McCrae - In Flanders Fields

 

John Alexander McCrae (1872-1918)
In Flanders Fields

In Flanders Fields, the poppies blow
Between the crosses, row on row,
That mark our place; and in the sky
The larks, still bravely singing, fly
Scarce heard amid the guns below. 

We are the dead. Short days ago
We lived, felt dawn, saw sunset glow,
Loved and were loved, and now we lie,
         In Flanders fields. 

Take up our quarrel with the foe:
To you from failing hands we throw
The torch; be yours to hold it high.
If ye break faith with us who die
We shall not sleep, though poppies grow
         In Flanders fields.
 

Als camps de Flandes
 
Als camps de Flandes s’obren les roselles
entremig de les creus arrenglerades
que ens indiquen el lloc, mentre pel cel
les aloses, valentes, cantant volen, 

però aquí, amb els canons, quasi no es senten.
 
Som els morts. No fa pas gaires dies
vivint, sentíem l’alba, vèiem lluir la posta,
amàvem i ens amaven, i ara reposem
         als camps de Flandes.
 
Vosaltres, repreneu la lluita amb l’enemic:
amb les mans defallents ara us passem
la torxa; alceu-la enlaire i feu-la vostra.
Si feu malbé la fe envers els que hem mort,
no dormirem, per molt que creixin les roselles 
         als camps de Flandes. 

Versió lliure meva. John Alexander McCrae va ser un metge canadenc, fill d’emigrants escocesos, que el 1914, als 42 anys, es va allistar voluntari a la Gran Guerra com a soldat d’infanteria; tot i així, com que era metge, el van destinar als serveis mèdics al front de França, on va morir el 1918 de disenteria. Aquest poema el va escriure i publicar a la revista Punch el desembre de 1915, arran de la mort d’un amic seu a la batalla d’Ieper, a Bèlgica, tristament cèlebre per l’ús, per part dels alemanys, de gas mostassa, que es va anomenar també “iperita” pel nom de la població flamenca, on avui hi ha un museu anomenat “In Flanders Fields”.

La veu que parla en el poema és la d’uns soldats que han mort no fa gaires dies: en descriu les tombes, rengleres de creus en un prat que imaginen, malgrat ser a l’hivern, ple de roselles i amb els ocells volant i refilant, encara que llurs cants no es puguin sentir a causa dels trets i canonades que segueixen retrunyint. Els morts evoquen llur vida passada, quan gaudien de la vida, eren feliços, estimaven i eren estimats, i això subratllaria la crueltat de la guerra que els ho ha fet perdre tot. Però els caiguts es mostren compromesos amb la causa que els va dur a combatre, que deuen considerar justa, noble i comuna; per això passen la torxa als altres soldats —o bé als lectors, als seus compatriotes—, demanant-los que continuïn lluitant per fer-se dignes del sacrifici dels que van morir, a fi que aquests puguin finalment reposar en pau. No cal dir que, a diferència d’altres poetes antibel·licistes, aquest poema va ser ben vist per les autoritats i va ser destacat en actes i monuments patriòtics. Fins al punt que, encara avui, es celebra cada any , l’11 de novembre, el Remembrance Day en homenatge als caiguts d’aquella guerra i les següents, i als països de la Commonwealth la gent es posa uns emblemes que, inspirats en aquest poema, representen una rosella com a símbol —però a França el Jour du Souvenir llueixen una altra flor, el blavet.  El 1917, el compositor nord-americà Charles Yves hi va posar música i la cançó va esdevenir un hime quan els EUA van intervenir a la guerra. Poc després, el 1918, la nord-americana Moina Belle Michael va escriure We Shall Keep the Faith, un poema que reprèn el tema dels camps de Flandes en resposta al de McCrae, dient als difunts que ja poden descansar, que altres persones han recollit la torxa i que les roselles vermelles són el símbol de la sang vessada d’uns herois esdevinguts immortals.  

Imatges (Wikimedia Commons): a) fotografia de John McCrae el 1914; b) portada d’una edició del poema (1921); c) el poema, manuscrit per l’autor (noteu que, tant en el manuscrit com en l’edició impresa de la imatge anterior, al primer vers hi posa “grow” en lloc de “blow”; després, l’autor ho va modificar); d) foto de John McCrae el 1912, amb un rellotge de sol; e) un cartell canadenc de 1918 convidant a comprar “bons de la victòria” per ajudar a l’economia de guerra, amb dos versos de McCrae.

Amnistia i llibertat.