your feet:
But I, being poor, have only my dreams;
I have spread my dreams under your feet;
Tread softly because you tread on my dreams.
Voldria els brodats del cel
teixits amb la claror d’or i de plata,
els tapissos eteris, blaus i foscos
de la nit, de la llum i del crepuscle,
els posaria estesos als teus peus.
Però soc pobre i sols tinc els meus somnis,
i he estès tots els meus somnis als teus peus.
Trepitja’ls suaument: són els meus somnis.
En català hi ha diverses versions de poemes de Yeats, entre les quals destacaria les de Marià Manent i Marià Villangómez. El 2015 va aparèixer l’antologia més extensa: Irlanda indòmita, amb 150 poemes traduïts per Josep M. Jaumà, que no he tingut davant a l'hora d'embastar aquesta maldestra versió meva.
Imatge (Wikimedia Commons): Retrat de Yeats, pintat pel seu pare, John Butler Yeats; oli sobre tela (1900), National Gallery of Ireland, Dublín.
Amnistia i llibertat
És preciós aquest poema! Trepitjar els somnis que és trepitjar la poesia, al capdavall.
ResponEliminaBen vist, Helena. Potser "trepitjar" té en català un matís negatiu (crec que en anglès també el pot tenir "tread"), mentre que aquí es tractaria tan sols de "posar-hi el peu". L'enamorat somia poder oferir a la seva estimada grans tresors, però sols pot oferir-li els seus somnis; els posa als seus peus i li demana que els xafi amb suavitat, ja que són els seus somnis. La correlació "somnis = poesia" la trobo molt encertada.
Elimina