Rosenberg - The Immortals

 

Isaac Rosenberg (1890-1918)
The Immortals
 
I killed them, but they would not die.
Yea, all the day and all the night
For them I could not rest nor sleep,
Nor guard from them nor hide in flight!

Then in my agony I turned
And made my hands red in their gore.
In vain—for faster than I slew
They rose more cruel than before.

I killed and killed with slaughter mad;
I killed till all my strength was gone;
And still they rose to torture me,
For Devils only die for fun.

I used to think the Devil hid
In women's smiles and wine's carouse;
I called him Satan, Balzebub;
But now I call him dirty louse.
 
Els immortals
 
Prou que els matava, però no van morir.
Sí, a causa d’ells, tot el dia i la nit  
no vaig poder reposar ni dormir,
ni amagar-me’n ni escapar-me’n fugint!
 
Vaig regirar-me en la meva agonia
i llur sang em va envermellir les mans.
Debades: com més de pressa els matava,
s’alçaven novament, més cruels que no abans.
 
En vaig matar i matar en massacre enfollida,
en vaig matar fins a perdre la força;
i encara s’hi tornaven, torturant-me,
que els diables sols moren de per riure.
 
Jo creia que el dimoni s’amagava 
al somrís de les dones i a la gresca del vi;
li deia Satanàs i Belzebú,
però ara li dic maleït poll.
 
Isaac Rosenberg va ser un poeta anglès, nascut a Bristol, fill d’immigrants letons jueus. Va estudiar lletres al Birkbeck College i belles arts a la Slade School of Fine Arts de Londres. El 1912 va publicar el seu primer recull de versos i el 1914 va fer la seva primera exposició artística a la Whitechapel Gallery. Es va allistar el 1915 i va morir l’abril de 1918. Els seus Poems from the Trenches (Poemes des de les trinxeres) destaquen entre els més commovedors que es van escriure durant la Primera Guerra Mundial.

Imatge (Wikimedia Commons): Isaac Rosenberg, Autoretrat, oli sobre tela (1914?), National Portrait Gallery, Londres.

Amnistia i llibertat